Aniversari

Τόλμα δ'ερώσα· θεός εβουλήθη τάδε.
"Arrisca't i estima, que aquesta fou la voluntat d'un déu."(Eurípides, Hipòlit 476B)

Una del PP...

Vinyeta de Fer a El Temps (21/03/2006)

...i una altra del PSOE

Vinyeta d'El Gat Invisible a El Temps (28/03/2006)

Talles anorèxiques

Imatge: Model a la Pasarela Cibeles.

A mitjan febrer va celebrar-se a Madrid la Pasarela Cibeles 06 i va tonar-hi a esclatar l'escàndol per les talles usades per les models, unes talles anormalment menudes que no poden ser usades al món real —almenys per qui tinga una miqueta de trellat i no vulga destrossar-s'hi la salut.

Sembla que també a moltes tendes de roba femenina les marques que s'hi venen tenen unes talles que no es corresponen amb la realitat, amb la qual cosa estan enganyant l'usuària i li fan creure que no està dins la normalitat i que per çò li cal aprimar-se, sent aquest un primer pas en direcció a l'anorèxia nerviosa, sobretot en les xiquetes i les adolescents.

Aquest de les talles menudes, però, no és un fenòmen exclusiu de les marques de roba femenina, com acabe de descobrir jo mateix en anar a comprar-me roba no fa gaire.

Ja vos havia dit que vaig estar a Lucio, a la Plaça de l'Ajuntament, per a mirar camises, i despús-ahir vaig estar a El Corte Inglés mirant caçadores texanes, i en tots dos llocs em va passar tres quarts del mateix: les talles L ni me les podia cordar, i les XL amb molta dificultat.

(Segueix)

Les caçadores texanes eren les de la nova temporada de Lee, ja descolorides per les llavades a què havien sigut sotmeses, i me les vaig emprovar després d'unes Levi-Strauss, la L de les quals em venia una mica justa d'abdomen per al meu gust, i la XL em quedava ampla i amb les mànigues llargues; i, per a què vos en feu una idea millor, ara estic usant una talla 32 dels texans de Lee, tot i que espere tornar a la 31 que usava abans de Nadal.

Les camises de Lucio, on el fenòmen va ser molt més exagerat, eren de no sé quina marca italiana, quan estic usant-ne una L de farà un parell de temporades de la mateixa tenda però de diferent marca (Morara, també italiana), i la Versace que em vaig regalar enguany és una 42 (o 16 ½), com les de vestir normal.

Dic tot això perquè jo, almenys, he tingut la sort de tindre uns referents als que recórrer i he vist —i els ho he dit— que no era jo, sinó les talles, les que estaven malament: però quanta gent jove hi ha que es deixa enganyar i cau en el parany per culpa seua? Com deia el dan al seu bloc, hauria d'estar prohibit.

Mort a Southpark

.


Ho sent molt pels seguidors de Southpark en general i de Chef en particular, personatge que, després de fer-se pedòfil atret per una secta, acaba morint sangonosament. I tot perquè el seu doblador, el cantant de soul Isaac Hayes, ha deixat la sèrie...

Més info.

Fa una setmana...

Imatge: El Verde Sofa, per Fabián Pérez.


Hui, de tot això, en fa exactament una setmana.

Havíem quedat per a dinar i, com que encara era prompte i ella tenia una llavadora posada, de l'estació de la RENFE vam anar al seu pis a esperar-nos-hi, on estàvem sols perquè les seues companyes, aprofitant les festes, no hi tornarien fins un parell de dies després.

Jo em mirava els pòsters a les parets i li tafanejava el llibre que s'estava llegint per a un treball, Dubliners de James Joyce, i, mentrestant, ella feia lloc per a la bugada a un parell d'estenedors del balcó arreplegant la roba que ja s'hi havia eixugat i plegant-la al saló-menjador davant meu. Només havíem bescanviat unes quantes paraules que no comprometien a res perquè feia molt de temps que no ens havíem vist i tampoc jo no tenia gaire clar com encetar una conversa que li seria dolorosa.

De sobte, d'una revolada va arraulir-se al sofà, amb els genolls creuats, i va començar a contar-m'ho tot, allò que havia passat i com s'hi sentia, i vaig vore que se li havia esfondrat el seu món i que, tret de mi, no tenia amb qui parlar-ne, i vaig tornar temps enrere, quan vam estar molt units. Vaig intentar consolar-la, oferir-li consells i fer-li suggeriments com aleshores, en un màgic moment d'intimitat sense ningú que ens destorbara per a poder parlar lliurement i sense dissimulacions.

La llavadora, però, va acabar el seu programa, va estendre la roba i vam marxar a dinar.

Ara, tanmateix, no puc deixar de pensar-hi, i tot ha canviat, i tot torna a començar.

(Segueix)

Aquí empieza la historia

Aquí empieza la historia. Fue una noche
en que se habían puesto las palomas
más blancas, más tranquilas. Como siempre
salí al jardín. Alrededor no había
nadie: la misma flor de ayer, la misma
paz, las mismas ventanas, el sol mismo.
Alrededor no había nadie: un árbol,
un estanque, ceniza de aquel monte
lejano. Alrededor no había nadie.

Pero ¿qué es este viento, quién me coge
el corazón y lo levanta en vilo? Una
muchacha azul en la orfandad del aire
ordenaba los pájaros. Sus manos
acariciaban con piedad el árbol,
y el estanque, y aquel lejano
monte ceniciento. El jardín ardía al sol.

La miré. Nada. La miré de nuevo,
y nada, y nada. Alrededor, la tarde.

(Carlos Sahagún)

I hui en fa exactament una setmana.

Dia Mundial del Teatre

Imatge: Sir Laurence Olivier interpretant Hamlet (1948).

