Fi de temporada

Imatge: La Farola de Castelló (1929)


Definitivament, ja s'ha acabat la temporada d'estiu i d'eixir de marxa per Benicàssim.

Anit vaig eixir ja per Castelló, com faré hui i el pròxim pont del 9 d'octubre, i, significativament, s'hi veien molts cartells anunciant les apertures —o inclús inauguracions— de locals per a divendres 29 o dissabte 30, així que no sóc jo l'únic en percebre el canvi de temporada i que ara ja toca tornar a la 'normalitat' fins a Pasqua i l'altre estiu.

Clar que aqueixa 'normalitat' és molt relativa per a mi perquè jo no tornaré a eixir per València fins després del pont del Pilar; mentrestant, el cap de setmana l'aprofite per a vindre encara a l'apartament i eixir, això sí, per Castelló, del que anit vaig tindre el primer tast: més gent de la que m'esperava per a un divendres, però gairebé cap dona que em cridara l'atenció.

Més o menys vam seguir la 'ruta' usual: el Café de Flandes —que, per cert, em van dir que han obert un bloc també— per a començar la nit amb una bona dosi de cafeïna; l'Spoonful, que era la primera vegada que hi entràvem, i on vam trobar un gran contrast en l'aspecte dels diversos grupets de parroquians que hi eren; La Antigua, que enguany no ha obert el seu local de Benicàssim a l'estiu, supose que per problemes de permisos; K'che, un local agradable que, tot i la remodelació que ha fet, encara es queda una mica xicotet per a tota la gent que hi va; El Refugio, un altre clàssic de la nit, que ha fet alguna redecoració; Moncloa, que ha canviat de propietari i de nom —crec que ara és Korova o alguna cosa de semblant— i hi han fet una lleugera redecoració que no li arriba a traure la sensació de fredor a les seues grans dimensions; Oxo, un dels millors locals per a acabar la nit; i, finalment, Ettro, l'antiga disco Botánico, que en dissabte està de gom a gom literalment.

Hui ja vorem quina ruta fem perquè hi ha una novetat agradable: hi vénen a sopar dues parelles d'amics de València. Els uns estan passant una semana de vacances a Alcossebre, i els altres estan de cap de setmana a Canet, així que Castelló està exactament al centre dels uns i dels altres...a més que tampoc no hi han eixit mai.

La idea és començar prenent unes tapes i uns vinets per les 'tasques' dels voltants de la Pça. Santa Clara i, després, sopar al Mesón Navarro III que han obert a la mateixa zona; a continuació, ja la 'marxa', així que, si voleu apuntar-vos-hi, ja sabeu on estarem... :)

(Ah, i un record per a la gent de la 3ª Trobada Blogger!)

Claudicacions

Vinyeta d'El Roto a El País (28/09/2006)
Sí, aquest serà el nostre destí si comencem a amagar el cap com estruços, que no només passa allà, sinó que ja està començant ací...

(Mala) Educació

Imatge: © Parada de bus ahir, per Èlsinor (2006).
Això que (gairebé no) veieu a la fotografia és la marquesina d'una parada d'autobus, amb el rastell pintat de groc i amb ratlles grogues al terra davant d'ella, la qual cosa implica la prohibició total d'aparcar-hi o, fins i tot, de parar-hi ni un minut...evidentment en va.

És un altre exemple perfecte per a afegir a l'article d'El País de despús-ahir escrit per María García-Lliberós.

Un somni

Imatge: Dreaming, per Michael Bergt (2003).


Aquest matí, de sobte, he recordat un fragment d'un somni d'anit, un moment congelat en el temps sense començament ni acabament.

No sé com, ni per què, però estava amb més gent com si fóra de visita en un lloc tancat, no una cambra sinó com un saló o rebedor del que l'única cosa que recorde són unes parets d'un color bordeus, i front a mi estava ella, a qui —com en la vida real— no havia tornat a vore des que vam acabar els estudis.

Jo sabia que anava a vore-la, però per a ella va ser una sorpresa: em va mirar, la vaig mirar, em va reconéixer i per uns moments li van brillar els ulls i li va canviar l'expressio com donant-me una muda benvinguda a la que jo assentia també amb els ulls; va ser una fracció de segon, però tots dos ens vam entendre.

