D'esport

Reconec, i no em costa gens de fer,que darrerament estic tenint molta sort i entre setmana puc estar amb ella molt de temps, sobretot perquè fem junts activitats esportives, tant d'exterior com d'interior.

Entre les exteriors, a banda de les caminades d'anada i tornada al gimnàs d'Alboraia (cadascuna d'elles, d'uns cinquanta minuts per a mi i d'uns vint més per a ella), també fem caminades a pas ràpid d'unes dues hores o dues hores i escaig pel llit del Túria o pel passeig marítim fins arribar normalment al final de la Platja de la Patacona.

També les aturades per a comprar begudes o llepolies --una de les coses d'ella que més em sorprenen-- són als mateixos llocs, així que al final acabes coneixent la gent que t'hi atén, generalment xinesos.Per cert que l'altre dia, al seu barri, una dona ja major que la coneixia li va preguntar si jo era el seu marit; en respondre-li que no, em va demanar a mi perdó per l'equívoc. No li ho vaig respondre, però em vaig quedar amb les ganes de dir-li que no em demanara perdó, sinó tot el contrari, que per a mi això era tot un afalac...