Pregunta de sobres

Vinyeta d'Erlich a El País Digital (27/01/2008)

Encara no és el cas --ei, no comenceu a imaginar res!--, però em va fer gràcia en vore-la...

Natalici

I una vegada més es repeteix l'efemèride, però enguany d'una manera agradablement diferent, preludi d'un nou gir --el definitiu?-- en la meua vida...

Onze paraules

Un missatge rebut al telèfon mòbil, un senzill sms amb unes poques paraules i et canvia el dia, i, ja posats, la vida.

Un primer missatge de bon dia a les 8:12h al que repliques immediatament amb una telefonada que s'allarga gairebé cinquanta-sis minuts parlant-hi de tot, dels moments viscuts la vesprada anterior, dels sentiments mutus, de les pors, dels desitjos, de les complicacions actuals i de les perspectives de futur...

Bromes, rises, moments íntims de confessions, paraules que fan companyia mentre va passant el temps i que esvaeixen els temors.

Un acomiadament fins després, un a reveure amb ganes de què siga ben prompte i maleïnt que no haja arribat ja el moment de la trobada.

I ja a les 10:07h, un poc abans de la telefonada promesa i diferida, arriba el missatge: onze paraules comptant-hi els pronoms apostrofats, només onze...però quines onze!

Saps? Em fas sentir feliç i contenta, i t'ho agraesc.

En necessitaríeu més, vosaltres?

'Currículum ocult'

Si més no, una de les coses bones que té l'enamorament és que gairebé no et cal ni anar al gimnàs per a estar en forma i cremar greixos.

I és que aquests dies vaig de bòlit entre treball, gimnàs i quedar-hi, ja que, a més, solc anar o tornar a peu per a vore-la, o les dues coses, i això representa també bastant d'exercici perquè en metro és una distància de tres estacions. Sí, tampoc no és que siga gaire per a allò a què estic acostumat a fer en estiu, però ara dorm unes 5h-5:30h diàries, estic dempeus abans de les 7h i el primer i únic menjar del dia fins a hora de sopar és a les 10h del matí, així que ja em direu.

Clar que de vegades ni el menjar em cal perquè ella m'ompli tant que m'oblide de les necessitats del cos, i ni del cansament ni del menjar me'n recorde.

Són els efectes secundaris de l'enamorament, el 'currículum ocult' que en dirien alguns...

Fulgent carícia

...l'astre de foc i ambre
li entrava de ple a ple dintre la cambra,
i ella nua, amb delícia,
s'abandonava a la fulgent carícia.

(Joan Maragall, Soleiada)

Compte amb la veu!

Compte amb què feu si vos cal tindre un bon volum de veu... ;)

Per cert, que les joguines de les que es parla en aquest article podeu trobar-les ací.

Los orgasmos no te hacen perder el tono
20MINUTOS.ES. 26.01.2008 - 12:37h

La última profesora de canto del programa Operación triunfo, emitido por Telecinco el pasado año, ha afirmado en el programa Pink TV que el tener un orgasmo antes de una actuación no provoca la disminución del tono de voz.

Edith Salazar, comenta en tono humorístico ante los presentadores, que las palabras del cantante Christian, que han sido repetidas por Bustamante, no son del todo ciertas.

"No se pierde el tono, se pierde potencia física, lo cual puede provocar la perdida de volumen por el cansancio", aseguro la cantante.

A los toreros también les puede pasar

Durante su intervención en el programa, Edith destaco que el cantar es un trabajo que se hace con todo el cuerpo como el torear y que el perder potencia física puede pasar factura a la hora de enfrentarse al toro o al público.

Entre risas, Edith reconoció que es bueno practicar sexo en la vida, pero "no pegarse el polverío de la vida antes de cantar".

Angelina Jolie disfruta del sexo en público

Durante la sección "No me toques el juguetito", la presentadora también quiso hacer un inciso y comento que la pareja de actores formada por Angelina Jolie y Brad Pitt son muy partidarios de usar estos útiles para aumentar su relación.

"Hablando de vibradores sin cables, es sabido por muchos que Angelina Jolie y su marido los usan bastante. Cuando asisten a galas y fiestas ella lo lleva puesto mientras Brad le da al mando cuando le viene en gana, así sale ella siempre tan sonriente", comento Deborah.

