Dóna'm la boca
que arriba ara per Sant Joan
-quan s'acurten les nits-
dóna'm la boca;
em beus des de l'abisme
i a penes pots somriure.
(Feliu Ventura)
Etiquetes de comentaris: Feliu Ventura, literatura, xiques
publicat per èlsinor a les 10:15:00 p. m.
bresquilles, Sant Joan, nyam!
Espere tot ok!!!! :)
Doncs sí, gràcies, nimue: per això no tinc temps per a res...
ya ya, ni para acordarte de tus amigas... ;) un besito, señor del castillo.
Doncs la veritat és que tens tota la raó, noelia, ho sent...