Poesia

Imatge: The Favourite Poet, per Lawrence Alma-Tadema (1888)

Hui, dia 21 de març, és el dia que la UNESCO va declarar Dia Mundial de la Poesia, i ahir va ser l'aniversari dels funerals de Cèsar.

Tot i no semblar-ho, les dues dates estan relacionades, unides en el temps per un tènue fil: la mort, també, aquell mateix dia del -44, del poeta C.Helvius Cinna, assassinat per la xusma.

Conta Plutarc (Cèsar 68,3) que Cinna, amic de Cèsar, havia somiat aqueixa mateixa nit que el dictador el convidava a sopar-hi i que ell refusava, però què Cèsar l'agafava de la mà i l'obligava a anar-hi.

Cinna, tanmateix, sense fer cas del mal presagi i havent oït que finalment el cos de Cèsar l'havien dut al fòrum —on va cremar tot just on actualment queda una ara del temple que s'hi va edificar—, s'hi va adreçar, però de camí va trobar-se una turba furiosa que, creient pel seu cognom que era el conspirador L.Cornelius Cinna, el va esquarterar:

Plebs...Heluium Cinnam per errorem nominis, quasi Cornelius is esset, quem grauiter pridie contionatum de Caesare requirebat, occidit caputque eius praefixum hastae circumtulit. (1)

Aquest moment l'arreplegarà posteriorment W. Shakespeare al seu Julius Caesar, dedicant-li tota una escena de l'acte III del seu drama, el nucli de la qual és el següent fragment:

THIRD CITIZEN. Your name, sir, truly.
CINNA. Truly, my name is Cinna.
FIRST CITIZEN. Tear him to pieces, he's a conspirator.
CINNA. I am Cinna the poet, I am Cinna the poet.
FOURTH CITIZEN. Tear him for his bad verses, tear him for his bad verses.
CINNA. I am not Cinna the conspirator.
FOURTH CITIZEN. It is no matter, his name's Cinna... (2)

(Segueix)

Si ens hi fixem, el quart ciutadà, tot i admetre que aquesix no és el Cinna conspirador sinó el poeta, incita a la resta a matar-lo 'for his bad verses', és a dir, pels seus mals versos.

Ara bé, realment Cinna no era cap mal poeta, sinó tot el contrari; només que pertanyia a un innovador corrent literari que tot just aleshores estava trencant amb les formes tradicionals romanes i bevia de la poesia grega d'època alexandrina.

Joves i cultes fins gairebé el culteranisme, els poetes d'aquest corrent s'havien atret la fama de rebels, i el propi Ciceró els anomena despectivament neoteroi, mot grec que els llatins van traduir com a poetae noui i que nosaltres podríem fer-ho com a 'avantguardistes'.

Cinna, a més d'un Propempticon Pollionis, havia escrit un poema mitològic sobre els amors incestuosos d' Esmirna (o Mirra) pel seu pare Ciniras intitulat Zmyrna, el qual, segons ens conta el seu amic Catul, li havia costat nou anys d'enllestir:

ZMYRNA mei Cinnae nonam post denique messem
quam coepta est nonamque edita post hiemem,
milia cum interea quingenta Hortensius uno
* * * * * * * *
Zmyrna cauas Satrachi penitus mittetur ad undas,
Zmyrnam cana diu saecula peruoluent. (3)

De manera elogiosa també sembla que hi fa referència Virgili quan, en la seua ègloga IX, li fa dir a un dels personatges

nam neque adhuc Vario uideor nec dicere Cinna
digna... (4)

Per desgràcia, de la seua obra només ens queden uns pocs fragments; vaja aquest vers seu com a homenatge pòstum:

at scelus incesto Zmyrnae crescebat in aluo (5)

Notes:
(1) Suetoni, Divus Iulius 85: "El populatxo, per una confusió amb el seu nom, va matar Helvi Cinna en lloc de Corneli [Cinna], a qui anaven buscant per haver pronunciat un vehement discurs contra Cèsar el dia abans, i van passejar el seu cap clavat a una pica."
(2) W.Shakespeare, Julius Caesar III, 3, vv. 26-35:
"CIUTADÀ: Senyor, el vostre nom exactament.
CINNA: Exactament, Cinna.
CIUTADÀ 1: Esquartereu-lo, és un dels conspiradors!
CINNA: Sóc Cinna el poeta, Cinna el poeta.
CIUTADÀ 4: Esquartereu-lo pels seus mals versos, esquartereu-lo pels seus mals versos!
CINNA: Jo no sóc el Cinna conspirador.
CIUTADÀ 4: Tant és, li diuen Cinna..."
(3) Catul, Poemes 95: "S'ha publicat l' Esmirna del meu estimat Cinna després de la novena collita i del novè hivern d'haver-la començada, quan, en canvi, Hortensi en un únic [hivern] [ha escrit] mig milió [de versos] ******** L' Esmirna arribarà més enllà de les combades onades de Sàtrac; l' Esmirna la llegiran uns segles que hauran envellit farà temps."
(4) Virgili, Èglogues, IX, vv.35-36: "Perquè em sembla que encara no dic res digne de Vari o de Cinna".
(5) "Però el fruit del seu crim creixia en l'incestuós ventre d'Esmirna".