Apagada de llums

Me l'han feta arribar mitjançant un correu electrònic, aquesta convocatòria, però no sé jo si tindrà gaire èxit, sobretot per les inconcrecions que s'hi veuen, per exemple sobre l'hora, però bé, ací la teniu:

Apagón Mundial el 29 de Febrero de 2008

Oscuridad mundial: En Febrero 29, 2008 desde las 19:55 a las 20:00 horas.

Se propone apagar todas las luces y si es posible todos los aparatos eléctricos, para que nuestro planeta pueda 'respirar'.

Si la respuesta es masiva, la energía que se ahorra puede ser brutal.

Sólo 5 minutos y vea que pasa.

Si estamos 5 minutos en la oscuridad, prendamos una vela y simplemente la miramos y nosotros estaremos respirando y nuestro planeta.

Recuerde que la unión hace la fuerza y el Internet puede tener mucho poder y puede ser aun algo más grande.

Pase la noticia, si usted tiene amigos que viven en otros países envíeselo a ellos y pedirles que hagan la traducción y ajusten las horas.

Immigració

Vinyeta d'El Roto a El País (28/02/2008)

Contradiccions molt reals i actuals...

Joc online

Play Games at AddictingGames
Xiques, no voleu jugar-hi i passar-hi una estoneta...? Ara, que també els xics s'hi poden divertir una miqueta, hehehe.

A pitjor

Escriu Vargas Llosa --l'autor de Travesuras de la niña mala, novel·la de la que vos vaig parlar no fa gaire-- a Política razonable que ha decidit retirar-li el seu recolzament al PP per les seues actituds conservadores reticents amb l'acceptació d'una societat laica i del dret a l'avortament o als matrimonis homosexuals.

Però, ai las!, que ha marxat del foc per a caure-hi en les brases: ara va i resulta que ha canviat el PP per Unión Progreso y Democracia (UPyD), el partit encapçalat per Rosa Díez i que compta entre les seues files a Fernando Savater i Albert Boadella!

Jàs, coca!

[Vist a 20minutos]

Premi "Arte y pico"

M'he assabentat per un comentari al meu blog que antonio, tot seguint un meme creat per eseya, m'ha nomenat per al Premio Arte y Pico, la imatge del qual teniu a l'esquerra de la vostra pantalla.

És, realment, un premi del que no em considere més mereixedor que els autors d'altres blogs, tot i que antonio el justifique dient-hi que el meu

es un blog que me distrae con sus entradas sugerentes y críticas;

si l'accepte, doncs, he de considerar que és més pel meu 'pico' que pel meu art, cosa amb la que sí que estic totalment d'acord.

En fi, les regles del meme --que arreplegue i traduesc d'antonio-- són:

-Nominar cinc blogs que considere mereixedors d'aquest premi per la seua creativitat, disseny, material interessant i que aporten alguna cosa a la Comunitat Bloguera, sense tindre-hi en compte la llengua en què estiguen redactats.

-Cada premi atorgat ha de tindre el nom de l'autor i l'enllaç al blog per què tots els lectors puguen visitar-lo.

-Cada premiat deu d'exhibir el premi i posar-hi el nom i l'enllaç al blog de la persona que l'ha premiat.

-Premiat i premiador han d'enllaçar al blog d'Arte y Pico (Eseya) per a què tothom conega l'origen d'aquest premi.

-Publicar les regles del premi.

I els meus premiats, que són lliures de seguir el meme o no, són:

-nimue, per Les llunes de Miranda, la millor escritora i amb les millors històries de tot Internet, remarcable per la seua fantasia i originalitat.

-dan, per Centpeus, un fantàstic divulgador científic del qual s'aprenen moltíssims coses de cada dia.

-ainalma, per Malferida pel destí, el blog d'una jove mestra de música que destil·la sensibilitat.

-Jo March, per Noelia Mussol (abans Ella y ella), un blog molt literari ple de sensibilitat...i una gran amiga :)

-Velis, per Velis Nolis, un blog --per desgràcia ja mort-- ple de jocs perversos i suggerents...

Foll d'una dolça metzina

És quan dorm que hi veig clar;
foll d'una dolça metzina;
amb perles a cada mà
visc al cor d'una petxina

(J.V.Foix)

Reflexions

De fet ja porte un temps pensant-ho, però darrerament encara més.

