Fortiter proeliare...
Imatge: Escena eròtica d'un fresc pompeià.Raptim remotis laciniis cunctis suis renudata crinibusque dissolutis "Proeliare" inquit "et fortiter proeliare, nec enim tibi cedam nec terga vortam; si vir es, derige et grassare naviter. Hodierna pugna non habet missionem." Haec simul dicens inscenso grabattulo super me sensim residens ac crebra subsiliens lubricisque gestibus mobilem spinam quatiens pendulae Veneris fructu me satiavit, usque dum lassis animis et marcidis artibus defetigati simul ambo corruimus inter mutuos amplexus animas anhelantes.
Fotis, havent-se tret corrents tota la roba i amb els cabells solts, em va dir: "Lluita, i lluita amb coratge, que jo ni em rendiré a tu ni et fugiré; si ets home, prepara't i vés-hi amb compte, que hui la lluita és sense quarter". Al mateix temps que deia això, i havent-hi ja pujat al catre, a poc a poc es va ajupir damunt de mi i, movent-se de dalt a baix repetidament i bellugant-hi la seua flexible esquena amb moviments sinuosos, em va saciar amb el fruit de Venus fins que, apaivagats els ànims i afeblits els membres, tots dos ens vam desplomar alhora panteixant entre carícies recíproques. (Apuleu, «L'ase d'or» II, 17)
publicat per èlsinor a les 5:36:00 p. m.
Fotis te futuit? Famula formosa est et minime frigida. Forte eam fecundam fore fido et te floridus filiis feliciter fructurum.
Fescenninus: "Amén",..., vull dir "perdó". Aviam si ara això semblarà talment com aquell blogger que escrivia cites en alemany enmig de textos en català, i en demanar-ne la traducció, em va deixar anar: "Aprèn alemany, nano, o tira de diccionari". Si és així, res a dir. "Potser esteu en lo cert, potser estic equivocat".
D'Amén (paraula hebrea) res, que açò no té res a vore amb el judeocristianisme.
Açò només és una facècia, i per a llegir esta ximpleria, no val la pena ni tirar mà del diccionari ni aprendre llatí (en tot cas que siga per altres raons).
Si s'entén, bé, i si no, doncs a una altra cosa, que tampoc s'hi perd res.
Qui potest capere capiat.
Bellum 'ομοιοπρόφορον, mi Fescennine, sed bis erras: Lucius non sum, atque non illa me, sed ego illam futui. :)
Potser, anònim, que fins i tot la possibilitat siga possible... :D
Ipse tibi contradicis, mi Elsinor: si Lucius non es, tu illam no futuisti.
Alioqui quis quem futuit tantum quaestio perspectivae semper est.
Corrigendum: non "floridus" sed "floridis" est.
Certe, edepol: quandoquidem Lucius non sum, 'futuissem' et non 'futui' dicendum esset.
Ceterum, de fututionis quaestione, vidistin' illam pelliculam cinematographicam --"Flesh & Blood", aut "Los señores del acero" (1985)-- in qua Agnes (Jennifer Jason Leigh), a Martin (Rutger Hauer) stuprum patiens, eum futuit atque commilitones eum deriserunt?
Violavit ille virginitatem puellae, sed haec virtutem stupratoris.
Sed fututio non stuprum est. In fututione debet esse voluptas (saltem) duobus proeliantibus.
Sed haec opinio hodierna est, non Romana...atque ego Romani nil a me alienum puto :D
Non omnes Romani aequales sunt. Lege Ovidi Nasonis librum secundum Artis amatoriae (681-692):
Illis sentitur non inritata voluptas:
Quod iuvet, ex aequo femina virque ferant.
Odi concubitus, qui non utrumque resolvunt;
Hoc est, cur pueri tangar amore minus.
Odi quae praebet, quia sit praebere necesse,
Siccaque de lana cogitat ipsa sua.
Quae datur officio, non est mihi grata voluptas:
Officium faciat nulla puella mihi.
Me voces audire iuvat sua gaudia fassas,
Quaeque morer meme sustineamque rogent.
Aspiciam dominae victos amentis ocellos:
Langueat, et tangi se vetet illa diu.