Autobusos

Imatge: © Adolescent mal asseguda al bus, per Èlsinor (2006).

Hui, en el meu segon viatge a València en tres dies, he tornat anant primer en tren fins Castelló i després en bus fins Benicàssim, ja que no he volgut esperar-m'hi més d'una hora a un altre tren ni hi havia tampoc cap taxi a l'estació de la RENFE.

Si tenim en compte que per a a anar de la RENFE al punt d'eixida dels autobusos (al carrer Mestre Ripollés, al costat de la plaça Fadrell) m'ha calgut agafar-ne un altre d'urbà, més els dos que ja portava d'aquest matí, puc ben dir que hui ha sigut un dia d'autobusos; i encara he tingut la sort de què, tot i haver hagut de fer una mica de cua, he pogut anar-hi assegut fins l'apartament, en un seient individual i a l'ombra, perquè sovint o va ple o va omplint-se pel camí.

I una de les coses que a mi més em molesten i que més aprensió em fan és quan, sobretot els adolescents, s'hi asseuen en un lloc elevat que queda entre dos seients individuals dalt la roda del bus, ja que, com un dels dos seients va girat en sentit contrari a la marxa, queden a la teua esquena, al nivell del tos, i més d'una vegada he pensat que en cas d'una frenada brusca eixirien disparats cap endarrere, queient sobre la nuca del viatger desprevingut i amb el consegüent perill de fracturar-li les vèrtebres del coll.

Fins ara no hi he vist cap lletreret prohibint asseure-s'hi ni advertint del perill, i supose que ni ho hauran pensat, fins que hi succeïsca alguna desgràcia i llavors tot seran lamentacions i condolències...inútils ja per a la pobra víctima d'algun d'aquests forassenyats que no poden anar-hi drets mitja horeta.