Obrires la finestra
i entrà una rialla de claror
retxada d'ombres d'arbre. Era una ala
de sol ros amb polsim de papallona.
(Guillem d'Efak)
Etiquetes de comentaris: Guillem d'Efak, literatura, xiques
publicat per èlsinor a les 10:02:00 p. m.
que bonic... però ara em tem que aquesta pluja les pobres papallones deuen anar ben lluny de les finestres!!
No t'hi preocupes, nimue, que ja tornaran...
Preciosas las fotos! Saludos desde www.clinicaalzahar.com