Talles anorèxiques

Imatge: Model a la Pasarela Cibeles.

A mitjan febrer va celebrar-se a Madrid la Pasarela Cibeles 06 i va tonar-hi a esclatar l'escàndol per les talles usades per les models, unes talles anormalment menudes que no poden ser usades al món real —almenys per qui tinga una miqueta de trellat i no vulga destrossar-s'hi la salut.

Sembla que també a moltes tendes de roba femenina les marques que s'hi venen tenen unes talles que no es corresponen amb la realitat, amb la qual cosa estan enganyant l'usuària i li fan creure que no està dins la normalitat i que per çò li cal aprimar-se, sent aquest un primer pas en direcció a l'anorèxia nerviosa, sobretot en les xiquetes i les adolescents.

Aquest de les talles menudes, però, no és un fenòmen exclusiu de les marques de roba femenina, com acabe de descobrir jo mateix en anar a comprar-me roba no fa gaire.

Ja vos havia dit que vaig estar a Lucio, a la Plaça de l'Ajuntament, per a mirar camises, i despús-ahir vaig estar a El Corte Inglés mirant caçadores texanes, i en tots dos llocs em va passar tres quarts del mateix: les talles L ni me les podia cordar, i les XL amb molta dificultat.

(Segueix)

Les caçadores texanes eren les de la nova temporada de Lee, ja descolorides per les llavades a què havien sigut sotmeses, i me les vaig emprovar després d'unes Levi-Strauss, la L de les quals em venia una mica justa d'abdomen per al meu gust, i la XL em quedava ampla i amb les mànigues llargues; i, per a què vos en feu una idea millor, ara estic usant una talla 32 dels texans de Lee, tot i que espere tornar a la 31 que usava abans de Nadal.

Les camises de Lucio, on el fenòmen va ser molt més exagerat, eren de no sé quina marca italiana, quan estic usant-ne una L de farà un parell de temporades de la mateixa tenda però de diferent marca (Morara, també italiana), i la Versace que em vaig regalar enguany és una 42 (o 16 ½), com les de vestir normal.

Dic tot això perquè jo, almenys, he tingut la sort de tindre uns referents als que recórrer i he vist —i els ho he dit— que no era jo, sinó les talles, les que estaven malament: però quanta gent jove hi ha que es deixa enganyar i cau en el parany per culpa seua? Com deia el dan al seu bloc, hauria d'estar prohibit.