Un somni
Imatge: Dreaming, per Michael Bergt (2003).
Aquest matí, de sobte, he recordat un fragment d'un somni d'anit, un moment congelat en el temps sense començament ni acabament.
No sé com, ni per què, però estava amb més gent com si fóra de visita en un lloc tancat, no una cambra sinó com un saló o rebedor del que l'única cosa que recorde són unes parets d'un color bordeus, i front a mi estava ella, a qui —com en la vida real— no havia tornat a vore des que vam acabar els estudis.
Jo sabia que anava a vore-la, però per a ella va ser una sorpresa: em va mirar, la vaig mirar, em va reconéixer i per uns moments li van brillar els ulls i li va canviar l'expressio com donant-me una muda benvinguda a la que jo assentia també amb els ulls; va ser una fracció de segon, però tots dos ens vam entendre.
Després, de seguida, els dos vam adoptar la màscara de desconeguts, com si aquesta fóra la primera vegada que ens véiem i ens calguera que en presentara algú dels qui jo, sense vore'ls, intuïa que eren al meu voltant en el somni.
I això és tot el que he recordat, ni principi ni final. I ara estic cavil·lant per quina estranya raó he somniat amb ella, en qui no pensava des de feia temps; i, també, com pot ser que en un somni puguem pensar i reconéixer gestos i endevinar el significat d'una mirada talment com en la realitat.
jo darrerament tambè tinc un somnis molt extranys. No se perquè, però és com si estiguès esperant alguna cosa...mai havia somiat tantes coses rares i tant seguides...
los sueños, señor del castillo, son una de las cosas más fascinantes de la naturaleza. Yo anoche soñé con ÉL, el que fue mío durante tanto tiempo, con el que descubrí el amor... y ha sido un sueño doloroso. supongo que muchas cosas quedaron en el aire, sin explicación, y por eso sueño a menudo con él, porque mi subconsciente me dice que algo pendiente quedó entre nosotros.
un besito, soñador...
Un misteri això dels somnis, però complaent quan ens dóna la possibilitat, com a tu, de "tornar a veure" una persona que ha sigut important i que ja no és al nostre costat.
Dona, no és que em faça molta il·lusió pensar-hi o trobar-me-la, però aquest somni (o fragment) en especial no ha sigut dolorós ni l'he percebut de manera negativa ara ni quan estava somiant-lo, així que alguna cosa bona tindrà.
Sí, jo, potser alguna cosa de semblant vol dir-me també el subconscient, i igual ja n'és l'hora vist que no l'he percebut com a dolorós o negatiu sinó tot el contrari.
O esperant una cosa o en una cruïlla, lmewmon, i aquest no saber què és allò que el teu subconscient deixa solt als teus somnis.
mèlas odyrmós, de veritat espere que els somnis del teu llibre no tinguen gaire relació amb el teu nom, que, més que no pas somnis, seran malsons...! :P