No voldria
que estimar-te
i sentir el teu cos, ben a prop.
No voldria res més ara
que el teu somriure
i ni un alè d'aire entre tu i jo.
(Maria del Mar Bonet)
Etiquetes de comentaris: literatura, Maria del Mar Bonet, xiques
publicat per èlsinor a les 9:10:00 p. m.
claaaar! això és un desig comprensible... :)
no m'agrada gaire la Mª del Mar Bonet però reconec que les seves lletres són molt bones
Doncs sí, deric.
A que sí, nimue? ;)