En el Dia Mundial del Teatre, què millor que un record per al dramaturg més important de la Literatura mundial i per a l' obra que inspira el títol d'aquest bloc?

To be, or not to be: that is the question:
Whether 'tis nobler in the mind to suffer
The slings and arrows of outrageous fortune,
Or to take arms against a sea of troubles,
And by opposing end them? To die: to sleep;
No more; and by a sleep to say we end
The heart-ache and the thousand natural shocks
That flesh is heir to, 'tis a consummation
Devoutly to be wish'd. To die, to sleep;
To sleep: perchance to dream: ay, there's the rub;

(Segueix)

For in that sleep of death what dreams may come
When we have shuffled off this mortal coil,
Must give us pause: there's the respect
That makes calamity of so long life;
For who would bear the whips and scorns of time,
The oppressor's wrong, the proud man's contumely,
The pangs of despised love, the law's delay,
The insolence of office and the spurns
That patient merit of the unworthy takes,
When he himself might his quietus make
With a bare bodkin? who would fardels bear,
To grunt and sweat under a weary life,
But that the dread of something after death,
The undiscover'd country from whose bourn
No traveller returns, puzzles the will
And makes us rather bear those ills we have
Than fly to others that we know not of?
Thus conscience does make cowards of us all;
And thus the native hue of resolution
Is sicklied o'er with the pale cast of thought,
And enterprises of great pith and moment
With this regard their currents turn awry,
And lose the name of action.--Soft you now!
The fair Ophelia! Nymph, in thy orisons
Be all my sins remember'd.

(Hamlet III,1, vv.64-98)

Festes de la Magdalena

Imatge: Gaiata 10 El Toll, guanyadora d'enguany (foto de El País)

No sé si ho sabreu però hui a mitjanit, després de poc més d'una setmana i havent coincidit al seu començament amb les Falles, s'acaben a a Castelló (de la Plana) les seues festes de la Magdalena, commemoratives de la fundació de la ciutat, i que comencen cada tercer dissabte de Quaresma amb la lectura i la cavalcada del Pregó.

A l'endemà de bon matí, primer diumenge de festes, s'hi celebra la Romeria de les Canyes fins a l'ermita de la Magdalena, als voltants de la qual se suposa que vivien els avantpassats dels castellonencs fins que el 1252, per privilegi atorgat per Jaume I, van poder baixar al pla; i per la vesprada hi ha una processó de penitents i la desfilada de les gaiates.

(Segueix)

Elements típics d'aquesta romeria són la canya i el rotllo, que simbolitzen els gaiatos amb què s'ajudaven els primers pobladors de la ciutat en baixar des de la muntanya i els pans que portaven a sobre per a menjar; un tercer element, el farolet penjat al gaiato per a il·luminar el camí, ha evolucionat fins a produir-hi les gaiates, abans esmentades, i que són monuments il·luminats per centenars de bombetes de colors, o bé fixes o bé que s'encenen i s'apaguen seguint un ritme, de manera que —i ho dic per als malpensats— no tenen res a vore amb les falles.

Com tampoc hi té res a vore, el cap de setmana següent, l' ofrena de flors a la Marededéu del Lledó, patrona de la ciutat; si de cas seria a l'inrevés, ja que aquesta ofrena és la més antiga del País Valencià.

Aquests, però, són els actes institucionals, perquè la gresca a la seu de les gaiates i a les colles va començar un parell de dies abans. Jo fa temps ja que no hi he anat —més o menys des què visc a València—, però encara recorde la gentada de gent jove omplint per la nit els carrers on hi ha les colles, un any que vaig fer la romeria de les canyes i vam baixar després de dinar fins al baixador de Les Palmes per a tornar a Castelló en tren, i també algun dia de dinar d'aperitius al Mesón del Vino.

En fi, que tot i que les festes de la Magdalena són exclusives de la ciutat Castelló (sí, nosaltres tenim a cada poble festes pròpies...tret de Benicarló i Borriana, que agafen les Falles), amb el bon oratge que està fent hui no m'hauria importat apuntar-m'hi i, a la nit, cridar-hi com tothom


Magdalena vítol!

El preu...

Vinyeta de Máximo a El País (25/03/2006)
Almenys ja veig que no sóc jo l'únic que pensa que, si ho exigim tot sense oferir res a canvi, no en traurem res.

Primavera (i 2)

Imatge: Flora, deessa de la vegetació, en unmural pompeià (s.I)

Iam uer egelidos refert tepores,
iam caeli furor aequinoctialis
iucundis Zephyri silescit aureis.
(C. Valerius Catullus)

Soluitur acris hiems grata uice ueris et Fauoni
trahuntque siccas machinae carinas,
ac neque iam stabulis gaudet pecus aut arator igni
nec prata canis albicant pruinis.
Iam Cytherea choros ducit Venus imminente luna
iunctaeque Nymphis Gratiae decentes
alterno terram quatiunt pede, dum grauis Cyclopum
Volcanus ardens uisit officinas.
Nunc decet aut uiridi nitidum caput impedire myrto
aut flore, terrae quem ferunt solutae;
nunc et in umbrosis Fauno decet immolare lucis,
seu poscat agna siue malit haedo.
(Q. Horatius Flaccus)

(Traducció)

Catul:
"Ja la primavera ens torna a dur una tèbia escalfor, ja el furor d'un cel equinoccial s'apaivaga amb les suaus brises de Zèfir" (Odes 46, vv1-3)

Horaci:
"S'esvaeix el cru hivern amb la grata tornada de la primavera i del favoni i les grues avaren les eixutes quilles, i ja no s'adelita el bestiar als estables o el llaurador al foc ni s'emblanquinen els prats amb les albes gebrades. Ja Venus Citerea dirigeix els cors quan la lluna és en el seu zènit i les Gràcies ballen harmoniosament agafades de les nimfes mentre l'abrandat Vulcà visita les forges xafogoses dels ciclops. Ara [és quan] cal cenyir amb la verda murtra o amb les flors que produeix la terra [suara] alliberada un cap perfumat; ara també [és quan], en el seu ombrívol bosc, cal oferir-li en sacrifici a Faune una anyella, si la exigeix, o un cabrit, si el prefereix."(Odes I, 4, vv.1-12)

Altres punts de vista...

