Virtut

Comentava jo l'altre dia la diferència entre psicologia i sicologia, i supose que també haureu sentit més d'una vegada la contradicció implícita en parlar d'intel·ligència militar.

Doncs igual de contradictori és parlar de "dona virtuosa", i no m'hi feu escarafalls abans de sentir-ne l'explicació, que és molt senzilla...i clara.

Etimològicament virtut ―que prové del llatí uir ('home', però com a oposat a 'dona'; 'mascle')― vol dir 'esperit viril' (cast. 'hombría') i, des d'ací, 'valor, valentia', que després en filosofia --i posteriorment en religió-- acaba prenent-se en sentit metafòric i amb el valor que li donem actualment, de manera que serà una broma lingüística però l'únic cas en què podríem parlar pròpiament de dones virtuoses ―i no sempre!― és en referir-nos als hermafrodites.

I ara, si's plau, no vulgueu pas matar el missatger, que, ben mirat, vos hi està proporcionant una bona coartada...