Després, de seguida, els dos vam adoptar la màscara de desconeguts, com si aquesta fóra la primera vegada que ens véiem i ens calguera que en presentara algú dels qui jo, sense vore'ls, intuïa que eren al meu voltant en el somni.

I això és tot el que he recordat, ni principi ni final. I ara estic cavil·lant per quina estranya raó he somniat amb ella, en qui no pensava des de feia temps; i, també, com pot ser que en un somni puguem pensar i reconéixer gestos i endevinar el significat d'una mirada talment com en la realitat.

'Ayuda para tu blog'

Ahir em preguntava la jo march com havia fet el nou títol del bloc, i li responia jo que allò veritablement difícil havia sigut com inserir-lo en la plantilla.

Efectivament, per a fer-lo només vaig recórrer al Photoshop per a tractar una foto que aconseguit per internet i per a mesclar-hi les lletres tridimensionals que prèviament havia creat amb el Xara 3D; aquesta, però, és la forma difícil, ja que també vaig vore que tot això —inclús escriure unes lletres en 3D— podia fer-se amb el programa Banner Maker Pro d'una manera molt més senzilla.

Realment, per a inserir-lo en la meua plantilla vaig haver de seguir els consells d'un bloc que vos recomane moltíssim: Ayuda para tu blog, de Patricia Ramírez, que es dedica a postejar-hi tota mena de trucs i de suggerències dels seus lectors; així, la solució al problema de canviar correctament el títol i d'inserir una imatge al meu tipus de plantilla —la Minima de Blogger— va publicar-la Patricia amb el títol de " Banner con foto en encabezado de Minima Blue/Black".

Hi trobareu de gairebé tot, de veritat; passeu-hi, si teniu temps, i ja m'ho direu després :)

Oricios

Per cert que, en esmentar ahir les ostres, em va vindre al cap el record d'un altre menjar, també de mar, que vaig descobrir fa tres anys en un viatge a Astúries: els 'oricios' o eriçons de mar, als que, o crus o al vapor, se'ls obri per la meitat i se n'extrauen els ous, que és la part que es menja.

A banda d'anar a Astúries en la temporada adient o d'importar-ne un o dos quilos per mitjà d'Hipercor o d'El Corte Inglés com fa una coneguda meua asturiana, sempre podeu recórrer a comprar-ne de transformat en pâté o, encara més bo, en allò que anomenen caviar.

Jo en vaig comprar una llandeta de caviar la vegada que aquest estiu vaig estar a El Corte Inglés de Castelló, i paga la pena, ja que en la seua elaboració només tenen cabuda els ous de l'eriçó i l'aigua de mar, sense cap altre additiu. Nosaltres no hi estem acostumats i ens sembla estrany, però si els tasteu —i vos ho recomane— vos sorprendrà el seu gust a marisc i a mar, que vos transportarà a un altre món profundament blau i acaronat pel flux i el reflux dels corrents marins...

Caragols

I a mi, que no m'agraden els caragols? Serà qüestió de gustos, però jo seguisc preferint-hi les ostres...

Tardor

Imatge: Autumn, per Thomas Moran (c.1893-97)

Ara, ja sí que sí, i res millor per a anar mentalitzant-nos-hi que aquesta versió de "Les feuilles mortes" (1945) que fa Nat King Cole en 1955 amb lletra anglesa de Johnny Mercer...

Virtut

Comentava jo l'altre dia la diferència entre psicologia i sicologia, i supose que també haureu sentit més d'una vegada la contradicció implícita en parlar d'intel·ligència militar.

Doncs igual de contradictori és parlar de "dona virtuosa", i no m'hi feu escarafalls abans de sentir-ne l'explicació, que és molt senzilla...i clara.

Etimològicament virtut ―que prové del llatí uir ('home', però com a oposat a 'dona'; 'mascle')― vol dir 'esperit viril' (cast. 'hombría') i, des d'ací, 'valor, valentia', que després en filosofia --i posteriorment en religió-- acaba prenent-se en sentit metafòric i amb el valor que li donem actualment, de manera que serà una broma lingüística però l'únic cas en què podríem parlar pròpiament de dones virtuoses ―i no sempre!― és en referir-nos als hermafrodites.

I ara, si's plau, no vulgueu pas matar el missatger, que, ben mirat, vos hi està proporcionant una bona coartada...

