diumenge, d’octubre 30, 2005

Records


Imatge: L'autumne, de Kahlil Gibran.


Anit i despús-anit, com que no he marxat enlloc aprofitant el pont, vaig eixir per València.

La veritat és que el divendres, vista la mala experiència del Pilar, pensava quedar-me tranquil en casa vetllant-hi armes per al dissabte, però sobre les huit del vespre em va telefonar un amic per anar a sopar i vaig accedir-hi. Vam sopar molt bé a la cerveseria de Justo com sempre que hi hem anat i per al cafè va venir-hi una parella amiga, així que la nit prometia, sobretot perquè el meu amic tenia ganes de passar-s'ho bé per a oblidar uns problemes de parella que està tenint des de fa un temps.

En havent acabat de sopar, amb una botella de vi al cos entre els dos més un cubata per cap, vam seguir la suggerència de la parella i, com que estàvem en Manuel Candela, vam anar al Desigual. Jo no hi havia estat mai i no sabia que estava en la zona de les places Xúquer i Honduras, perquè, d'haver-ho sabut, m'hauria pensat dues vegades això d'anar-hi. Me'n vaig adonar al mateix moment d'aparcar el cotxe: justet, justet baix del pis, al carrer Ramon Llull, on ella vivia quan estudiàvem a la universitat i que jo tan bé recorde encara.

Ella. Fa un bon grapat d'anys que no en sé res i de vegades el seu record surt de colp i encara em fereix. Com despús-anit. I jo, una mica tocat per l'alcohol, que és el meu pitjor moment perquè no puc reprimir els records. Ho vaig tornar a reviure tot. I, pitjor encara, no vaig poder estar-me de contar-los-en alguna cosa. Ella encara, després de tants anys, i per una desafortunada casualitat.

És cruel de vegades la memòria, molt cruel, tot atiant un foc que semblava apagat. I l'única sol·lució és arribar a casa i dormir i despertar sent un altre dia, i oblidar, oblidar, oblidar...

Barbra Streisand lyrics


Powered by Castpost

4 Comentaris:

Anonymous Fabullus ha escrit...

quare iam te cur amplius excrucies?
quin tu animo offirmas atque istinc teque reducis,
et dis inuitis desinis esse miser?
difficile est longum subito deponere amorem,
difficile est, uerum hoc qua lubet efficias:
una salus haec est. hoc est tibi peruincendum,
hoc facias, siue id non pote siue pote.
o di, si uestrum est misereri, aut si quibus umquam
extremam iam ipsa in morte tulistis opem,
me miserum aspicite et, si uitam puriter egi,
eripite hanc pestem perniciemque mihi,
quae mihi subrepens imos ut torpor in artus
expulit ex omni pectore laetitias.

Això és el que recordava algú no fa gaire en un bloc veí. Cal mirar endavant i mirar d'oblidar, per difícil que sigui.

31 d’octubre, 2005 01:06  
Blogger èlsinor ha escrit...

Ah, Catul, Catul...però ell diuen que va acabar morint-hi, i, a més, és tan sols quan ú baixa la guàrdia que el colpeixen els dards de plom, només aleshores, per sort.

31 d’octubre, 2005 02:37  
Blogger Cassiopeia ha escrit...

Ay, amigo... Algún día tendrás que contarme tantas cosas. Si hace falta te embriago. ;)

31 d’octubre, 2005 14:59  
Blogger èlsinor ha escrit...

Cassiopeia, si t'ho contara tot s'acabaria el misteri, no creus?

Però igualment podem quedar per a l'assumpte de les copes ... ;)

huc vina et unguenta et nimium breuis
flores amoenae ferre iube rosae


"Fes que ací ens hi duguen vins, i perfums, i les flors massa breus del delitós roser" (Horaci, Odes II, 3, vv.13-4)

31 d’octubre, 2005 15:42  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home