Dodge Avenger

M'encisa, aquest anunci, i és que la unió entre la imatge i la música de Deep Purple, la cançó Smoke on the water, és perfecta...

Concentració

Quan varen reconstruir el teatre romà de Sagunt, la veritat és que no em va fer gens de gràcia, però això de desfer-lo del tot ara i deixar-lo com abans...

I, per cert, ¿quin 'abans'?

Manifest ací.

Amor telefònic

Imatge: Late night phone calls, per dbracken (2006)


Estic descobrint en carn pròpia que els qui més beneficis trauen de l'amor són les companyies de telefonia, sobretot les dels mòbils.

Res de campanyes publicitàries per a Sant Valentí, res de merchandising de pel·lícules o de personatges pseudoromàntics, no; la realitat és molt més crua i dura: els grans beneficiaris dels nostres sentiments tenen noms i cognoms de multinacionals: Movistar, Vodafone, Orange, etcètera.

I ho dic jo que, fa exactament una setmana, ja portava unes despeses telefòniques de...66€! De fet no m'he atrevit a vore quants diners porte ja gastats des d'aleshores, però tenint en compte que, a banda dels tres o quatre sms diaris i d'una o dues telefonades, he estat parlant-hi cinquanta-quatre minuts d'una tacada un dia, i una hora i quart un altre, puix ja tremole esperant-ne la factura...

Se jodan

Vist a un aparcament públic de València...

La veritat, però, és que jo li llevaria el pronom reflexiu i m'oferiria per a ajudar-les-hi >;)

Mans llargues

Hui torna a ser com dissabte a València, ja que demà és Sant Vicent Màrtir, patró de la ciutat i, òbviament, dia festiu local; i jo, per una afortunada casualitat, demà tindré el dia lliure també, així que serà la primera vegada en molts anys que puga aprofitar aquest dia, i pense fer-ho dinant amb la meua xica, que dissabte va marxar de pont amb la seua família.

Aquesta nit no sé si eixiré de marxa amb els amics perquè igual hi ha poca gent a causa precisament del llarg pont que han pogut fer alguns --i tampoc jo vull gitar-me tard, que demà vull estar en plena forma--, però allò que sí que hi ha és un sopar a ca d'un d'ells, de manera que a migdia hauré de fer una mica de sesta, que anit em vaig gitar tard i hui m'he alçat prompte.

D'altra banda, supose que l'estrella del sopar seré jo per una cosa que va passar dissabte quan ja havien marxat gairebé tots a dormir i només ens vam quedar a la discoteca dues parelles.I és que a prop de nosaltres hi havia un grupet d'un xic i dues o tres xiques bastant joves, una de les quals es va dedicar a tocar el cul a tothom --tant a xics com a xiques-- d'amagat.

La primera vegada em va agafar de sorpresa, però a la segona no, ja que m'hi vaig estar atent i la vaig vore en acció.Total, que me'n vaig anar directe cap a ella amb les dues mans per davant i em vaig penjar de les seues mamelles uns bons segons, oferint-li un massatge de franc que segur que no oblidarà en bastant de temps, alhora que li deia "Y ahora vuelve", mentre sentia com alguna xica, veient-ho tot, exclamava "¡Se lo merecía!".

La resta de la nit ja s'hi va quedar més tranquil·leta, però jo juraria que amb cara de satisfacció... ;)

I les meues dues amigues, al·lucinades.

El límit més pur

L'hivern és just, restitueix la llum
al seu límit més pur,
mescla presència i oblit al cor de les donzelles
i ens incita quietament a la tendresa.

(Martí i Pol, Cançó [L'arrel i l'escorça])

Mort de Bobby Fischer

D'ell, jo només em quede amb la seua faceta de geni dels escacs, les partides del qual podeu seguir --i estudiar!-- online ací.

Vilaweb, 19/01/2008

Es mor Bobby Fischer, l'escaquista perseguit per la Casa Blanca
De personalitat rebel, va viure els últims anys refugiat a Islàndia

Bobby Fischer, el campió mundial d'escacs nord-americà que es va rebel·lar contra el seu país, s'ha mort de malaltia als seixanta-quatre anys. Considerat un geni, se li atribuïa el mateix nivell d'intel·ligència que a Albert Einstein, tot i que en els últims anys va patir problemes mentals. Campió del món entre 1972 i 1975, Fischer vivia a Islàndia, país on havia demanat asil polític tot fugint d'una ordre de busca i captura de la Casa Blanca.