Vinyeta de Ferreres a El Periódico (23/03/2006)

Vinyeta d' Ortifus al Levante-EMV (23/03/2006)

Concessions

Imatge: Portada de The Washington Post (23/03/2006)


Supose que gairebé a tothom —tret de les excepcions ja previsibles— ens sembla una gran oportunitat aquest alto-el-foc permanent que ha declarat ETA, una banda terrorista que també ha deixat la seua sangonosa petjada a les nostres terres.

Aquest clima de cauta eufòria que s'ha estés pertot arreu —i més encara a Euskadi— troba el seu contrapunt en qui de manera interessada hi al·lega que és un parany; i, vés per on, eixos són els mateixos que han titllat de 'proetarra' tothom que no hi ha estat d'acord amb ells, i són els mateixos que també han volgut fer-nos oblidar que també ells van negociar-hi.

Vulguem o no, però, hi haurà coses que caldrà negociar-hi, i la principal és quan desen definitivament les armes, establint-hi un calendari. Això assolit , hom podria ja parlar de l'apropament dels presos al País Basc i, òbviament, de la legalització de Batasuna o de qualsevol altre partit polític que represente pacíficament i democràtica els ideals que ara diuen defendre els terroristes etarres.

Sobre les penes dels condemnats per delictes de sang i d'aquells que hi puguen ser detinguts a partir d'ara, no veig cap raó per a què no les complisquen íntegres com qualsevol altre, i ja sé que en açò sóc més radical i tot que alguna de les pròpies víctimes: de fet, Eulàlia Lluch —filla d' Ernest Lluch— ha declarat públicament a Catalunya Ràdio que no li importaria vore els assassins de son pare al carrer si això implicava que així s'evitaven noves víctimes.

Un bonic gest, el seu, però potser massa generós i tot; encara que, si la nostra societat ha sigut tan generosa amb els assassins i repressors franquistes —que han causat molts més milers de morts i de víctimes indirectes—, tampoc no caldria fer gaires escarafalls per ser ara una mica flexibles en aquest cas.

Però sempre, sempre, seguint-hi la màxima ciceroniana de

Cedant arma togae (1)


Notes:
(1) De officiis I, 77: 'Que les armes (="poder militar") cedisquen a la toga (="poder civil")'.

L'alto-el-foc

Imatge: Comunicat d' ETA (foto de El Mundo)

Després d' açò, supose que a alguns ja se'ls hauran acabat les coartades...

Urbanisme

Vinyeta de El Roto a El País (2/03/2006)

I, si no, que ens ho pregunten als valencians del carrer...o als dirigents autonòmics.

Poesia

Imatge: The Favourite Poet, per Lawrence Alma-Tadema (1888)

Hui, dia 21 de març, és el dia que la UNESCO va declarar Dia Mundial de la Poesia, i ahir va ser l'aniversari dels funerals de Cèsar.

Tot i no semblar-ho, les dues dates estan relacionades, unides en el temps per un tènue fil: la mort, també, aquell mateix dia del -44, del poeta C.Helvius Cinna, assassinat per la xusma.

Conta Plutarc (Cèsar 68,3) que Cinna, amic de Cèsar, havia somiat aqueixa mateixa nit que el dictador el convidava a sopar-hi i que ell refusava, però què Cèsar l'agafava de la mà i l'obligava a anar-hi.

Cinna, tanmateix, sense fer cas del mal presagi i havent oït que finalment el cos de Cèsar l'havien dut al fòrum —on va cremar tot just on actualment queda una ara del temple que s'hi va edificar—, s'hi va adreçar, però de camí va trobar-se una turba furiosa que, creient pel seu cognom que era el conspirador L.Cornelius Cinna, el va esquarterar:

Plebs...Heluium Cinnam per errorem nominis, quasi Cornelius is esset, quem grauiter pridie contionatum de Caesare requirebat, occidit caputque eius praefixum hastae circumtulit. (1)

Aquest moment l'arreplegarà posteriorment W. Shakespeare al seu Julius Caesar, dedicant-li tota una escena de l'acte III del seu drama, el nucli de la qual és el següent fragment:

THIRD CITIZEN. Your name, sir, truly.
CINNA. Truly, my name is Cinna.
FIRST CITIZEN. Tear him to pieces, he's a conspirator.
CINNA. I am Cinna the poet, I am Cinna the poet.
FOURTH CITIZEN. Tear him for his bad verses, tear him for his bad verses.
CINNA. I am not Cinna the conspirator.
FOURTH CITIZEN. It is no matter, his name's Cinna... (2)

(Segueix)

Si ens hi fixem, el quart ciutadà, tot i admetre que aquesix no és el Cinna conspirador sinó el poeta, incita a la resta a matar-lo 'for his bad verses', és a dir, pels seus mals versos.

Ara bé, realment Cinna no era cap mal poeta, sinó tot el contrari; només que pertanyia a un innovador corrent literari que tot just aleshores estava trencant amb les formes tradicionals romanes i bevia de la poesia grega d'època alexandrina.

Joves i cultes fins gairebé el culteranisme, els poetes d'aquest corrent s'havien atret la fama de rebels, i el propi Ciceró els anomena despectivament neoteroi, mot grec que els llatins van traduir com a poetae noui i que nosaltres podríem fer-ho com a 'avantguardistes'.

