Fauna nocturna (1)

És curiós, però sempre que he parlat d'eixides de nit ho he fet dels llocs, i mai de la gent que s'hi troba, i a Benicàssim i Castelló n'hi ha i de molt peculiar...o és que amb tants anys d'eixir-hi he acabat adonant-me'n.

A efectes pràctics nostres podríem classificar-los en tres grups amb noms ben significatius: els ameboides, les 'populars', i els malalts o malaltes, que de tot n'hi ha.

I. Els ameboides:

1. Aurelio.

'Aurelio', de fet, no és el seu nom, sinó el malnom amb el que nosaltres l'hem batejat perquè té un cert aire simiesc que ens recorda a 'Cornelio', el ximpanzé nuvi de la doctora Zira en la pel·lícula "El planeta dels simis" (1968): baixotet, redonet i amb uns cabells tallats tan curts (al 2 o 3) que li destaquen la redonesa del seu cap i els pàmpols que hi té a cada costat; a més, les seues faccions vulgars i la 'intel·ligència' que expressa la seua mirada referma encara més la semblança simiesca.

I, per si això fóra poc, sempre vos el trobareu amb unes bermudes fins els genolls que encara li fan les cames més curtes, la camisa per sobre, i una mà a la butxaca i l'altra amb una copa, que supose que serà de licor de cacauet o alguna cosa de semblant; sempre parat a un racó, sempre amb l'expressió perduda i com si estiguera esperant-hi alguna cosa —possiblement el monolit negre de 2001, cita a la que ell degué arribar tard—, però sempre present a tots els llocs de moda, tant de Benicàssim com de Castelló.

(Segueix)

2. Cromi.

'Cromi', en canvi, és més actiu: ell està a tots els llocs també, però no s'hi queda quiet com Aurelio, sinó que va i ve contínuament amb una botelleta d'aigua a la mà com si estiguera buscant-hi algú incessament, i alguna vegada els hem vist parlar —o gesticular—, així que potser es coneixen de compartir hàbitat, tot i que l'un passe la nit a la seua cova i l'altre al seu arbre.

Sembla que el seu mètode és camuflar-se al voltant d'algú que li sona o que coneix de vore'l altres nits, així que nosaltres, només vore'l a un local, fem pinya i li barrem el pas, que, altrament, és capaç de quedar-s'hi tota la nit.

Per cert, que Cromi deu el seu malnom no a la seua semblança a un cromanyó sinó a un neandertal, que ell ressalta eliminant-se les patilles, però és més fàcil pronunciar 'cromi' que no 'derti'.

3. Elvis.

Mentre els altres dos són uns clàssics de la nit, aquest hi va aparèixer una nit d'aquest cap de setmana per La coquette i encara s'ha de vore si acabarà formant-hi part de la fauna habitual o no.

Jo no l'havia vist mai enlloc, però el meu amic de Castelló m'ha dit que ja el coneixia d'allí, on una nit se'n va pujar a ballar dalt d'una tauleta del primer pis d'Oxo, tot borratxo, amb la camisa descordada i tacada de beguda.

Ah, i ja vos podeu imaginar l'origen del seu malnom: unes patilles que, de llargues que són, semblen gairebé postisses i confeccionades amb les de Cromi i amb els cabells d'Aurelio.