Primavera (i 2)

Imatge: Flora, deessa de la vegetació, en unmural pompeià (s.I)

Iam uer egelidos refert tepores,
iam caeli furor aequinoctialis
iucundis Zephyri silescit aureis.
(C. Valerius Catullus)

Soluitur acris hiems grata uice ueris et Fauoni
trahuntque siccas machinae carinas,
ac neque iam stabulis gaudet pecus aut arator igni
nec prata canis albicant pruinis.
Iam Cytherea choros ducit Venus imminente luna
iunctaeque Nymphis Gratiae decentes
alterno terram quatiunt pede, dum grauis Cyclopum
Volcanus ardens uisit officinas.
Nunc decet aut uiridi nitidum caput impedire myrto
aut flore, terrae quem ferunt solutae;
nunc et in umbrosis Fauno decet immolare lucis,
seu poscat agna siue malit haedo.
(Q. Horatius Flaccus)

(Traducció)

Catul:
"Ja la primavera ens torna a dur una tèbia escalfor, ja el furor d'un cel equinoccial s'apaivaga amb les suaus brises de Zèfir" (Odes 46, vv1-3)

Horaci:
"S'esvaeix el cru hivern amb la grata tornada de la primavera i del favoni i les grues avaren les eixutes quilles, i ja no s'adelita el bestiar als estables o el llaurador al foc ni s'emblanquinen els prats amb les albes gebrades. Ja Venus Citerea dirigeix els cors quan la lluna és en el seu zènit i les Gràcies ballen harmoniosament agafades de les nimfes mentre l'abrandat Vulcà visita les forges xafogoses dels ciclops. Ara [és quan] cal cenyir amb la verda murtra o amb les flors que produeix la terra [suara] alliberada un cap perfumat; ara també [és quan], en el seu ombrívol bosc, cal oferir-li en sacrifici a Faune una anyella, si la exigeix, o un cabrit, si el prefereix."(Odes I, 4, vv.1-12)