Cinna, a més d'un Propempticon Pollionis, havia escrit un poema mitològic sobre els amors incestuosos d' Esmirna (o Mirra) pel seu pare Ciniras intitulat Zmyrna, el qual, segons ens conta el seu amic Catul, li havia costat nou anys d'enllestir:

ZMYRNA mei Cinnae nonam post denique messem
quam coepta est nonamque edita post hiemem,
milia cum interea quingenta Hortensius uno
* * * * * * * *
Zmyrna cauas Satrachi penitus mittetur ad undas,
Zmyrnam cana diu saecula peruoluent. (3)

De manera elogiosa també sembla que hi fa referència Virgili quan, en la seua ègloga IX, li fa dir a un dels personatges

nam neque adhuc Vario uideor nec dicere Cinna
digna... (4)

Per desgràcia, de la seua obra només ens queden uns pocs fragments; vaja aquest vers seu com a homenatge pòstum:

at scelus incesto Zmyrnae crescebat in aluo (5)

Notes:
(1) Suetoni, Divus Iulius 85: "El populatxo, per una confusió amb el seu nom, va matar Helvi Cinna en lloc de Corneli [Cinna], a qui anaven buscant per haver pronunciat un vehement discurs contra Cèsar el dia abans, i van passejar el seu cap clavat a una pica."
(2) W.Shakespeare, Julius Caesar III, 3, vv. 26-35:
"CIUTADÀ: Senyor, el vostre nom exactament.
CINNA: Exactament, Cinna.
CIUTADÀ 1: Esquartereu-lo, és un dels conspiradors!
CINNA: Sóc Cinna el poeta, Cinna el poeta.
CIUTADÀ 4: Esquartereu-lo pels seus mals versos, esquartereu-lo pels seus mals versos!
CINNA: Jo no sóc el Cinna conspirador.
CIUTADÀ 4: Tant és, li diuen Cinna..."
(3) Catul, Poemes 95: "S'ha publicat l' Esmirna del meu estimat Cinna després de la novena collita i del novè hivern d'haver-la començada, quan, en canvi, Hortensi en un únic [hivern] [ha escrit] mig milió [de versos] ******** L' Esmirna arribarà més enllà de les combades onades de Sàtrac; l' Esmirna la llegiran uns segles que hauran envellit farà temps."
(4) Virgili, Èglogues, IX, vv.35-36: "Perquè em sembla que encara no dic res digne de Vari o de Cinna".
(5) "Però el fruit del seu crim creixia en l'incestuós ventre d'Esmirna".

Primavera

Imatge: Primavera, per Sandro Botticelli (c.1482)

Powered by Castpost

Per fi ja ha arribat, ja hi és entre nosaltres des de fa unes poques hores...

Nit de la Cremà

Imatge: © Fallera i cremà de la Falla Misser Mascó - Exposició, per Èlsinor (2006)
La nit de Sant Josep sí que és la veritable nit del foc, amb València sencera cremant durant tres o quatre hores i amb castells de focs d'artifici allà on hi haja una Falla!

The ultimate look

Imatge: Les falleres majors de València, 2006.

No heu pensat mai què fa l'Ajuntament de València amb les seues falleres majors després de la cremà?

(Segueix)

Gràcies a la tenda de roba i complements gòtics "Memento mori" (C./Salvador Giner, de València, un poc abans d'on planten la falla de Na Jordana), ací en teniu l'exclusiva:


Imatge: Fallera Major 2005

Les conserven corpore insepulto al Museu de les Falleres Majors de València! Això sí, ben abilladetes, com cal.

Soroll festiu

Imatge: © Masclets amb Correus al fons, per Èlsinor (2006)

Dijous vaig estar a la mascletà de la Plaça de l'Ajuntament, la més important de tota València, i si no hi he tornat més vegades és per evitar-me la gran gentada que hi ha sempre, i més quan arriba el cap de setmana i hi vénen tots els turistes, tant estrangers com de la resta de l'Estat.

La mascletà s'ha de viure com més prop millor per a entendre-la, tot sentint l'olor acre de la pólvora i les explosions fent tremolar el terra als teus peus i retrunyint a les teues oïdes en onades rítmiques, amb tot el teu cos com a caixa de ressonància.

I, quan acaba després de cinc intensos minuts de vaivé sonor, intensifica i estimula el teu record de l'experiència viscuda el fet de començar a sentir en la llunyania, ara ací ara allà, les mascletaes que van succeïnt-se en els diferents barris de València i que taquen el cel amb marques blanquinoses de fum.

(Segueix)




Imatge: © L'Ajuntament entre el fum de la pólvora, per Èlsinor (2006)

La festa, ací, és un colorit espectacle visual amb banderoles pertot arreu, falles gairebé a cada cantó, la cavalcada del ninot, desfilada de totes les comissions falleres per a fer-li una ofrena floral a la Mare de Déu dels Desemparats, i castells de focs artificials a mitjanit.

Més encara, però, que tot això, és sorollosa: despertaes cada matí amb coets i banda de música, mascletaes a migdia, tant a la Plaça de l'Ajuntament com als diferents barris, i ball al carrer per la nit. I petards pertot arreu i a tot hora: carcasses, coets, traques, masclets, piuletes, trons de bac..., el que siga.

La festa no s'entèn sense tot eixe xivarri, i, si no n'hi ha, és que no és festa; i de veritat que em sent molt estrany si estic en algun lloc en festes i no hi sent cap d'aquests familiars i festius sorolls...

And the winner is...