Clavant-hi la pota

Imatge: Vinyeta de El Roto a El País (21/09/2006)

I, a sobre, per a disculpar-se'n, va i l'altre dia amolla Ratzinger que "la religió i la raó van juntes".

Religió i raó juntes??? Sí, com l'astrologia i l'Astronomia o la bruixeria i la Medicina...

Por del gimnàs?

Després de vore-hi açò, qui té por de les màquines d'exercicis aeròbics? No vos ho penseu més i apunteu-vos-hi, com ja ha fet la Unmei...

El Corte Inglés de Castelló

Ja s'ha acabat pràcticament l'estiu i només hi he estat una vegada a El Corte Inglés de Castelló, una versió en xicotet del nou de l'Avinguda de França de València.

És veritat que en Nadal hi vaig estar un parell de vegades, però, així i tot, en total es poden comptar literalment amb els dits d'una mà. I, malgrat això, encara hi ha qui al meu amic de Castelló i a mi ens considera 'pijos' perquè hi comprem (però també perquè en estiu anem a sopar a La Manduca, que, a fi de comptes, és només una pizzeria).

Clar que aquests només s'han quedat amb la música de la copla i hi reflecteixen l'opinió —fins i tot una mica envejosa— que tenen del fet que no fa gaire la gent de Castelló que podia anava en dissabte a València a comprar-hi...i després a fer vore per Castelló que hi havien anat.

Perquè el cert és que, més que no pas una ciutat, Castelló és un poble gran que vol semblar una ciutat, i d'ací l'abundància d'edificis altíssims al costat de cases d'un o dos pisos, en un contrast tan flagrant que ha esdevingut exemple de manual de com no s'ha d'urbanitzar.

Ara, amb la construcció d'aquest centre comercial, els han fotut, i els qui vulguen de fer-se vore s'hauran de buscar una altra cosa, i no crec jo que en troben gaires que els hi aprofiten...

Festes de Benicàssim (2)

Imatge: © Restes de botelló a Benicàssim, per Èlsinor (2006).

Finalment les dues nits d'aquest cap de setmana a Benicàssim han sigut tan roïnes com em temia.

Ja no em feia —no em fa— molta gràcia estar en un lloc amb gent de tota mena i edat junts, però és que a més no les tenia totes amb mi des que em vaig assabentar que seria l'Ajuntament el que posava la música de totes les casetes o, si més no, la controlava.

Doncs aquesta prevenció meua va resultar encertada: la música, ho reconec, no va estar malament, però a les 4.15h la van tallar, tant divendres com dissabte. I el fotut del cas és que els locals ja estan tancats a eixes hores, i les dues terrasses que obrien fins a gairebé les 7h —La Coquette i Sal & Sal—, també.

Així, a hora d'anar a discoteques o a llocs de marxa fins a tard, només queden les opcions d'anar a Castelló en cotxe (i després encara et retrauen les estadístiques d'accidents de tràfic!) o de gitar-se; o això o fer botelló en alguna placeta del poble, tot i que jo més aviat escolliria la porta de ca l'alcalde.

Perquè és de ser tarats: tallen la marxa tan prompte amb l'excusa de no molestar-hi els veïns, però són ells els qui han provocat eixes molèsties en canviar de lloc el recinte firal, que fins fa un parell o tres d'anys estava a l'altre costat de la carretera i no molestava ningú.

I el cap de setmana que ve, igual; jo, però, ja m'estic plantejant si eixir-hi divendres a la nit, i segur que no seré l'únic en fer-ho: de moment, el meu amic creu que no val la pena vindre-hi des de Castelló per a acabar tan prompte, i segur que en seran més els qui pensaran igual.

I, després, que diguen que són un poble turístic, si fins i tot en les seues festes patronals fan fugir la gent...!

La secretaria ideal

Mi jefe tiene un mustang
y algún apartamento
donde vamos a veces
yo y su remordimiento.

Entonces lo conforto:
«es pecado venial»,
yo soy la secretaria
ideal.
(Mario Benedetti)

Etimologies

Imatge: Words Are Sweet Sounds For Objects Unreal, de Justin Simoni (2003-2004)

No sé si vos haureu adonat de què darrerament els castellanoparlants, almenys en una parla diària o poc acurada, estan simplificant la pronunciació dels grups consonàntics de la seua llengua, i així redueixen la x a s ('auSilio', 'eSterminio'...) o el grup culte inicial de paraula ps a s ('Sicología', 'Sicólogo'...).

