Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig
--ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després
(Joan Salvat-Papasseit)
Etiquetes de comentaris: El poema de la rosa als llavis, Joan Salvat-Papasseit, literatura, xiques
publicat per èlsinor a les 8:02:00 p. m.
necessitava llegir el teu poema dels diumenges... Una abraçada.
Ja saps que ací sempre seràs benvinguda, nimue. I torna ben prompte amb noves històries!