Tancament d'un blog
Tot en començar aquest cap de setmana tancava un dels blogs amb més qualitat literària i artística de la catosfera, Les llunes de Miranda.
La nimue, la seua autora, ha plegat, i ho ha fet per unes raons extraliteràries que ella explica però sense explicar realment al seu darrer post, i que als seus acèrrims seguidors no ens acaben de convéncer perquè nosaltres només hi veiem literatura en el seu estat més pur; ella, però, tindrà ben clares les seues raons i nosaltres haurem de respectar-les.
Però la seua obra i els seus fills literaris, eixos personatges originals que la fan tan diferent, es quedaran a la nostra memòria, i potser, potser un dia la facen tornar a publicar ací els seus escrits, i eixe dia nosaltres estarem esperant-la per a acomboiar-la amb els nostres comentaris, però, sobretot, llegint-la.
Torna, nimue, torna ben prompte si és que finalment acabes per anar-te'n ara...
La nimue, la seua autora, ha plegat, i ho ha fet per unes raons extraliteràries que ella explica però sense explicar realment al seu darrer post, i que als seus acèrrims seguidors no ens acaben de convéncer perquè nosaltres només hi veiem literatura en el seu estat més pur; ella, però, tindrà ben clares les seues raons i nosaltres haurem de respectar-les.
Però la seua obra i els seus fills literaris, eixos personatges originals que la fan tan diferent, es quedaran a la nostra memòria, i potser, potser un dia la facen tornar a publicar ací els seus escrits, i eixe dia nosaltres estarem esperant-la per a acomboiar-la amb els nostres comentaris, però, sobretot, llegint-la.
Torna, nimue, torna ben prompte si és que finalment acabes per anar-te'n ara...
Una veritable pena, esperem que torni d'una forma o una altra ben aviat.
gràcies, bonic, moltes gràcies, ja us he explicat una mica... En fi, qui em diria que l'Elsinor m'anava a dedicar un post així! però jo continuaré llegint-vos i comentant-vos. B7s!
Dona, nimue, què menys que això...! I agraïts de què, almenys, continues per ací:)
Amén, carquinyol.
Un buit en aquest món... I se sent, vaja si se sent...
No podia ser d'una altra manera, ainalma... :(