Estic gairebé decidit a canviar la freqüència de publicació al blog, que cada vegada em costa més publicar-hi diàriament per les circumstàncies personals que ja coneixeu.

Estic donant-hi voltes, sí, però ja vorem si acabe fent-ho o no; si és així, no vos estranyeu de no vore-hi cap nou post algun dia –-o fins i tot en un parell de dies--: no l'hauré publicat per descansar o per manca de temps.

També vos he de dir que en llig, de blogs, cada vegada menys, però no perquè no m'interessen o perquè passe de fer-ho, sinó precisament per eixa manca de temps, i és una cosa que em dol.

Però en fi, la vida i les circumstàncies van canviant i ens hi hem d'acostumar i d'emmotllar-nos-hi.

En campanya

S'hi nota, que estem en campanya electoral, veritat?

D'esport

Reconec, i no em costa gens de fer,que darrerament estic tenint molta sort i entre setmana puc estar amb ella molt de temps, sobretot perquè fem junts activitats esportives, tant d'exterior com d'interior.

Entre les exteriors, a banda de les caminades d'anada i tornada al gimnàs d'Alboraia (cadascuna d'elles, d'uns cinquanta minuts per a mi i d'uns vint més per a ella), també fem caminades a pas ràpid d'unes dues hores o dues hores i escaig pel llit del Túria o pel passeig marítim fins arribar normalment al final de la Platja de la Patacona.

També les aturades per a comprar begudes o llepolies --una de les coses d'ella que més em sorprenen-- són als mateixos llocs, així que al final acabes coneixent la gent que t'hi atén, generalment xinesos.Per cert que l'altre dia, al seu barri, una dona ja major que la coneixia li va preguntar si jo era el seu marit; en respondre-li que no, em va demanar a mi perdó per l'equívoc. No li ho vaig respondre, però em vaig quedar amb les ganes de dir-li que no em demanara perdó, sinó tot el contrari, que per a mi això era tot un afalac...

Trobades

Ahir a migdia i per pura xamba em vaig trobar una ex-companya de treball a un supermercat de València al que no havia anat en la vida, tant perquè està en un altre barri com perquè pertany a una cadena comercial als que no els solc comprar.

Va ser una trobada estranya, perquè, després d'uns breus segons d'indecisió i de sorpresa ("serà o no serà ella? i ací??"), el temps va desaparéixer, comprimint-se i retorçant-se, i pareixia que ens haguérem vist per última vegada el dia anterior i no fa tres o quatre anys.

Aquest fenòmen és una cosa que m'ha passat en més d'una ocasió, no importa el temps que portàrem sense vore'ns les dues persones que hi havíem coincidit; i, tanmateix, en reflexionar-hi no deixa mai de sorprendre'm: de sobte s'han esborrat momentàniament de la conciència les experiències i els records d'anys per a fer-nos tornar a un moment anterior, a un temps en què havíem coincidit amb l'altra persona.

Parlant amb el llenguatge de Microsoft, díriem que ens 'resetegem' i tornem a un punt de restauració anterior...

Candidats

Imatge de Forges a El País (19/02/2008)

Qui serà aquest, qui? :D

Caducitat de l'amor

Penseu que realment té data de caducitat l'amor? Jo espere que no...

DERF/Agencia federal de noticias

Aseguran que el amor dura cuatro años

-------------------------------------------------------------------------------------
[14/02/2008 | 06:31 ] Especialistas de una prestigiosa universidad analizaron el sentimiento.
--------------------------------------------------------------------------------------

Determinaron que se caracteriza por ser un "estado demencial temporal". De cuántas personas uno puede enamorarse a la vez.

Georgina Montemayor Flores, de la Facultad de Medicina de la UNAM, la mayor universidad de Latinoamérica, destacó que el amor debe distinguirse del apego y del atractivo sexual, porque el enamoramiento activa sustancias químicas en el cerebro que ocupan todas las neuronas y no se puede sino pensar en el ser amado.

Montemayor, que dirige un grupo de investigación sobre el tema, explicó que cuando un individuo se enamora "se accionan las zonas que controlan emociones, como el tálamo, la amígdala, el hipotálamo, el hipocampo, el giro singulado y las partes del sistema límbico".

Sin embargo, para desilusión de muchos, este estado físico químico también acaba, aseguró la especialista.