...la Falla de Nou Campanar (o Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona), mentre que la segona ha sigut la del Pilar, i la tercera Convent de Jerusalem; l'última —i aquesta l'he encertada— la Mercè.

(Més fotos de la guanyadora)

I anit...

...de sopar, paella de marisc.



Si ja vos ho havia dit!

Falles (o "Dia faller, 2")

Falla Convent de Jerusalem:



Falla del Pilar:



(Més)

Falla de la Mercè:



Falla del Mercat Central:



Falla de Na Jordana:



Falla de l'Ajuntament:



Fotos: © Falles 2006, per Èlsinor (2006).

Dia faller

Imatge: © L'alcaldessa i els reis (Falla de Na Jordana), per Èlsinor (2006)

Hui és el meu primer dia pròpiament faller, ja que anit estava tan cansat que em vaig gitar poc abans de les dotze i vaig acabar sentint des del llit el començament del primer castell de Falles; a més, quan em vaig assabentar que hi serien els reis (caricaturitzats, per cert, a la Falla de Na Jordana) tampoc no vaig anar a la mascletà com pensava fer en un primer moment, no per res, sinó perquè em vaig imaginar la gran gentada que hi hauria per vore'ls.

Així, aquest matí m'he alçat una mica abans de la despertà —a les 7:55h ja estaven disparant una carcassa, els cabrons, i de seguida han passat llançant-hi masclets i amb banda de música i tot!— i a les 9:30h ja estava agafant el metro cap a l' estació de Xàtiva, al costat mateix de la Falla del Convent de Jerusalem, que és la que més m'ha agradat de totes les que he vist per ara. Des d'allí, i a peu, he visitat la Falla del Pilar, la de la Mercè —que enguany m'ha desil·lusionat molt—, la de Na Jordana i la de l' Ajuntament, a banda d'alguna més que m'he trobat pel camí; la Nova de Campanar i les de l' Antic Regne, Sueca-Literato Azorín, Exposició i alguna més, per a demà...o quan siga.

(Segueix)

Total, que he anat tan de pressa que en una hora i mitja m'he fet el recorregut que tenia pensat, així que he tingut temps de sobra per parar a fer-me un tallat primer i uns bunyols de carabassa després a la plaça de Sant Agustí, en eixir de la FNAC, on m'he comprat uns llibres i un dvd com a regal de natalici d'una amiga, en la casa de la qual soparem aquesta nit; i, de camí, he visitat la Llotja i el pati del palau gòtic dels Alpuente, i encara he entrat a Lucio i tot, a la plaça de l'Ajuntament, a tafanejar i provar-me camises.

En fi, que després de tot això encara eren les 12:30h, però ja que hi era, he decidit quedar-me ja a vore la mascletà, de manera que, com sempre me n'he anat a l'edifici de Telefònica, contra la paret; i no vos ho creureu, però ja hi havia gent agafant lloc, i a partir de les 13h-13:15h ja estava allò ple: hora i mitja d'espera per a 5 minuts de mascletà! I, després, a esperar-ne uns 10' o 15' abans de poder moure i tornar a casa, on he arribat cap a les 14:55h.

I a la nit més, que a les 21h tenim sopar —paella, és clar; això sí, de marisc— i supose que després anirem al castell a la 1h, i a continuació a algun ball al carrer. I tot això sabent que, siga l'hora que siga quan ens gitem, demà tindrem despertà a les 8h...


(Fotos)

Here was a Caesar!

Thou art the ruins of the noblest man
That ever lived in the tide of times.
Woe to the hand that shed this costly blood!
Over thy wounds now do I prophesy, --
Which, like dumb mouths, do ope their ruby lips,
To beg the voice and utterance of my tongue --
A curse shall light upon the limbs of men;
Domestic fury and fierce civil strife
Shall cumber all the parts of Italy;
Blood and destruction shall be so in use
And dreadful objects so familiar
That mothers shall but smile when they behold
Their infants quarter'd with the hands of war;
All pity choked with custom of fell deeds:
And Caesar's spirit, ranging for revenge,
With Ate by his side come hot from hell,
Shall in these confines with a monarch's voice
Cry 'Havoc,' and let slip the dogs of war;
That this foul deed shall smell above the earth
With carrion men, groaning for burial.
--ANTONY

(W.Shakespeare, Julius Caesar III.1.256-275)

Idibus Martiis

Powered by Castpost

C·IVLIO·C·F·C·N·CÆSARI
DICTATORI·PERPETVO
PONTIFICI·MAXIMO
QVI·EX·GALLIA·ÆGYPTO·PONTO
AFRICA·HISPANIAQVE
TRIVMPHAVIT
IS·OCCISVS·FVIT·ID·MART·ANN·DCCX·A·V·CS·T·T·L

atque ita tribus et uiginti plagis confossus est uno modo ad primum ictum gemitu sine uoce edito, etsi tradiderunt quidam Marco Bruto irruenti dixisse: καί σύ τέκνον;

pridie quam occideretur, in sermone nato super cenam apud Marcum Lepidum, quisnam esset finis uitae commodissimus, repentinum inopinatumque praetulerat.

periit sexto et quinquagensimo aetatis anno atque in deorum numerum relatus est, non ore modo decernentium, sed et persuasione uolgi.

(Traducció)


EN RECORD DE GAI JULI CÈSAR, FILL DE GAI
I NÉT DE GAI, DICTADOR PERPETU I PONTÍFEX
MÀXIM, EL QUAL VA TRIOMFAR SOBRE LA
GÀL·LIA, EGIPTE, EL PONT, ÀFRICA I HISPÀNIA.FOU ASSASSINAT EL 15 DE MARÇ DEL -44.QUE LA TERRA ET SIGA LLEU!