El govern del seu país el perseguia per haver-se atrevit a jugar a Iugoslàvia l'any 1992, tot violant l'embargament que pesava contra aquest país. Els cinc milions de dòlars que li havia ofert el govern nord-americà a canvi de no viatjar-hi no van aconseguir persuadir-lo.

Fischer fou un jugador coherent amb els seus principis i va rebutjar ofertes milionàries per fer partides que col·lidien amb les seves idees. Sempre va refusar que se l'utilitzés políticament. En una ocasió, va aconseguir de Fidel Castro el compromís de no utilitzar-lo com a arma política en un torneig que va tenir lloc a l'Havana, el 1965. Alguns dels qui l'havien vist en acció havien comparat el seu joc amb escoltar una simfonia de Beethoven.

De personalitat controvertida, la part més fosca de l'escaquista foren un antisemitisme profund i, en els últims anys, el seu suport explícit als atemptats de l'11 de setembre a Nova York, que li van guanyar nombrosos enemics.

Tetris

Fa una partideta? Però com a jugador o com a part del joc? Escolliu vosaltres mateixos...

Forasters (aka cuneros)

Vinyeta d'Ortifus al Levante-EMV (16/01/2008)

Ara va i resulta que tota aquesta patuleia ppera, la majoria dels quals són forasters, li recriminen falsament a Fernández de la Vega, que es presenta pel PSOE-PSPV a València, no ser valenciana.

I té collons que ho diga gent com el propi Zaplana, murcià que va guanyar la batllia de Benidorm gràcies a un cas de transfuguisme i que, després d'omplir-se les butxaques com a President de la Generalitat Valenciana, haja passat a Madrid i s'hi haja quedat a fer carrera...

Gàrum

Un nom molt escaient per a una xarcuteria: el de la salsa romana més popular a la seua època, el gàrum.

Prioritats

Tinc la impressió que darrerament passe menys temps cada dia davant de l'ordinador, però és que la meua vida està fent un gir i això fa que ara tinga noves prioritats...i nous maldecaps, clar.

Sempre m'ha agradat tindre el control de la situació, saber on estic, com hi he arribat i per què, i, sobretot, tindre clares les vies d'eixida: ni als trens ni als avions em voríeu mai al seient interior, sinó sempre al de la part de fora, al costat del corredor, perquè, si no, em sent com empresonat, engabiat pels desconeguts que m'envolten; i al cotxe o al bus, ben recte al seient, i en el primer cas al seient del costat del conductor, si és possible.

Ara, en canvi, cada dia estic sense estar, no sóc jo el qui porta les regnes de la meua vida, sinó que sovint estic a l'espera de si podem quedar o no, i quan, i fins a l'últim moment pot sorgir alguna complicació, així que gairebé em sent com si estiguera vivint al moment, sense poder preveure les coses amb l'antel·lació --o potser vosaltres en diríeu planificació-- a què estava acostumat.

Clar, ara no sóc jo només, i, quan en són dos a decidir, les coses són més complicades. Però això jo ja ho sabia, i no me'n penedesc; ha anat venint tot sense buscar-ho, però benvingut siga. I la meua prioritat ara és ella...i per molt de temps que així siga!

'Estratègia' electoral

Vinyeta d'Ortifus al Levante-EMV (13/01/2008)

I ni així, perquè, encara que es vestisca de seda, la mona mona es queda...

No puc dormir

No puc dormir soleta, no.
Què em faré, llassa,
si no mi's passa?
Tant mi turmenta l'amor!

(Anònim, a.1429)

Problema ètic

Hui, un problema ètic que em planteja el que acabe de llegir als periòdics del dia: han fet ben fet en anul·lar el matrimoni --ja consumat-- entre els dos bessons britànics que ignoraven la seua identitat? No és un prejudici cultural que en aquest cas aïllat i extraordinari podria haver sigut omés?

Vistes les circumstàncies, jo hauria sigut més indulgent...

