Plagi

Imatge: Il·lustració del Cant XI del Purgatori al Ms.Holkhalm misc.48 (s.XIV)


Hi ha aquests dies una gran maror a la blogosfera catalana (o catosfera) a causa d'un fet escandalós: la còpia gairebé literal d'una entrada d'un bloc en una obra literària d'un altre blocaire, amb la qual, a més, va guanyar el IV Premi de Poesia Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallés; i, paradoxalment, aquest mateix blocaire protegeix la seua obra amb una llicència de Creative Commons!

És possible que la inserció d'un paràgraf aliè sense cap indicació de paternitat en una obra de setanta pàgines ens puga fer pensar que no podem parlar de plagi pròpiament dit, però en el fons revela una falta d'ètica esfereïdora —i més encara en algú que es té per amic de la saviesa—, a banda de la ràbia i la impotència de l'autor real, perquè res de més personal que una creació pròpia i res de més dolorós que veure impotent com la teua criatura, allò en què has posat tot el cor i tota la il·lusió, és ultratjada públicament per algú que s'aprofita impúdicament del teu esforç: el dany objectiu en serà poc, però el moral o subjectiu, molt.

Jo, de tota la moguda aquesta, me n'he assabentat en anar llegint-hi coses ara en un lloc ara en un altre, la qual cosa m'ha permès de reconstruir-ne els fets i de visitar els dos blocs, el del plagiari i el del plagiat.

La meua impressió és que aquell sap perfectament que ha fet mal fet i que l'hi han enxampat, i l'única eixida —indigna— que ha trobat és fer veure-hi que tot l'afer és absurd, i per això ha de recórrer a exagerar-hi foteses i a ridiculitzar-ne els detractors tot pensant que, com més merda i més cortines de fum hi haja, més incautes cauran en el parany i el recolzaran activament o passiva creient-lo víctima d'una confabulació d'envejosos.

Potser siga veritat que l'únic plagi haja sigut aquest fragment, però ¿com creure-se'l si al·lega que no n'ha esmentat l'autor original perquè no li cabrien tantes notes en cas d'haver d'esmentar-hi a tothom? És que de tanta gent ha plagiat l'obra?

Diu també que hi fa l'ullet al lector, però aquest només pot adonar-se'n si coneix l'original o, almenys, sap que està davant d'una citació, cosa que no passa en aquest cas, de manera que açò és una excusa de mal pagador.

I, finalment, ell i el seu amic parlen de 'l'enveja' i del 'ressentiment' de 'uns nanets furiosos' per no estar a l'altura d'aquest —pel que sembla— gran poeta de les Lletres catalanes. Per no ofendre'l més del compte en el seu superbiós orgull, només hi afegiré que se sobreestima excessivament, i li aconsellaré que, si vol que algun incaute el considere un gran poeta, ha de plagiar l'obra dels realment grans, i li suggerisc que comence pels cants XXIX i XXX de l' Infern de Dante Alighieri, on es descriu els càstigs dels falsificadors i dels qui es varen fer passar per altres, i que continue pels cants X, XI i XII del Purgatori, on són els superbs.

En fi, que la millor cura d'humilitat que pot patir aquest plagiari és ser ignorat per tothom, proposta a la que m'afig, i encoratge tothom tant a fer igual com a recordar-li aquest tercet del Dante:

Di che l'animo vostro in alto galla,
poi siete quasi antomata in difetto,
sì come vermo in cui formazion falla?
(Purg. X, vv.127-130)

[Traducció meua: ¿Per què hi gallegeu tant, / si sou semblants a insectes defectuosos, / com un cuc amb malformacions ?]