"I així va ser clivellat amb vint-i-tres ferides sense que diguera ni una paraula, només un gemec a la primera punyalada, tot i que alguns han contat que, en veure-hi Marc Brutus atacant-lo, va exclamar: καί σύ τέκνον? (gr.: "També tu, fill?")." (Suetoni, Juli Cèsar 82)

"El dia abans que l'assassinaren, en una conversa de sobretaula a casa de Marc Lèpid sobre quina seria la millor manera de morir, havia manifestat que la repentina i inesperada." (íd. 87)

"Va morir als 56 anys i el van posar entre els déus no només per l'opinió dels governants sinó també per la convicció del poble baix." (íd. 88)

Nit de Plantà

Imatge: Il·luminació del carrer Sueca (2005).

Enguany comencen hui per a mi les Falles, i tindré festa fins dimarts 21; tot i que hi ha molts valencians que aprofiten per a marxar i fer turisme, jo m'hi quedaré i procuraré passar-m'ho com més bé millor.

Supose que no sóc l'únic en començar la festa perquè aquest matí, abans de les huit, ja hi havia qui estava llançant coets pel carrer, i més encara aquesta vesprada quan he tornat del treball, que estaven tots els xiquets pels carrers encenent piuletes i petits masclets, a més d'algun coet volador; també hi eren ja pels cantons les típiques paradetes de bunyols de carabassa escampant la seua olor pertot arreu: i és que aquesta nit o matinada, i abans de les 8h del matí, es plantaran ja les falles infantils en la seua totalitat, mentre que les grans es plantaran demà a mitjanit.

(Segueix)

No sé si vos vindrà de nou, però és just la nit de la plantà un dels millors moments per a anar a veure-hi les Falles, sobretot si no vos agraden les gentades. Com que cada any les Falles són més grans, de fet comencen també a plantar-se abans, amb la qual cosa només hi quedarà per fer uns darrers retocs perquè una gran part ja hi és col·locada i muntada; també la il·luminació hi és tota, això que no patiu per perdre-vos-hi res d'essencial.

Jo no hi havia anat mai de nit, però fa un parell d'anys ho vaig fer tot acompanyant una parella d'amics més majors i la seua cosina asturiana, més jove i de la meua edat, a qui vaig fer de guia durant la setmana i escaig que s'hi va estar; l'experiència nocturna va pagar la pena, i de veritat que vos la recomane: ho voreu gairebé tot, amb més tranquil·litat i sense calor, i gaudint d'una il·luminació sovint espectacular. Feu-ho, i ja m'ho direu.

(Continuarà)

Falles de barri

Ací teniu el programa faller del meu barri que la setmana passada van deixar a totes les bústies.

No hi ha gaire coses perquè és una Falla menuda, tot i que l'any passat o l'anterior, no recorde exactament quan, la seua Fallera Major va ser escollida Fallera Major de València.

En Falles més grans s'hi organitzen concursos de paelles, de diferents jocs, de disfresses, etc. A la Falla del Carrer Yecla, per exemple, a la que pertanyen alguns dels amics del gimnàs, s'hi fan gimcanes també, i divendres passat van organitzar-hi la nit de la dona; fa dos anys, al casal van fer-hi un sopar només per a les dones, al que després van seguir unes actuacions en playback, éssent el moment culminant de la nit l'actuació de diversos strippers masculins.

(Segueix)

En fi, que ací teniu el programa en una transcripció literal per a fer-vos una idea dels actes més o menys privats front als grans actes públics (i també turístics) organitzats per l' Ajuntament:



Actividades
Las actividades que aquí le indicamos son de
carácter publico por lo que invitamos a todos
los vecinos a disfrutar de ellas.
SABADO 11

17:00h. Fiesta de Disfraces. Pasacalles por todo el Barrio. Concurso con Premios a los disfraces y grupos más atractivos. Baile hasta las 22:00 horas.


DOMINGO 12

13:30h. Concurso de Paellas. Tanto para Infantiles como Mayores.
18:00h. Pregón al Barrio. Invitación publica de nuestra Fallera Mayor a todos los vecinos y amigos del Barrio a celebrar con nosotros las semana Fallera.
19:00h. Teatro y Play-Backs. Se representaran la obra de Teatro y los Play-Backs tanto lnfantil como Mayor que nos han representado tan dignamente en los diferentes concursos, especialmente en Junta Central Fallera.


MIERCOLES 15

17:00h. "Mascletá" de globos. Organizado por nuestra Delegación de lnfantiles, la Mascletá es disparada por todos los "peques" del Barrio que deséen acompañarnos.


JUEVES 16

14:00h. 1ª "Mascletá".
20:00h. Fiesta temática: Gran fiesta andaluza. Entrada Libre. Visitenos, esta invitado a un fino y una tapa.


VIERNES 17

14:00h. 2ª "Mascletá".


SABADO 18

14:00h. 3ª "Mascletá".
18:00h. Hinchables. Un surtido de hinchables de todo tipo para disfrute de todos los peques del barrio.
23:00h. Discomobil.

DOMINGO 19

14:00h. 4ª "Mascletá".
18:30h. Entrega de Premios. Si algún vecino ha participado en algunas de nuestras actividades concurso, éste será el momento de recoger su Premio...
22:00h. "Crema Infantil". Quemaremos nuestra Fallita Infantil precedido de un maravilloso Castillo de fuegos artificiales.
24:00h. "Crema Mayor". Quemaremos nuestra Falla grande precedido también de un espectáculo pirotécnico especial.


Este programa y horarios, pueden ser modificados por diversas circunstancias dado el gran número de festejos y acontecimientos, la Falla informaría de estos cambios con suficiente antelación en su "Tablón de anuncios" si fuera preciso.


(Continua)

Començament de Falles

Imatge: © Falla de l'Exposició (matinada del 12/03/2006), per Èlsinor.

