Desig de la teua nuesa
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer -és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
És el deig del teu cos vora el meu.
(...)
(V.Andrés Estellés)
Etiquetes de comentaris: literatura, V. Andrés Estellés, xiques
ooh! em porta molts bons records aquest poema! :)
B7s!
Vaja, vaja, hehehe...
Una poesia preciosa!!
La veritat és que sí, ainalma. :)