Enyor

Ja deu d'estar a punt d'arribar a Copenhagen, la meua amiga. Fa un parell de setmanes que la vaig veure —ja sabeu com és això de l'estiu, cadascú a un lloc— i, tanmateix, la note ja a faltar, tot i que, mirant-s'ho objectivament, no ha marxat ni per gaire temps ni tampoc tan lluny, però l'amistat i l'enyor no són coses gaire objectives, no?

Ella encara no sap que he encetat aquestes pàgines, però, quan li ho faré saber, espere que trobarà temps per a llegir-les...i comentar-les. Seran un lligam més, i, encara que potser tènue, amb menys se'n conformava fa vint segles el romà Plini:

Fa molt de temps que no m'adreces cap carta. "No hi ha cap novetat que contar-te", em respons. Doncs escriu-me això mateix, que no hi ha cap novetat, o almenys la fòrmula que els antics hi usaven a l'encapçalament: "si tens bona salut, està bé; jo, estic bé". Amb açò, que és el més important, en tinc prou. Penses que hi faig broma? Doncs t'ho estic dient seriosament. Fes-me saber què fas perquè no podré estar tranquil sense saber-ho. A reveure. (Cartes, I,11)

En fi, si jo em sent així, no vull ni pensar com s'ho estarà passant el seu xicot.

Presentació

Aquest és un lloc eclèctic --i, per suposat, de vegades políticament incorrecte, però obert a tothom-- on plasmar pensaments, dubtes, alegries i/o desil·lusions, i d'ací el seu nom. Perquè Elsinore és "un hermoso y deleitoso castillo en el cual hemos de ver cómo podremos entrar" (Teresa de Jesús dixit), un castell danès, però no un de qualsevol, sinó el del príncep Hàmlet, aquell dels dubtes incessants i més procliu a la reflexió que no pas a l'acció; és un lloc d'introspecció i de diàleg amb ú mateix i amb els propis dimonis, tot i que de vegades, com li passa al príncep danès, apareguen com a fantasmes del passat.

I és, també, un recordatori d'una amiga que s'hi estarà per gairebé mig any...