Fulgent carícia
li entrava de ple a ple dintre la cambra,
i ella nua, amb delícia,
s'abandonava a la fulgent carícia.
(Joan Maragall, Soleiada)
Etiquetes de comentaris: Joan Maragall, literatura, xiques
publicat per èlsinor a les 12:58:00 p. m.
És el millor moment del dia. Quan entra el sol per la finestra. En general.
I també ho és per als veïns d'enfront... ;)