Ja pot ben dir-se que les Falles ja estan ací i que aquest cap de setmana n'ha sigut l'inici extraoficial, tot i que des del dia 1 hi ha hagut una mascletà cada dia a les 14h com és tradicional.

Aquest divendres van ser les paelles de J.J.Dómine, a la zona portuària, i un dels amics del grup va ser-hi de festa des del dinar fins a l'hora de gitar-se...a les cinc de la matinada! El resultat, a l'endemà, ja vos el podeu imaginar.

Aquestes paelles es fan a un pàrquing de la zona i hi va tota la gent que treballa pels voltants, una excusa com qualsevol altra per a començar a mamar de valent el primer dia gairebé festiu; després van continuar de copes per la Malva-rosa, i el meu amic va acabar sopant (i bevent) amb la seua parella a la Falla del Bisbe Amigó, d'on un altre del grup l'havia proposat com a faller honorífic.

(Segueix)

El diumenge o dilluns de la setmana passada ja hi havien instal·lats alguns casals que tallaven en un sentit el tràfic de dos carrils d'una avinguda de quatre, i aquest cap de setmana ja s'hi han tallat molts més carrers o bé perquè els fallers han aprofitat l'avinentesa per a fer-se'n els amos



Imatge: © Carrer tallat la matinada
del diumenge 12, per Èlsinor.

o bé perquè ja s'ha començat a plantar-hi falles, sobretot les més grans. Així, divendres a la nit, aquest era l'aspecte de la Falla de l'Exposició —el districte per cert, on viu Zaplana—:

Imatge: © Falla de l'Exposició
(matinada del 11/03/2006),

per Èlsinor.

en canvi, el del dissabte a la nit ja l'heu vist abans; així, s'asseguren de tindre la falla llesta per a la nit de la plantà ( la del 14 al 15 de març).

De soroll sí que no n'hi ha encara gaire, tret de la mascletà i d'algun coet solt, però ja en parlarem a partir del dia 15, quan color, música i explosions de coets es mesclen pertot arreu...

(Continuarà)

Nits calentes

Benvinguts a les primaverals nits de Falles, on qui passa fred és perquè vol...

11-M

Powered by Castpost

In memoriam...

Fortiter proeliare...

Imatge: Escena eròtica d'un fresc pompeià.

Raptim remotis laciniis cunctis suis renudata crinibusque dissolutis "Proeliare" inquit "et fortiter proeliare, nec enim tibi cedam nec terga vortam; si vir es, derige et grassare naviter. Hodierna pugna non habet missionem." Haec simul dicens inscenso grabattulo super me sensim residens ac crebra subsiliens lubricisque gestibus mobilem spinam quatiens pendulae Veneris fructu me satiavit, usque dum lassis animis et marcidis artibus defetigati simul ambo corruimus inter mutuos amplexus animas anhelantes.


Fotis, havent-se tret corrents tota la roba i amb els cabells solts, em va dir: "Lluita, i lluita amb coratge, que jo ni em rendiré a tu ni et fugiré; si ets home, prepara't i vés-hi amb compte, que hui la lluita és sense quarter". Al mateix temps que deia això, i havent-hi ja pujat al catre, a poc a poc es va ajupir damunt de mi i, movent-se de dalt a baix repetidament i bellugant-hi la seua flexible esquena amb moviments sinuosos, em va saciar amb el fruit de Venus fins que, apaivagats els ànims i afeblits els membres, tots dos ens vam desplomar alhora panteixant entre carícies recíproques. (Apuleu, «L'ase d'or» II, 17)

Déjà vu

Aquest cartell de 1932 (!) m'ha arribat per correu electrònic...

Calor

Ahir vaig anar al poble a primera hora de la vesprada, i en València, només eixir al carrer, ja em va sorprendre l' alta temperatura que hi feia a causa del ponent: era com un esclat de primavera, com un avís de l'estiu, com un dia gairebé festiu amb la mascletà encara a les meues oïdes i els carrers amb banderoles i més d'un casal ja instal·lat, tot combinat amb l'olor a paella que m'arribava des d'algun restaurant o bar.

Era tebi, el suau vent que hi bufava, i jogasser, i va fer tot el viatge amb mi perquè, en baixar del tren, allí hi era ell, sense banderoles ni sons festers, però carregat de sensacions viscudes feia anys, i m'hi veia una altra vegada ben menut, acompanyant el meu avi a l'hort per recapte per als conills que criava en gàbies al corral de casa.

Recorde que portava una corbella per a segar-hi l'herba, que desava en un fardell al portaequipatge d'una vella bicicleta, i jo, mentrestant, corria entre els tarongers o explorava els reguers, i alguna vegada em gitava sobre l'herba humida entre dos cavallons i mirava el cel, un cel blau i límpid creuat a voltes per algun núvol de cotó en el que jo ara veia una figura ara una altra, i escoltava el refilar dels ocells i, de vegades, el motors llunyans d'algun avió allà dalt.

Benestar. Felicitat. Pau. Despreocupació. Tot això que sentia aleshores em fan sentir ara aquests records, evocats per la tebiesa de l'ambient i l'escalfor del sol a la meua pell.

Ahir, més que no pas en el tren, vaig viatjar en el temps.

Igualtat

Vinyeta de Nando a El Periódico (08/03/2006)

Facing the new totalitarianism

Vinyeta de Glenn McCoy per al The New York Times (01/03/2006)

Hi ha qui té alguna cosa a dir-hi...

MANIFESTO: Together facing the new totalitarianism

After having overcome fascism, Nazism, and Stalinism, the world now faces a new totalitarian global threat: Islamism.

We, writers, journalists, intellectuals, call for resistance to religious totalitarianism and for the promotion of freedom, equal opportunity and secular values for all.

