Concessions
Imatge: Portada de The Washington Post (23/03/2006)
Supose que gairebé a tothom —tret de les excepcions ja previsibles— ens sembla una gran oportunitat aquest alto-el-foc permanent que ha declarat ETA, una banda terrorista que també ha deixat la seua sangonosa petjada a les nostres terres.
Aquest clima de cauta eufòria que s'ha estés pertot arreu —i més encara a Euskadi— troba el seu contrapunt en qui de manera interessada hi al·lega que és un parany; i, vés per on, eixos són els mateixos que han titllat de 'proetarra' tothom que no hi ha estat d'acord amb ells, i són els mateixos que també han volgut fer-nos oblidar que també ells van negociar-hi.
Vulguem o no, però, hi haurà coses que caldrà negociar-hi, i la principal és quan desen definitivament les armes, establint-hi un calendari. Això assolit , hom podria ja parlar de l'apropament dels presos al País Basc i, òbviament, de la legalització de Batasuna o de qualsevol altre partit polític que represente pacíficament i democràtica els ideals que ara diuen defendre els terroristes etarres.
Sobre les penes dels condemnats per delictes de sang i d'aquells que hi puguen ser detinguts a partir d'ara, no veig cap raó per a què no les complisquen íntegres com qualsevol altre, i ja sé que en açò sóc més radical i tot que alguna de les pròpies víctimes: de fet, Eulàlia Lluch —filla d' Ernest Lluch— ha declarat públicament a Catalunya Ràdio que no li importaria vore els assassins de son pare al carrer si això implicava que així s'evitaven noves víctimes.
Un bonic gest, el seu, però potser massa generós i tot; encara que, si la nostra societat ha sigut tan generosa amb els assassins i repressors franquistes —que han causat molts més milers de morts i de víctimes indirectes—, tampoc no caldria fer gaires escarafalls per ser ara una mica flexibles en aquest cas.
Però sempre, sempre, seguint-hi la màxima ciceroniana de
Notes:
(1) De officiis I, 77: 'Que les armes (="poder militar") cedisquen a la toga (="poder civil")'.
publicat per èlsinor a les 5:05:00 p. m.
Bon punt aquest sobre els demòcrates de tota la vida.
De tota manera Espanya dista d'estar preparada per tanta democràcia.
Tan de bo m'equivoqui.
Salut
Sí, és que tot just dimarts m'acabava de llegir "Las fosas de Franco", d'Emilio Silva, que va crear la Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica, i la comparació entre tots dos processos brolla sola...i és esfereïdora.
No sé què dirà la lletra petita, però és curiós que el titular del WP definisca ETA com a grup paramilitar i no terrorista.
Per cert la notícia es pot llegir en llatí:
http://ephemeris.alcuinus.net/nuntius.php?id=95
Sebastià, no m'he llegit l'article perquè només n'he agafat la portada de la galeria d'imatges d'El País com a mostra del ressò internacional de la notícia, però la teua observació em fa pensar que, almenys a l'estranger, ETA ha guanyat la guerra mediàtica i ha aconseguit que als USA se'ls veja igual que a l'IRA, és a dir, com un grup de patriots que constitueixen un moviment d'alliberament nacional, i açò té unes connotacions positives força arrelades en els nord-americans des del moment en què van ser uns 'patriotes' els qui van iniciar-hi fa dos-cents anys una 'revolució' per a alliberar-se de la Gran Bretanya i crear-hi el seu nou país.
Pel que fa a l'article d'Ephemeris, em sorprèn gratament el seu to neutre, tan allunyat del d'algun dels seus 'corresponsals' hispànics. I, tot i que són mensuals, també pots llegir --i escoltar!-- les notícies en llatí al butlletí de l'alemanya Ràdio Bremen.