Genocidi franquista

Imatge: Portada del llibre Las fosas del silencio (1).




Aprofitant les dades en què estem, vull recuperar i publicar ara un esborrany que vaig escriure fa un temps en acabar de llegir Las fosas del silencio, de Montse Armengou i Ricard Belis, basat en dos reportatges produïts per Televisió de Catalunya sobre les fosses comunes a tota Espanya i Catalunya amb víctimes de la repressió franquista.

Tres són les idees que m'hi han quedat molt clares:

1) La repressió ja estava planejada des d'abans de la guerra per a eliminar l'adversari polític i esborrar qualsevol rebrot d'idees republicanes —és a dir, democràtiques—, amb la qual cosa és una falsedat parlar de resposta al 'terror rojo', com queda demostrat pel fet que la brutal repressió també va afectar llocs on no hi havia hagut cap violència anticlerical o contra la gent de dretes.

2) Els més actius repressors van ser els falangistes i la Guàrdia Civil amb la connivència de l'Exèrcit, però al darrere hi era la dreta local de cada poble, que feia de la delació un instrument per a aconseguir més poder polític i econòmic, alhora que sovint realitzava una vendetta per motius personals, sobretot en pobles menuts i en un entorn rural.

3) Tenint en compte que s'hi procurava la criminalitat o l'extermini sistemàtic d'un grup de persones per motius polítics, podem parlar pròpiament de genocidi, ja que aquella és la definició que en va fer el jurista polonès Rafael Lemkin durant els judicis de Nuremberg (1945-1949), i recollida a la Convenció de l'ONU sobre la prevenció i el càstig del crim de genocidi (1948), el qual, per cert, no prescriu.

Són els seus hereus ideològics —i, de vegades, els seus mateixos fills— els qui propugnen l'oblit de tota aquesta vergonya per la que ni han pagat ni volen pagar, i, curiosament, ho fan usant-hi els mateixos arguments que a l'Alemanya posterior a la derrota nazi, com casualment acabe de llegir a l'obra de l'historiador David W. Pike, Españoles en el Holocausto, víctimes també del franquisme:

Schulz, Streitwieser y Ganz (2) fueron los grandes beneficiarios del cambio de los tiempos, de los «nuevos peligros», del deseo por olvidar lo antiguo y de esa extraña mentalidad que proclamaba que no podía sacarse nada bueno de remover las cenizas del pasado: los nazis ya habían sufrido más que suficiente. (p.462)

En fi, com diu la inscripció en el monument de Mauthausen dedicat als grecs que hi van ser assassinats:

Das Vergessen des Bösen ist die Erlaubnis zu seiner Wiederholung (3)

Així que ja sabeu què pretenen aquells que volen ofegar la memòria històrica...



Notes:
(1) Aquesta obra —cosa que jo desconeixia— està també publicada en català amb el títol de Les fosses del silenci, i la publica Ed.Proa
(2) El SS-Obersturmführer Karl Schulz va ser el cap de la Politische Abteilung al camp de Mauthausen; el SS-Obersturmführer Anton Streitwieser, comandant del camp de Gusen; i el SS-Hauptsturmführer Julius Anton Ganz, comandant del camp d'Ebensee.
(3) "Oblidar el mal passat és deixar que es repetisca" (p.465 de Españoles...)