Aquest darrer canvi sobretot té la seua importància per molt que vos coste creure-ho, ja que hi ha moltíssima diferència entre la 'psicología' i la 'sicología':

Així, etimològicament 'psicología' remet a les formes gregues ψυχή (psyché o psiqué, "ànima, esperit") i λόγος (lógos, "tractat, estudi"), i és un neologisme per a referir-se a l'estudi de la ment humana; en canvi, 'sicología' remetria a les formes també gregues σῦκον (sykon, "figa") i λόγος (lógos, "tractat, estudi"), així que apuntaria a un hipotètic estudi de la figa, cosa molt diferent a l'anterior.

I més encara perquè la paraula grega té exactament les mateixes connotacions que la catalana...

Festes de Benicàssim

Imatge: Programa de festes de Benicàssim d'enguany.

Aquesta vesprada, amb la verificació tècnica i posterior exposició dels vehicles participants en el XXVIII Ral·li Costa Azahar 'Premi Benicàssim' primer, i amb la presentació oficial de les Reines Major i Infantil i llurs Dames d'Honor més tard, comencen les festes patronals de Benicàssim.

Les festes, en honor a Sant Tomàs de Villanueva, per a mi tanquen la temporada d'estiu a Benicàssim, ja que m'agafen a València i només hi vinc el cap de setmana: els dos darrers de setembre (coincidents amb les festes), per a eixir pel propi Benicàssim; i els dos primers d'octubre (incloent-hi el pont del dia 9 o del 12 depenent dels anys), en Castelló.

Des de començaments de setembre ja s'hi nota el descens de gent, almenys de la que ix per la nit, i més encara perquè s'hi ajunten les festes patronals de moltes poblacions de la província de Castelló: així, els dos primers caps de setmana han sigut les festes de Vila-real (que és la segona ciutat més gran —i important— de la província) i de Borriana, i crec que d'Almassora, Betxí, l'Alcora..., de manera que la festivitat de Sant Tomàs fa que s'òmpliguen per darrera vegada els carrers de Benicàssim.

Allò que no m'agrada, però, és que, en tancar els locals cap a les 3.30h, ara ja no val la pena anar ni a La Coquette ni a Sal & Sal perquè no hi haurà ningú, sinó que tothom està al recinte firal, instal·lat al voltant d'on hi era l'estació de la Renfe i que ara són aparcaments públics.

El lloc no és gaire gran, i s'hi amunteguen les casetes —amb bastants dels propis locals nocturns i amb els mateixos cambrers— sense separació entre unes i altres, amb la qual cosa t'hi trobes amb tot tipus de gent i —el que és pitjor— d'edat, sobretot amb adolescents que han començat ja la nit de botelló i que, amb l'excusa de les festes, no se sap ni com acabaran; si a això li afegiu que segurament passarà com l'any passat, que només hi havia tres wàters públics —un de dones, un altre d'homes i un de minusvàlids—, i que enguany l'Ajuntament serà el qui posarà la música per a tot el recinte, ja vos podeu imaginar què pot eixir-ne, de tot això.

De totes maneres jo em reconforte pensant que, almenys, ja hi ha deixat de ploure.

L'endemà

Imatge: © A la platja l'endemà de la
tempesta, per Èlsinor (2006)

...i vesprada igual

Imatge: © S'apropa la tempesta, per Èlsinor (2006)

(Més fotos)

Imatge: © Ja comença, ja, per Èlsinor (2006)

Imatge: © Plovent-hi a bots i barrals, per Èlsinor (2006)

Nit de tormenta

Imatge: © Anit cap a tres quarts de dues de la matinada,
per Èlsinor (2006).

Durant un parellet d'hores a migdia hi ha guaitat un sol molt tímid entre grosses nuvolades que primer han fet via sobre la mar, després sobre les muntanyes, i ara (a les 17:10h), entre algun tro, estan tapant-hi tot el cel i enfosquint-lo, però anit, a quarts de dues, va començar a caure-hi una gran tromba d'aigua amb llamps i trons.