"Suele durar un máximo de cuatro años o hasta que aparece otro ser que despierta esa pasión romántica, y sólo pervive el apego o la compañía hacia una persona", afirmó.

A cuántas personas se ama al mismo tiempo
En la medida en que piensa recurrentemente en la misma persona, la condición sicológica del enamorado puede ser comparable "con un estado obsesivo compulsivo", sostuvo.

Ello lleva a Montemayor a concluir categóricamente que "solo se puede estar enamorado de una persona a la vez", al contrario del apego o del deseo sexual.

Pros y contras de estar enamorado
En sus inicios, el amor deviene en una obsesión de tales dimensiones "que las personas dejan de ser productivas (...) de hecho las grandes obras de arte nunca se crearon cuando los autores estaban apasionados, sino después, en el proceso del desamor".

La especialista en anatomía precisó que las personas entran y salen de ese estado de enamoramiento porque el cerebro no podría resistir tanto desgaste si se mantuviera así constantemente.

A su vez, advirtió que el amor romántico "es tan fuerte como el impulso de ingerir alimentos o tener sed, se puede controlar en las primeras etapas, pero una vez activado es imposible detenerlo inmediatamente, aunque es temporal".

En cambio, desenamorarse de una persona se explica en que el cerebro aumenta los niveles de oxitocina, la llamada hormona del apego, "incompatible con la pasión romántica, que se convierte en el cariño familiar", dijo.

Para la experta "el amor tiene un precio. Por principio, se pierde la libertad y también se vuelve dependiente de otra persona, por ello, se debe recordar que el desamor libera".

Somni d'un matí

El somni d'un matí de primavera
no té paraula i no el podria dir.
Contra tota raó mon cor espera.
L'amor sense l'amor vol reverdir.

(Josep Sebastià Pons)

Els cosmètics de l'amant

Non tamen expositas mensa deprendat amator
Pyxidas: ars faciem dissimulata iuvat.

"Tanmateix, que el teu amant no trobe les capsetes de cosmètics a la vista sobre el tocador: l'art, quan està dissimulat, afavoreix el rostre." (Ovidi, Art d'estimar III, v.209-210)


[Vist a Et Ego In Arcadia]

Gravetat zero casera

Funcionarà o serà només un simple truc visual? Què en penseu?


[Vist a No puedo creer que lo hayan inventado]

Travesuras de la niña mala

Tot just farà un parell o tres de dies que vaig començar a llegir-me Travesuras de la niña mala, de Mario Vargas Llosa, un llibre que t'hi enganxa de seguida.

L'he descobert gràcies a la recomanació d'una amiga --l'amiga viatgera-- a la que jo també li he fet descobrir altres lectures i altres autors que igual per si sola no haguera trobat o li haguera costat de fer, i en el judici literari de la qual confie.

La veritat és que, en iniciar-ne la lectura, he reconegut de seguida els dos personatges principals: jo em podria identificar perfectament amb el protagonista masculí, el "niño bueno", i ella, la protagonista femenina, la "niña mala", bé podria ser en un 80% dels seus trets la meua amiga, i estic segur que ella també hi estaria d'acord.

Clar que nosaltres dos no compartim història, sinó que la meua amiga seria la "niña mala" de la seua pròpia història, mentre que jo seria el "niño bueno" (hehehe...) de la meua, en la que el paper de protagonista femenina el tindria una "niña preciosa", i no vos en done més pistes...

Tal com Rajoy...

Vinyeta de Romeu a El País (13/02/2008)

Em sembla que no hi calen gaires comentaris...

Rumors de pilots...

I a mi que viatjar en avió és una de les coses que més m'agraden...

Vilaweb, 11/02/2008

Coses que poden passar quan anem en avió

Si sou dels qui es posen nerviosos quan pugen en un avió, deixeu de llegir. La Xarxa de Rumors de Pilots Professionals (PPRuNE) és un fòrum en què s'exposen les intimitats laborals dels pilots d'avió, que hi expliquen anècdotes, accidents que s'han evitat per miracle i tot de fets ocorreguts durant les inacabables hores de vol. És, curiosament, un fòrum obert i qualsevol que hi entri pot fer-se una idea de què passa a la cabina mentre els viatgers es miren, tan tranquils, els núvols.L'existència de PPRuNe no és cap secret; fins i tot hi ha periodistes que la fan servir de font per informar de qüestions d'aviació. La naturalitat amb què els pilots parlen de dificultats que farien posar pell de gallina al passatger n'és un dels atractius. I la manera com parlen, una de les curiositats: designen els viatgers amb el terme 'noli autònom' ('self-loading freight'); i els periodistes que demanen informació al fòrum, amb el mot 'rates' ('these rats who work for the rags', 'aquestes rates que treballen pels diariots').