The recent events, which occurred after the publication of drawings of Muhammed in European newspapers, have revealed the necessity of the struggle for these universal values. This struggle will not be won by arms, but in the ideological field. It is not a clash of civilisations nor an antagonism of West and East that we are witnessing, but a global struggle that confronts democrats and theocrats.

(Segueix)

Like all totalitarianisms, Islamism is nurtured by fears and frustrations. The hate preachers bet on these feelings in order to form battalions destined to impose a liberticidal and unegalitarian world. But we clearly and firmly state: nothing, not even despair, justifies the choice of obscurantism, totalitarianism and hatred. Islamism is a reactionary ideology which kills equality, freedom and secularism wherever it is present. Its success can only lead to a world of domination: man's domination of woman, the Islamists' domination of all the others. To counter this, we must assure universal rights to oppressed or discriminated people.

We reject «cultural relativism », which consists in accepting that men and women of Muslim culture should be deprived of the right to equality, freedom and secular values in the name of respect for cultures and traditions. We refuse to renounce our
critical spirit out of fear of being accused of "Islamophobia", an unfortunate concept which confuses criticism of Islam as a religion with stigmatisation of its believers.

We plead for the universality of freedom of expression, so that a critical spirit may be exercised on all continents, against all abuses and all dogmas.

We appeal to democrats and free spirits of all countries that our century should be one of Enlightenment, not of obscurantism.

12 signatures
Ayaan Hirsi Ali
Chahla Chafiq
Caroline Fourest
Bernard-Henri Lévy
Irshad Manji
Mehdi Mozaffari
Maryam Namazie
Taslima Nasreen
Salman Rushdie
Antoine Sfeir
Philippe Val
Ibn Warraq

Presentations:

Ayaan Hirsi Ali

Ayaan Hirsi Ali, from somilian origin, is member of Dutch parliement, member of the liberal party VVD. Writter of the film Submission which caused the assasination of Theo Van Gogh by an islamist in november 2004, she lives under police protection.

Chahla Chafiq

Chahla Chafiq, writer from iranian origin, exiled in France is a novelist and an essayist. She's the author of "Le nouvel homme islamiste , la prison politique en Iran " (2002). She also wrote novels such as "Chemins et brouillard" (2005).

Caroline Fourest

Essayist, editor in chief of Prochoix (a review who defend liberties against dogmatic and integrist ideologies), author of several reference books on « laicité » and fanatism : Tirs Croisés : la laïcité à l'épreuve des intégrismes juif, chrétien et musulman (with Fiammetta Venner), Frère Tariq : discours, stratégie et méthode de Tariq Ramadan, et la Tentation obscurantiste (Grasset, 2005). She received the
National prize of laicité in 2005.

Bernard-Henri Lévy

French philosoph, born in Algeria, engaged against all the XXth century «ism» (Fascism, antisemitism, totalitarism, terrorism), he is the author of La Barbarie à visage humain, L'Idéologie française, La Pureté dangereuse, and more recently American Vertigo.

Irshad Manji

Irshad Manji is a Fellow at Yale University and the internationally best-selling author of "The Trouble with Islam Today: A Muslim's Call for Reform in Her Faith" (en francais: "Musulmane Mais Libre"). She speaks out for free expression based on the Koran itself. Née en Ouganda, elle a fui ce pays avec sa famille musulmane d'origine indienne à l'âge de quatre ans et vit maintenant au Canada, où ses émissions et ses livres connaissent un énorme succès.

Mehdi Mozaffari

Mehdi Mozaffari, professor from iranian origin and exiled in Denmark, is the author of several articles and books on islam and islamism such as : Authority in Islam: From Muhammad to Khomeini, Fatwa: Violence and Discourtesy and Globalization and Civilizations.

Maryam Namazie

Writer, TV International English producer; Director of the Worker-communist Party of Iran's International Relations; and 2005 winner of the National Secular Society's Secularist of the Year award.

Taslima Nasreen

Taslima Nasreen is born in Bangladesh. Doctor, her positions defending women and minorities brought her in trouble with a comittee of integrist called «Destroy Taslima» and to be persecuted as «apostate»

Salman Rushdie

Salman Rushdie is the author of nine novels, including Midnight's Children, The Satanic Verses and, most recently, Shalimar the Clown. He has received many literary awards, including the Booker Prize, the Whitbread Prize for Best Novel, Germany's Author of the Year Award, the European Union's Aristeion Prize, the Budapest Grand Prize for Literature, the Premio Mantova, and the Austrian State Prize for European Literature. He is a Commandeur of the Ordre des Arts et Lettres, an Honorary Professor in the Humanities at M.I.T., and the president of PEN American Center. His books have been translated into over 40 languages.

Philippe Val

Director of publication of Charlie Hebdo (Leftwing french newspaper who have republished the cartoons on the prophet Muhammad by solidarity with the Danish citizens targeted by islamists).

Ibn Warraq

Ibn Warraq , author notably of Why I am Not a Muslim ; Leaving Islam : Apostates Speak Out ; and The Origins of the Koran , is at present Research Fellow at a New York Institute conducting philological and historical research into the Origins of Islam and its Holy Book.

Antoine Sfeir

Born in Lebanon, christian, Antoine Sfeir choosed French nationality to live in an universalist and «laïc » (real secular) country. He is the director of Les cahiers de l'Orient and has published several reference books on islamism such as Les réseaux d'Allah (2001) et Liberté, égalité, Islam : la République face au communautarisme (2005).

Escorç

Imatge: ©Tornant a València, per Èlsinor (2006).

Si més no, sempre me'n quedarà l'escorç o,
en el millor dels casos, el perfil de gairebé cada
dilluns...