Festes de Benicàssim (2)

Imatge: © Restes de botelló a Benicàssim, per Èlsinor (2006).

Finalment les dues nits d'aquest cap de setmana a Benicàssim han sigut tan roïnes com em temia.

Ja no em feia —no em fa— molta gràcia estar en un lloc amb gent de tota mena i edat junts, però és que a més no les tenia totes amb mi des que em vaig assabentar que seria l'Ajuntament el que posava la música de totes les casetes o, si més no, la controlava.

Doncs aquesta prevenció meua va resultar encertada: la música, ho reconec, no va estar malament, però a les 4.15h la van tallar, tant divendres com dissabte. I el fotut del cas és que els locals ja estan tancats a eixes hores, i les dues terrasses que obrien fins a gairebé les 7h —La Coquette i Sal & Sal—, també.

Així, a hora d'anar a discoteques o a llocs de marxa fins a tard, només queden les opcions d'anar a Castelló en cotxe (i després encara et retrauen les estadístiques d'accidents de tràfic!) o de gitar-se; o això o fer botelló en alguna placeta del poble, tot i que jo més aviat escolliria la porta de ca l'alcalde.

Perquè és de ser tarats: tallen la marxa tan prompte amb l'excusa de no molestar-hi els veïns, però són ells els qui han provocat eixes molèsties en canviar de lloc el recinte firal, que fins fa un parell o tres d'anys estava a l'altre costat de la carretera i no molestava ningú.

I el cap de setmana que ve, igual; jo, però, ja m'estic plantejant si eixir-hi divendres a la nit, i segur que no seré l'únic en fer-ho: de moment, el meu amic creu que no val la pena vindre-hi des de Castelló per a acabar tan prompte, i segur que en seran més els qui pensaran igual.

I, després, que diguen que són un poble turístic, si fins i tot en les seues festes patronals fan fugir la gent...!