Avui, 12/01/2008

Es casen sense saber que eren bessons
Redacció

L'Alt Tribunal de Londres ha anul·lat el matrimoni entre dos bessons britànics que van ser separats poc després de néixer i que es van casar sense saber que eren germans. El cas, publicat ahir pel diari Evening Standard, es va conèixer a través de Lord David Alton, que va defensar davant del Parlament, en condició de membre de la Cambra dels Lords, "el dret dels fills a conèixer la identitat dels seus pares biològics".

Els bessons, dels quals no ha transcendit cap dada personal, van ser separats poc després de néixer i cap de les dues famílies adoptives els va informar que tenien un germà o una germana. Segons va explicar Lord Alton, "es van conèixer anys després i van sentir una atracció inevitable". La parella no es va assabentar del seu parentiu fins després d'haver consumat el matrimoni.

Aquest cas veu la llum pública dies abans que la Cambra dels Lords hagi de votar -ho farà dimarts- el projecte de llei que permetrà a mares solteres i parelles del mateix sexe sotmetre's a tractaments de fecundació in vitro. Per Lord Alton, aquesta problemàtica es pot agreujar amb l'ampliació dels supòsits de reproducció assistida si es continua sense donar informació als fills sobre els seus orígens biològics.

Aquells anys...(i 2)

Recordant-hi un dels personatges que més bon record ens va deixar en una de les escenes més memorables de la sèrie...

Desmesura cortesana

Levante-EMV, 08/01/2008

Desmesura cortesana
Rafael Torres

Pedir medida en un país tan tradicionalmente desmesurado puede resultar ocioso. Pero peor es renunciar, por impotencia, a ello, sobre todo si la desmesura cae a chorros, en catarata amenazadora, desde lo alto. La desproporcionada celebración del septuagésimo cumpleaños del Rey, recargada hasta el paroxismo de toda suerte de cimborrios no ya apologéticos, sino hasta hagiográficos, ha conseguido, como todo exceso, transmitir la impresión contraria que el mundo cortesano (fuertemente apoyado en esta ocasión por el PSOE y por el Gobierno) pretendía, una impresión de debilidad tan grande que ni siquiera se corresponde con la evidente debilidad actual de la monarquía.

Cuando un presidente o un jefe de Estado cumplen años, lo cual le sucede por suerte y por desgracia a todo el mundo, se le felicita y asunto concluido, que ya se encargarán sus allegados, parientes y amigos de regalarle corbatas, petacas forradas de cuero, pitilleras de plata o lo que estimen conveniente. Pero cuando se aprovecha la ocasión para lanzar toda una campaña de publicidad y mercadotecnia para ensalzar su figura elevándola sobre la del resto de los mortales, elevándola hasta rebasar la línea del cielo que delimita los predios del santoral, entonces es que algo no funciona, cuando menos el decoro cívico que ha de presidir la relación de los gobernantes con los gobernados.

Cuando además, cual ha sucedido en las últimas semanas, se usa la aparente afección al monarca y al régimen que representa para adjudicarle las heroicidades, las virtudes y los triunfos que pertenecen al común, y se usa encima como desagravio y como trompetería amenazante contra los que disienten razonada y razonablemente de la forma de Estado que encarna, entonces la desmesura se instala más allá de lo pueril, en los confines de la burla a la inteligencia de los ciudadanos. Los Reyes Magos le han traído al Rey, al parecer, el carbón de los aduladores.

In memoriam (III)

Sunt aliquid Manes: letum non omnia finit,
luridaque euictos effugit umbra rogos.
(Prop. Carm. IV, 7, 1-2)

Balanç

Aquest, la veritat és que ha sigut un nadal molt atípic, molt bo en alguns aspectes i millorable en uns altres.

Per a començar, només he passat dos dies al poble, i la resta m'he estat a València, i ni per Castelló he eixit cap nit, tot i que tinc l'excusa de què, l'única nit que hi havia quedat, el meu amic estava gripós i va acabar per no eixir, amb la qual cosa vaig decidir no moure'm de València.

La Nit de Cap d'Any va ser una de les més fluixes que he viscut, sobretot perquè als locals --i, sobretot, a la discoteca-- l'ambient i la gent no eren els de sempre; en canvi, la Nit de Reis va estar molt bé, així que l'una va compensar en certa manera l'altra. I el dia de Reis vaig anar per primera vegada a la fira de Nadal amb uns amics i amigues, i tornava a casa a les 10h de la nit.