El borinot del divendres

Aquest cap de setmana he anat de bòlit ja des de divendres, i el dia que he tingut una mica més de temps lliure ha sigut diumenge a la vesprada, i només perquè a mitjan matí vaig haver d'anar al poble per a un dinar familiar --la tercera celebració del meu natalici ja...i me'n queda encara una!-- i no vaig poder quedar amb ella per a anar-hi al gimnàs i fer després una bona passejada d'un parell d'hores.

Divendres, però, vaig tindre la sort de què gràcies a la celebració de carnestoltes em va quedar el dia lliure i me'l vaig passar gairebé sencer amb ella, amb dinar ràpid inclòs i paperetes per a participar en un sorteig d'una nit d'hotel amb circuit d'spa per a Sant Valentí debades; clar que vaig haver d'assistir a dues classes d'spinning, però mira, tot per estar amb ella.

De totes maneres divendres m'interessava ser-hi perquè volia vore el borinot que se li va acostar fa dos divendres amb la intenció de lligar-se-la, i a qui la setmana passada va deixar ella amb un pam de morros perquè estava parlant amb mi per mòbil --i contant-me la situació-- i va passar totalment d'ell.

La veritat és que el pobre és patètic: de pèl fosc, pell citrina i muscles enfonsats, se li va posar a la cinta de córrer del seu costat i va aprofitar per a entaular-hi conversa; després va pretendre convidar-la a cafè...però no a la cafeteria del gim, on ell no podia fumar, sinó a una altra de fora. Clar que això no li va funcionar, i ella mateixa m'ho contava per telèfon una estoneta després.

Puix aquest divendres hi era una altra vegada, i ella me'l va assenyalar des de la sala on estàvem fent spinning junts. I jo no sé si a més de borinot és bovo o què, perquè, malgrat haver-nos vist eixir junts de la classe i asseure'ns junts a parlar, quan ella se li va acostar per a acomiadar-se --i a sant de què, em continue preguntant jo--, encara li va preguntar si anava a fer una volta sola, i, quan ella li va respondre que no, encara va insistir amb si dinaria sola...i jo gairebé darrere d'ella, esperant-la per a marxar junts.

Però és que a més, amb expressió compungida, segons em va contar ella després, li havia demanat que el perdonara, que feia dues setmanes l'havia enganyada amb la seua edat, que en tenia trenta-nou i no trenta-tres o trenta-quatre com li havia dit anteriorment: jàs, coca!

I mentrestrant jo estava parlant amb un home molt més major que la coneixia només del gimnàs i que la primera pregunta que em va adreçar és si érem parella --pel que sembla no puc amagar els meus sentiments...excepte per a alguns--, i després em va demanar que la tractara molt bé, que era una xicona molt intel·ligent i bona persona.

En fi, supose que el borinot es va tornar verd d'enveja en vore'ns marxar junts, i ja no vull ni pensar en si ens haguera vist passejant junts i a l'hora de dinar també...coses totes dues de les que no donaré més detalls :P

Dues gentils donzelles

De dues gentils donzelles
el rei d'Aragó n'és pare:
una rosa és la princesa,
un bell lliri n'és la infanta.

(Tomàs Aguiló)

Breu interrupció

Senyores i senyors telelectors, perdonen la interrupció en la publicació del missatge de hui, però motius 'tècnics' --especialment, de manca de temps-- ens la impedeixen per ara, però continuen atents al canal perquè demà s'hi publicarà el missatge habitual i dilluns el que hauria d'haver anat hui.

Moltes gràcies per la seua comprensió, i fins demà. :)

Prélude du fornication

Mmmmm...cap músic que m'interprete aquest pentagrama? Pel que sembla és un preludi... :P


[Vist a No puedo creer que lo hayan inventado]

Esperant-hi

Des del dia del meu natalici tinc la sensació de què la meua vida s'ha accelerat i que gairebé no entre a casa més que per a dormir i poc més.

