dijous, de febrer 07, 2008

Esperant-hi

Des del dia del meu natalici tinc la sensació de què la meua vida s'ha accelerat i que gairebé no entre a casa més que per a dormir i poc més.

D'altra banda, estic distret i, mentre els peus em van per uns viaranys, el cap em va per uns altres; estic i no estic, i no veig coses que potser hauria de tindre en compte. A estones estic exultant, en altres aixafat per unes paraules a les que igual els he donat massa voltes després i no volien dir realment allò que jo hi havia entés.

I sobretot, sobretot, voldria estar sempre amb ella, no haver de separar-me'n a una hora determinada i que no hi hagueren tants destorbs. Parlem durant gairebé cinquanta o més minuts a primera hora del matí; entre dos i tres quarts d'hora a mitjan matí i un altre cap a migdia, mentre que al vespre ens veiem i a la nit ens enviem entre quatre i sis missatges al mòbil...i tot això diàriament!

I encara no en tinc prou, i la nit se'm fa llarguíssima tot esperant el matí per a tornar a parlar-hi i començar el cicle de nou mentre torne a llegir una volta i una altra el seu darrer missatge de la nit:
Bona nit i fins demà; estaré esperant sentir la teua veu.
Jo també, bonica.

Etiquetes de comentaris: ,

10 Comentaris:

Blogger nimue ha escrit...

oooooohhhh!!! estàs moooolt enamoraaat! et puc dir que em mor de l'enveja cotxina? I què moltes gràcies pel recolzament? i què he tornat? i que continue desitjant-te totes les coses bones que et puguen passar amb la teua xiqueta? que així dóna gust! :)

07 de febrer, 2008 23:49  
Blogger Jo March ha escrit...

ains, moreno, que es que se me pone una sonrisa cada vez que leo sobre lo enamorado que estás.Qué bonito verdad? y qué corto el tiempo junto a ella y qué largo cuando no la ves ains, recuerdo esa alegría y ese dolor del principio de todo amor. Es la pasión... la implacable.
Un abrazo y que la noche se te pase muy muy rápido.

07 de febrer, 2008 23:57  
Blogger Pedra Lletraferida ha escrit...

Talment com t'escriu la Nimue, sembla que estiguis enamorat,..., una mica només, eh?... Jajaja. Me'n alegre moltíssim, home! Quina sana enveja que ens dones! On vas a parar!... ;)
Per motius que aquí no reflectiré i que potser ja coneixes, ara vendria la meva ànima al diable per tal de sentir tan sols un bocí de la il.lusió que t'ilumina la mirada en pensar en la teua xica. Ànims, Èlsinore, i recorda el meu consell: Estima-la tant com puguis, o més!. I moltes felicitats!

Salutacions cordials!.

08 de febrer, 2008 07:25  
Blogger Ainalma ha escrit...

Ains, això deu ser l'amor, no? L'amor bidireccional, vull dir... Que bonic! Et diria com la Nimue, em mor d'enveja!!

Moltes felicitats per tan bons moments!

08 de febrer, 2008 11:51  
Blogger arsvirtualis ha escrit...

Ja veig que ja tens les papallones a la panxa... T'han enxampat, que bé! Gaudeix-les...

08 de febrer, 2008 16:07  
Blogger èlsinor ha escrit...

Sí, això procure fer, arsvirtualis: gaudir-ne :)

08 de febrer, 2008 23:36  
Blogger èlsinor ha escrit...

Moltes gràcies,ainalma, i a vore si ben prompte t'hem d'envejar a tu, que mai se sap...i, si no, mira jo.

08 de febrer, 2008 23:46  
Blogger èlsinor ha escrit...

Estigues ben segur que el seguiré, el teu consell, pedra :)

08 de febrer, 2008 23:47  
Blogger èlsinor ha escrit...

Uuhhhmmm, Jo, ¿saps que no ets tu l'única en dir-me 'moreno', hehehe? Ja ho voràs, que tu i jo sabem que tens moltes probabilitats d'acabar coneixent-la... ;)

08 de febrer, 2008 23:49  
Blogger èlsinor ha escrit...

Moltes gràcies per tot, nimue: per les teues boniques paraules d'ànim i per haver tornat i no haver tancat el blog :)
I estigues segura que, a més de mostrar-li els missatges en què parle d'ella --sí, li ho he contat--, la portaré també de passejada per les teues llunes.

08 de febrer, 2008 23:52  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home