Cap al vespre s'hi havien vist arribar els núvols que venien de descarregar a Catalunya, però aleshores la grisor al cel era uniforme, i només els llamps esquinçaven la foscor de la nit tornant-la en dia, però en un dia fantasmagòric i blavós, com en el moment que vaig captar amb la càmera fotogràfica.

Ara, després de la tempesta, tocava la calma, però crec que serà molt curta perquè ja hi tornem...

Moltes Felicitats!

Moltes felicitats un any més, i que encara en tingues
molts per endavant...i puguem celebrar-los quan toca
i no tan tard com l'any passat!    ;)

I ara, gaudeix de la teua cançó favorita:

Art femení

Imatge: Spot the Tampon Kitty, per Debbie B.


Un dels avantatges de ser dona és que poden ser artistes sense haver de gastar-se ni un euro addicional (o ben pocs) en materials.

I, si no vos ho creieu, visiteu la galeria d'imatges de tamponart, un lloc políticament incorrecte —i que "it's not just a job, it's an avocation"— amb obres creades a base de tampons.

La seua declaració de principis? Aquesta:

this
is
t:a:m:p:o:n:a:r:t.
accept no substitutes. tamponart started
small, just a group getting together for fun. with beer. it's developed
into a semi-small to medium-biggish phenomenon and this website showcases
a few of our efforts.

tampons
aren't intrinsically scary, despite being constructed of chlorine-treated
rayon, cotton, binders, fillers and, in some cases, hydroxylated polyvinyl
acetal. with a string attached. just look at them... they
are completely non-threatening.

Moters (Reprise)

Imatge: © Desfilada de moteros ahir, per Èlsinor (2006)

Com les obscures oronetes becquerianes, talment cada any, quan decau la canícula, tornen els moteros a la pinada del Grau de Castelló, on es fa una concentració internacional de Harley-Davidson patrocinada pel BigTwin Club d'Espanya. Enguany ja n'hi van fer una, més modesta, a començaments de l'estiu, però des de fa uns dies que ja tornen a sentir-s'hi els roncos motors de les seues màquines anant amunt i avall i, a la fresca de les nits, comencen a veure-s'hi jupes de cuir, samarretes fosques i tatuatges no menys obscurs.

Pura mitologia i fatxenderia, perquè aquests d'ara no en tenen res, de l'esperit i de la manera de viure dels rodamons que al segle XX van infantar aquest nou mite; són, gairebé tots, gent de corbata i diners que així, disfressant-se, se sent alliberada durant uns dies de les càrregues diàries, protagonista d'una road movie de la qual prenen com a models el Brando de Salvaje! (1953) i el Dennis Hopper d'Easy Rider (1969).

Les coses que fa fer l'avorriment!


[Article original]

Paciència

Aquesta setmana de començament de les classes, què millor que recordar les paraules de Quintilià adreçades als mestres:

"Així, doncs, que assumisca per sobre de tot el paper d'un pare envers els seus alumnes, i que pense que està prenent-hi el lloc d'aquells que li estan confiant els fills. I que ell mateix no tinga vicis ni els consentisca en altri; (...) que no siga gens geniüt ni, tanmateix, encobridor d'allò que caldria corregir, i que siga senzill en la seua manera d'ensenyar, pacient en la seua tasca i accessible més aviat que no totalment obert." (Quintilià, Institutio oratoria II, 2, 4-6)

Perquè, de paciència, realment els en caldrà molta...

Myrtes de Cythère

..je t'ai destiné, mon frère, à la moisson des myrtes de Cythère...
(Marquis de Sade, La Philosophie dans le boudoir: Premier Dialogue )

Bugs

Hui, segons diuen, fa cinquanta-nou o seixanta-un anys del primer 'bug' informàtic de la Història del que hi ha documentació escrita, terme popularitzat per la programadora Grace Murray Hopper (1906 - 1992), com recull Bernardo Quintero en un article publicat ahir a Hispasec:

-------------------------------------------------------------------
Aniversario del "bug" informático
-----------------------------------------------------------------

Mañana, 9 de septiembre, se cumple el aniversario del primer "bug" informático documentado de la historia. El término "bug" ha sido asociado a interferencias y malfuncionamiento desde mucho tiempo antes de que existieran los ordenadores modernos, siendo Thomas Edison uno de los primeros en acuñar este significado. Si bien fue una mujer, Grace Murray Hopper, quién a mediados de los años 40 popularizaría el término "bug" aplicado a la informática.