D'altra banda, estic distret i, mentre els peus em van per uns viaranys, el cap em va per uns altres; estic i no estic, i no veig coses que potser hauria de tindre en compte. A estones estic exultant, en altres aixafat per unes paraules a les que igual els he donat massa voltes després i no volien dir realment allò que jo hi havia entés.

I sobretot, sobretot, voldria estar sempre amb ella, no haver de separar-me'n a una hora determinada i que no hi hagueren tants destorbs. Parlem durant gairebé cinquanta o més minuts a primera hora del matí; entre dos i tres quarts d'hora a mitjan matí i un altre cap a migdia, mentre que al vespre ens veiem i a la nit ens enviem entre quatre i sis missatges al mòbil...i tot això diàriament!

I encara no en tinc prou, i la nit se'm fa llarguíssima tot esperant el matí per a tornar a parlar-hi i començar el cicle de nou mentre torne a llegir una volta i una altra el seu darrer missatge de la nit:

Bona nit i fins demà; estaré esperant sentir la teua veu.

Jo també, bonica.

Elogi del vi

No en sé la raó, però m'abelleix ara repetir aquest fragment del brindis del premi Nobel espanyol C. José Cela en la seua conferència Elogio del vino, en la voz de muchos y muy verdaderos sabios:

”Brindo por la Ilíada y la Odisea, por cuyas páginas corre a raudales ; brindo por el pretor Novello Torcuato, alias Tricongius, quien ante el emperador Tiberio acertó a beberse tres congios de vino –algo menos de una arroba--, casi sin respirar; brindo por las mozas cantadas por Juvenal, que se rociaban con vino y comían todas las ostras que encontraban;brindo por quienes cuidan la vid, vendimian las uvas, crían el vino, lo escancian y se lo beben, y brindo por San Jerónimo que en el siglo IV supo decir, poco importa con qué suerte de complacencia, que el vino y la juventud son el doble incentivo de la voluptuosidad...Porque el vino nos da la libertad, también brindo con vino por el vino, por todos ustedes y por su siempre bien dispuesta compañía.”

Al Cèsar...

Vinyeta d'El Roto a El País (05/02/2008)
I és que els bisbes espanyols també han entrat en la campanya electoral darrerament...

Tancament d'un blog

Tot en començar aquest cap de setmana tancava un dels blogs amb més qualitat literària i artística de la catosfera, Les llunes de Miranda.

La nimue, la seua autora, ha plegat, i ho ha fet per unes raons extraliteràries que ella explica però sense explicar realment al seu darrer post, i que als seus acèrrims seguidors no ens acaben de convéncer perquè nosaltres només hi veiem literatura en el seu estat més pur; ella, però, tindrà ben clares les seues raons i nosaltres haurem de respectar-les.

Però la seua obra i els seus fills literaris, eixos personatges originals que la fan tan diferent, es quedaran a la nostra memòria, i potser, potser un dia la facen tornar a publicar ací els seus escrits, i eixe dia nosaltres estarem esperant-la per a acomboiar-la amb els nostres comentaris, però, sobretot, llegint-la.

Torna, nimue, torna ben prompte si és que finalment acabes per anar-te'n ara...

Si la despullava

Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig
--ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després

(Joan Salvat-Papasseit)

800 anys de Jaume I

Ara comptarem en qual manera nos som engenrats, e en qual manera fo lo nostre neximent. Primerament en qual manera fom engenrats nos: Nostre pare lo Rey en P. no uolia ueser nostra mare la Reyna, e endeuench se que una uegada lo Rey nostre pare fo en Lates, e la Reyna nostra mare fo en Mirauals.E uench al Rey ·I· rich hom per nom en ·G· Dalcala, e pregal tant quel feu uenir a Mirauals on era la Reyna nostra mare. E aquela nuyt que abdos foren a Mirauals, uolch nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler. E aqui uolch nostre Senyor que fos lo nostre naximent en casa daquels de Tornamira ' la uespra de nostra dona sancta Maria Candaler. (Jaume I, Libre dels feyts, 5)

Ai Campitos, Campitos...!

Ací teniu una bona mostra de la prepotència dels pperos blavencians, posada en manifest despús-ahir pel programa Caiga quien caiga i centrada en la persona del President de la Generalitat, Francisco Camps...

[Vist a 20minutos]