dimarts, de novembre 22, 2005

Genocidi franquista


Imatge: Portada del llibre Las fosas del silencio (1).




Aprofitant les dades en què estem, vull recuperar i publicar ara un esborrany que vaig escriure fa un temps en acabar de llegir Las fosas del silencio, de Montse Armengou i Ricard Belis, basat en dos reportatges produïts per Televisió de Catalunya sobre les fosses comunes a tota Espanya i Catalunya amb víctimes de la repressió franquista.

Tres són les idees que m'hi han quedat molt clares:

1) La repressió ja estava planejada des d'abans de la guerra per a eliminar l'adversari polític i esborrar qualsevol rebrot d'idees republicanes —és a dir, democràtiques—, amb la qual cosa és una falsedat parlar de resposta al 'terror rojo', com queda demostrat pel fet que la brutal repressió també va afectar llocs on no hi havia hagut cap violència anticlerical o contra la gent de dretes.

2) Els més actius repressors van ser els falangistes i la Guàrdia Civil amb la connivència de l'Exèrcit, però al darrere hi era la dreta local de cada poble, que feia de la delació un instrument per a aconseguir més poder polític i econòmic, alhora que sovint realitzava una vendetta per motius personals, sobretot en pobles menuts i en un entorn rural.

3) Tenint en compte que s'hi procurava la criminalitat o l'extermini sistemàtic d'un grup de persones per motius polítics, podem parlar pròpiament de genocidi, ja que aquella és la definició que en va fer el jurista polonès Rafael Lemkin durant els judicis de Nuremberg (1945-1949), i recollida a la Convenció de l'ONU sobre la prevenció i el càstig del crim de genocidi (1948), el qual, per cert, no prescriu.

Són els seus hereus ideològics —i, de vegades, els seus mateixos fills— els qui propugnen l'oblit de tota aquesta vergonya per la que ni han pagat ni volen pagar, i, curiosament, ho fan usant-hi els mateixos arguments que a l'Alemanya posterior a la derrota nazi, com casualment acabe de llegir a l'obra de l'historiador David W. Pike, Españoles en el Holocausto, víctimes també del franquisme:
Schulz, Streitwieser y Ganz (2) fueron los grandes beneficiarios del cambio de los tiempos, de los «nuevos peligros», del deseo por olvidar lo antiguo y de esa extraña mentalidad que proclamaba que no podía sacarse nada bueno de remover las cenizas del pasado: los nazis ya habían sufrido más que suficiente. (p.462)
En fi, com diu la inscripció en el monument de Mauthausen dedicat als grecs que hi van ser assassinats:
Das Vergessen des Bösen ist die Erlaubnis zu seiner Wiederholung (3)

Així que ja sabeu què pretenen aquells que volen ofegar la memòria històrica...



Notes:
(1) Aquesta obra —cosa que jo desconeixia— està també publicada en català amb el títol de Les fosses del silenci, i la publica Ed.Proa
(2) El SS-Obersturmführer Karl Schulz va ser el cap de la Politische Abteilung al camp de Mauthausen; el SS-Obersturmführer Anton Streitwieser, comandant del camp de Gusen; i el SS-Hauptsturmführer Julius Anton Ganz, comandant del camp d'Ebensee.
(3) "Oblidar el mal passat és deixar que es repetisca" (p.465 de Españoles...)


2 Comentaris:

Anonymous Fabullus ha escrit...

Estic d'acord amb el que dius, però matisaria en un parell de punts. Per a mi el terme genocidi s'ha d'aplicar a la persecució d'un grup de persons amb una identitat comuna (ètnia, llengua, religió...) i no d'una ideologia determinades (cosa que no vol dir que sigui millor, ei!). D'altra banda, jo crec que hem de reconèixer que dins les files republicanes hi havia també una bona part antidemòcrata, ja que cercaven instaurar un règim tan totalitari com el feixista (el que hi havia a la URSS de Stalin, un altre gran assassí) o almenys un terror "revolucionari". Dit això, és també cert que la totalitat dels rebels es van sublevar contra un estat i un govern democràtics i que, en canvi, molts republicans defensaven valors democràtics. D'altra banda, mentre que la repressió al cantó republicà sempre va ser obra d'incontrolats, al bàndol feixista va ser promoguda per les autoritats, i per tant molt més sistemàtica, cruel i generalitzada.
Finalment voldria recomanar els capítols emesos per TV3 de "Les fosses del silenci" i "Els nens perduts del franquisme" a tothom que no els hagi vist, perquè són el millor antídot contra l'oblit.

22 de novembre, 2005 23:49  
Blogger èlsinor ha escrit...

Després de llegir el teu comentari, he revisat a la viquipèdia la definició que en fa l'ONU i certament exclou de la consideració de genocidi la persecució i/o assassinat per motius culturals, ideològics o socials, concessió feta certament als països del bloc comunista per a conseguir-hi el consens del major nombre possible de membres.

Tanmateix, em sembla vergonyós que s'hi admeten motius religiosos i no pas ideològics quan ambdós són totalment equiparables, però, en fi, haurem d'esperar que alguna vegada renoven i milloren la redacció d'aquest article en concret...i sense pressions d'una banda o d'una altra com en el passat.

Pel que fa a la resta del que hi dius, totalment d'acord.

23 de novembre, 2005 00:54  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home