Regal

Imatge: ©Èlsinor, 2006.


Ahir de vesprada, amb un dia i mig de retard, em vaig comprar el regal idoni per al meu natalici, una cosa pensada i feta...i trobada sense buscar-la: una camisa de Versace que vaig vore a El Corte Inglés i que de seguida em va atraure tant pel seu disseny com perquè s'adiu perfectament amb gairebé tota la resta de roba i complements que tinc per a mudar.

Supose que serà d'aquesta temporada tot just finalitzada perquè el descompte era del 40%, però les camises noves no m'han dit res, ben al contrari que aquesta, i una camisa bona i amb els complements escaients no passa mai de moda i se li pot traure molt de profit, a més de saber que no et trobaràs ningú al carrer amb una camisa igual.

D'altra banda, els diners que m'ha costat no m'han dolgut com ho hauria fet la quota anual de 588€ (49€ mensuals) que em van demanar per apuntar-me a un gimnàs d'una cadena de moda quan al meu n'he pagat 167,40€ (27,9€ mensuals) per un semestre. Molt bonic, molt modern i amb moltes 'xorradetes' i cafeteria i tot, però, per a fer-hi musculació, ve a ser com el meu —tret de màquines més noves —; la diferència és que aquest jo el veig concebut com una mena de club social selecte on perdre-hi la vesprada sencera i on realment no importa si hi treballes el cos o no: és pura aparença, i jo, al gimnàs, vaig a esforçar-m'hi, i la 'tontería' per a la nit.

En fi, que estic content per haver trobat aquesta camisa sense haver-la buscada, i ja sé quan l'estrenaré: el dia en què hem mig quedat la Cassiopeia i jo per a sopar i celebrar-hi els nostres natalicis juntament amb la seua parella i la nostra amiga retornada de Dinamarca. Així que, ara que ja ho sabeu, poseu-vos-hi ben 'guapes' —o, almenys, més encara.