"bug", traducido literalmente del inglés como "bicho", adquiere otro significado cuando hablamos de informática. Esta otra acepción se refiere a elementos y circunstancias en el software o hardware, involuntarios e indeseados, que provocan un malfuncionamiento. A lo largo de los años este término se ha popularizado y hoy día se utiliza comúnmente para referirse a los errores en los programas informáticos. La relación con la seguridad informática es directa, ya que muchas de las vulnerabilidades que día a día vemos en Hispasec están asociadas a "bugs".

(Segueix)

Grace Murray Hopper (1906-1992), graduada en matemáticas y física por el Vassar College, y doctora en matemáticas por la universidad de Yale, ha pasado a la historia por ser una innovadora programadora durante las primeras generaciones de ordenadores.

En 1943, durante la segunda guerra mundial, decidió incorporarse a la marina estadounidense. Fue destinada al laboratorio de cálculo Howard Aiken en la Universidad de Harvard, donde trabajó como programadora
en el Mark I.

El 9 de septiembre de 1945 (1947 según otras fuentes) el grupo de trabajo de Aiken y Grace se encontraba en la sala del Mark II intentando averiguar por qué el ordenador no funcionaba adecuadamente. Tras un concienzudo examen lograron detectar que la culpable era una polilla que se había colado entre los contactos de unos de los relés del Mark II. Más tarde registrarían el incidente en el cuaderno de bitácoras, pegaron la polilla que causó el problema y anotaron debajo la frase "First actual case of bug being found".

Puede verse una foto de la anotación original del primer "bug" en: http://www.history.navy.mil/photos/images/h96000/h96566k.jpg

A partir de entonces, cada vez que algún ordenador daba problemas ellos decían que tenía "bugs" (bichos o insectos). Años más tarde Grace también acuñaría el término "debug" para referirse a la depuración de programas.

Además de los fines militares, única razón de ser de los primeros ordenadores, cuentan que Grace fue de las primeras personas en buscar utilidades civiles a la informática. Entre sus muchos méritos destaca la creación del lenguaje Flowmatic, el desarrollo del primer compilador, o su trabajo en la primera versión del lenguaje COBOL.

Grace continuó con sus avances en computación y tuvo numerosos reconocimientos a lo largo de su carrera. Entre otros, recibió el premio Hombre del Año en las Ciencias de Cómputos por la Data Processing Management Association. Fue la primera mujer nombrada Distinguished fellow of the British Computer Society, y la primera y única mujer almirante en la marina de los Estados Unidos hasta la fecha.

Opina sobre esta noticia


Más información:

Grace Brewster Murray Hopper

Rear Admiral Grace Murray Hopper

Inventor of the Week Archive

An Illustrated History of Computers

First Computer Bug, 1945


Bernardo Quintero

Lluna plena

"I love the shade and the shadow"
(Bram Stoker, Dracula)

Fauna nocturna (2)

Continuant amb l'estudi de la fauna nocturna de 'Benicàssim la nuit', hui toca vore les populars:

II. Les 'populars':

1. La 'gomera'.

La 'gomera' és una de les més populars criatures de la nit...sobretot entre els mascles, que fan torn per passar-hi la nit i la consideren una benefactora com n'hi ha poques; i no m'hi malinterpreteu, que açò no és cap retret, sinó tot el contrari.

Darrerament —vull dir, des de farà un o dos estius— no s'hi deixa veure gaire, i enguany només l'he vista dos caps de setmana fins ara i en pla molt més tranquil, però és que em sembla que ja ha trobat algú de fix, per la qual cosa és normal que haja deixat a banda la seua etapa d'interinitat.

De Castelló i valencianoparlant —de fet, me la van presentar fa uns anys—, té cabells foscos amb melena fins als muscles, ulls marrons, pell clara i sobre 1.70m; el que potser més destaca d'ella és el nas, prim i un poquiu massa llarg però, sobretot, arremangat a la part baixa i una mica estret.

El malnom? El malnom li ve no del fet de ser canària, sinó d'un dia en què, vestida amb uns pantalons blancs molt arrapats al cul, hi portava a la butxaca del darrere un parell de condons que hi destacaven claríssimament. Una amiga seua se'n va adonar i va avisar-la, de manera que se'n va entrar al wàter i se'ls va llevar; l'amiga, després, explicava al grup de gent amb qui estaven —i que també se n'havien adonat— que allò només era un parell de gomes per als cabells.

