Moments
Hi ha ocasions en les que el temps et passa volant i ni t'adones d'allò que passa al teu voltant.
Esteu parlant sense parar, mirant-vos als ulls l'un a l'altre, i no importa ni on esteu ni la gent que va i ve.
Tant és que siga un dissabte a la nit, després d'un sopar gairebé íntim perquè estàveu sols a la zona de no fumadors, i que ara estigueu a un cafè ple de gom a gom; l'atzar vos ha fet trobar-hi de seguida una tauleta buida --l'única!-- arraconada on poder fer-vos les vostres confidències amb la seguretat de no ser molestats pels qui entren i ixen o porten copes a uns i a altres.
Només hi ha un moment en què vos interrompen per a demanar-vos una cadira que vosaltres teniu desocupada; després, quan aneu a marxar, veieu que la cadira torna a ser-hi, però cap dels dos s'ha adonat de quan l'han tornada.
La veritat és que sí, que hi ha ocasions en les que el temps et passa volant i ni te n'adones...
Etiquetes de comentaris: cap de setmana, ella, personal
publicat per èlsinor a les 10:17:00 a. m.
oooooohhhhh!!!!! ooooooohhhh!!!! oooooooohhhh!!! :)))))
visca!
El Café de les Hores, quina bona elecció... :)
Espere que es repetisca la cita. Diverses vegades.
Moltes gràcies pel desig...i per l'ajuda mental, nimue :)
La veritat és que des de dissabte hem estat en contacte telefònic i via sms tots els dies, i de voluntat de quedar per a dinar, sopar, anar al gimnàs a compartir alguna classe en què es necessiten dues persones, sí que hi ha per les dues bandes, però, per una cosa o una altra, hem de posposar-ho.
El consol és que són circumstàncies alienes als dos, i que ambdós ho sentim molt; però, per ara, va tot bé :)
La veritat és que com per no triomfar amb aquest lloc tant maco!
Sort!
Doncs sí, moz.
Ah, i gràcies! :)