La millor cosa de totes, però, és el regal anticipat de nadal que vaig rebre en quedar-hi, i, encara que per diverses circumstàncies ens hi hem vist menys del que esperava, cada dia parlem i ens enviem sms, així que el contacte és permanent...tot i que, per a mi, no n'hi ha mai prou ;)

Dilema

Potser ara ja sí que és hora de certes preguntes, ¿no, nimue? :P

"Què augmenta més la càrrega d'una persona, el coneixement o la ignorància?" (Brian Herbert i Kevin J. Anderson, «Dune, la Casa Corrino»)

Veritat

XXVI
Què és la veritat?
Qui sap si tu, tal volta tu
o també tu...

(S.Espriu, Setmana Santa)

Nous horaris

Vinyeta d'El Roto a El País (03/01/2008)
I és que tota aquesta patuleia eclesiàstica torna a estar en peu de guerra, ells, que haurien d'estar predicant-hi la pau i l'amor!

Aquells anys...

Uuuuhhhmmm, un vídeo per a recordar aquells anys...

SGAE=$$$$ (i 2)

I continuant amb el tema dels lladres de la SGAE...

Article d'El País (03/01/2008)

Los usuarios exigen la retirada de productos con sistema anticopia
La AI y la AUI han escrito una queja conjunta en la que piden la revisión de las cuantías del canon digital

La Asociación de Internautas (AI) y la Asociación de Usuarios de Internet (AUI) han solicitaron la revisión de las tarifas fijas propuestas por el Gobierno para el canon digital y exigieron la "inmediata" retirada del mercado de productos originales susceptibles de copia privada con un sistema anticopia incorporado, según un escrito dirigido al Consejo de Consumidores y Usuarios, al Ministerio de Economía y al Defensor del Pueblo.

Ambas asociaciones calificaron de "desproporcionado" el sistema mediante el cual se establecerá la determinación de las cuantías del canon digital. Según su petición, será "necesario" que la Orden Ministerial que fije las cantidades del canon digital prevea expresamente un sistema proporcionado a los precios de la tecnología digital y, especialmente, a su evolución a la baja en el mercado.

Además, pidieron reforzar la Orden Ministerial del artículo 25 de la Ley de Propiedad Intelectual. A su entender, los productos que conlleven el ejercicio del derecho a la copia privada deberán de ser retirados del mercado si son distribuidos con medidas tecnológicas de protección o sistemas anticopias.

"De esta manera, los usuarios podrán hacer uso de su legítimo derecho a la copia privada y por el que previamente han pagado una tasa o canon", señalaron. Las asociaciones solicitaron también contar en la misma orden con la excepción de la obligación de pago de la compensación para empresas y Administraciones Públicas.

Por último, la AI y la AUI reclamaron la colaboración por parte del Consejo de Consumidores y Usuarios en el asesoramiento relativo al canon digital para conseguir una mayor protección de los usuarios de esta tecnología.

SGAE=$$$$

En estas fechas de paz y amor la SGAE te recuerda que a partir de 2008 todo lo relacionado con la Navidad lleva canon. ¡Gracias a todos y Feliz Año!. (SMS d'actualitat)

I la veritat és que sí, que aquests malparits van a fer-se encara més rics a costa nostra, botant-se el nostre dret constitucional a ser considerats innocents mentre no es demostre el contrari; ja només els falta gravar també els fulls de paper i els llàpissos, bolígrafs, etc., perquè també poden ser instrument de còpia.

Jo, de moment, he estat buscant llocs de fora on poder comprar sense pagar-los res a aquests lladres tecnològics i he trobat aquests dos llocs, que semblen ser els més coneguts:

• Nierle Media
• Opirata
  

Del darrer tinc referències de gent que els ha comprat coses, i en 48h ho han tingut a casa, així que, si no voleu subvencionar la patuleia de la SGAE, ja teniu dos llocs on acudir-hi...

POST nº 1000!!

Cap d'Any

Foto: Étangs de Commelles (24-12-2007), per Etienne Cazin aka Panoramas

Que aquest nou any comence i continue tan bé que a cada dia que passe estigueu esperant amb ànsia l'endemà per vore què de bo vos portarà el dia...