Sí, sí...


[Més fauna: els 'ameboides' i els malalts]

Acció...i reacció

Granoteta saballonera

Escrivia dimecres l'Alae sobre una 'presència collonera' que estava distraent-la de l'estudi.

Sembla que, sense voler-ho, no seré jo menys i també en tindré una, tot i que en el meu cas es tracta d'una granoteta granelluda de gallet fluix; tant que, més que no pas gallet, esdevé caponat malgrat la cresta amb què es disfressa.

Aquesta granoteta saballonera, dic, que per granelluda sembla més aviat gripau rugós, es dedica a guaitar i sotjar el meu bloc des del fang de la seua bassa des que vaig atacar un miserable plagiari de les seues contrades, i hi deixa comentaris estúpids —de seguida esborrats— com aquest al meu post d'ahir:

Ets un calent, fent fotos a les dones d'amagat... Fa dies que no.... oi?

Granoteta, aprèn a no immiscir-te en converses alienes ni en coses que et superen si no vols acabar també rebentat, i dedica't a allò que només pots fer: emular el Farinelli.

I sàpigues que no haig de callar per més que m'amenaces amb el teu viri(1)...o amb el teu pus.


Notes:
(1) Viri: Forma dialectal valenciana de 'verí'; jo l'he sentida aplicada al dels gripaus.

Autobusos

Imatge: © Adolescent mal asseguda al bus, per Èlsinor (2006).

Hui, en el meu segon viatge a València en tres dies, he tornat anant primer en tren fins Castelló i després en bus fins Benicàssim, ja que no he volgut esperar-m'hi més d'una hora a un altre tren ni hi havia tampoc cap taxi a l'estació de la RENFE.

Si tenim en compte que per a a anar de la RENFE al punt d'eixida dels autobusos (al carrer Mestre Ripollés, al costat de la plaça Fadrell) m'ha calgut agafar-ne un altre d'urbà, més els dos que ja portava d'aquest matí, puc ben dir que hui ha sigut un dia d'autobusos; i encara he tingut la sort de què, tot i haver hagut de fer una mica de cua, he pogut anar-hi assegut fins l'apartament, en un seient individual i a l'ombra, perquè sovint o va ple o va omplint-se pel camí.

I una de les coses que a mi més em molesten i que més aprensió em fan és quan, sobretot els adolescents, s'hi asseuen en un lloc elevat que queda entre dos seients individuals dalt la roda del bus, ja que, com un dels dos seients va girat en sentit contrari a la marxa, queden a la teua esquena, al nivell del tos, i més d'una vegada he pensat que en cas d'una frenada brusca eixirien disparats cap endarrere, queient sobre la nuca del viatger desprevingut i amb el consegüent perill de fracturar-li les vèrtebres del coll.

Fins ara no hi he vist cap lletreret prohibint asseure-s'hi ni advertint del perill, i supose que ni ho hauran pensat, fins que hi succeïsca alguna desgràcia i llavors tot seran lamentacions i condolències...inútils ja per a la pobra víctima d'algun d'aquests forassenyats que no poden anar-hi drets mitja horeta.

Calfred

Uhm... No sé jo si l'aigua està més freda del que no es pensava, o —parafrasejant-hi la Mae West en She Done Him Wrong (1933)— és que la xica s'alegra de vore'm...

Grups de l'estiu

Vaja, doncs aquest cartell no l'he vist jo al FIB d'enguany...; algú sap on han actuat aquests grups? :D

Viatgers

Imatge: Ulisses i les sirenes, per John William Waterhouse (1891).

Escriu Brian Herbert en Dune, la casa Corrino:

"En el fons, tots som viatgers..., o fugitius."
Jo preferisc ser viatger, però un viatger que segueix el consell de Kavafis al seu poema Ítaca (1911):

Αλλά μη βιάζεις το ταξίδι διόλου.
Καλλίτερα χρόνια πολλά να διαρκέσει·
και γέρος πια ν' αράξεις στο νησί,
πλούσιος με όσα κέρδισες στον δρόμο (1)



(1) "Però no forcis gens la travessia. / És preferible que duri molts anys / i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa, / ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí..." (Traducció de Carles Riba).