Travesuras de la niña mala
Tot just farà un parell o tres de dies que vaig començar a llegir-me Travesuras de la niña mala, de Mario Vargas Llosa, un llibre que t'hi enganxa de seguida.
L'he descobert gràcies a la recomanació d'una amiga --l'amiga viatgera-- a la que jo també li he fet descobrir altres lectures i altres autors que igual per si sola no haguera trobat o li haguera costat de fer, i en el judici literari de la qual confie.
La veritat és que, en iniciar-ne la lectura, he reconegut de seguida els dos personatges principals: jo em podria identificar perfectament amb el protagonista masculí, el "niño bueno", i ella, la protagonista femenina, la "niña mala", bé podria ser en un 80% dels seus trets la meua amiga, i estic segur que ella també hi estaria d'acord.
Clar que nosaltres dos no compartim història, sinó que la meua amiga seria la "niña mala" de la seua pròpia història, mentre que jo seria el "niño bueno" (hehehe...) de la meua, en la que el paper de protagonista femenina el tindria una "niña preciosa", i no vos en done més pistes...
L'he descobert gràcies a la recomanació d'una amiga --l'amiga viatgera-- a la que jo també li he fet descobrir altres lectures i altres autors que igual per si sola no haguera trobat o li haguera costat de fer, i en el judici literari de la qual confie.
La veritat és que, en iniciar-ne la lectura, he reconegut de seguida els dos personatges principals: jo em podria identificar perfectament amb el protagonista masculí, el "niño bueno", i ella, la protagonista femenina, la "niña mala", bé podria ser en un 80% dels seus trets la meua amiga, i estic segur que ella també hi estaria d'acord.
Clar que nosaltres dos no compartim història, sinó que la meua amiga seria la "niña mala" de la seua pròpia història, mentre que jo seria el "niño bueno" (hehehe...) de la meua, en la que el paper de protagonista femenina el tindria una "niña preciosa", i no vos en done més pistes...
Etiquetes de comentaris: ella, literatura, llibres
Mmmmm, no puc fer-me una idea de qui pot ser eixa "niña preciosa"... Hehe.
Besets!
A mi, la novel·la em va recordar un monòleg de Pablo Motos que es diu "Ella només te vol com amic". Estic d'acord en tots els tòpics...
Vaja, antonio, puix hauré de fer una ullada a eixe monòleg.
Jo tampoc, ainalma... ;)