Prioritats
Tinc la impressió que darrerament passe menys temps cada dia davant de l'ordinador, però és que la meua vida està fent un gir i això fa que ara tinga noves prioritats...i nous maldecaps, clar.Sempre m'ha agradat tindre el control de la situació, saber on estic, com hi he arribat i per què, i, sobretot, tindre clares les vies d'eixida: ni als trens ni als avions em voríeu mai al seient interior, sinó sempre al de la part de fora, al costat del corredor, perquè, si no, em sent com empresonat, engabiat pels desconeguts que m'envolten; i al cotxe o al bus, ben recte al seient, i en el primer cas al seient del costat del conductor, si és possible.
Ara, en canvi, cada dia estic sense estar, no sóc jo el qui porta les regnes de la meua vida, sinó que sovint estic a l'espera de si podem quedar o no, i quan, i fins a l'últim moment pot sorgir alguna complicació, així que gairebé em sent com si estiguera vivint al moment, sense poder preveure les coses amb l'antel·lació --o potser vosaltres en diríeu planificació-- a què estava acostumat.
Clar, ara no sóc jo només, i, quan en són dos a decidir, les coses són més complicades. Però això jo ja ho sabia, i no me'n penedesc; ha anat venint tot sense buscar-ho, però benvingut siga. I la meua prioritat ara és ella...i per molt de temps que així siga!
publicat per èlsinor a les 10:46:00 a. m.
... i les satisfaccions que dóna eh?
jo també sóc així, m'agrada tenir-ho tot planejat, i també em passa que amb la meva ella no ho puc fer sempre... i és agradable i tot !!
;)
Ja ho sé, ja, carquinyol.I que conste que ja sabia on em ficava...
No acostumo a donar consells als bons amics bloguers, però aquest cop no me'n sé estar, després de llegir-te. Prescindeix de tot el que envolta aquesta floreta que ha crescut al teu jardí. Tingues només ulls i afalagaments per a ella. Mima-la, cuida-la, i per damunt de planificacions, estima-la tant com puguis, en tot moment i hora de la teva vida. T'ho diu un que s'ha quedat, a contracor, sense flors al seu jardí...
Una abraçada.
Has caigut! Però s'està tant bé caigut.... :-D
xiquet! estic toveta i m'has fet emocionar. Saps que m'alegre moltíssim per tu, t'ho he dit moltes vegades. Les prioritats van canviant, i el millor és que no importa perquè això és el que vols fer. Molta sort! No tinc temps d'actualitzar el blog. Estic pendent de la meua germana. Ens ha pegat un sustillo durant l'operació però sembla que tirarà avant. Ja contaré quan estiga la cosa més calmada.
I aprofita el moment que això és molt bonic! mecatxislamarrrrr! :)
Si no pierdes el control no es amor... Si no sientes la sangre recorrerte con violencia el cuerpo, la imaginación enloqueciendo tu mente, el tiempo detenido sin sus ojos, las manos desbordadas de caricias... no es amor.
Definitivamente estás enamorado... déjate llevar, deja que esto de ahora sea lo más maravilloso que te ha pasado nunca. Porque ya sabes: tempus fugit.
Hehehe, Jo, tu hi jugues amb avantatge...
Moltes gràcies per tot allò que em dius al teu comentari, nimue; i sí que és bonic, sí, i sé que per a ella també :)
I molts ànims i moltes forces de part meua per a la teua germana, que ja voràs com tot anirà bé.
Bé, dan, supose que no cal preguntar-te com ho saps... ;)
Moltes gràcies pel consell, pedra: això precisament és el que pense fer :)
I tranquil, que les flors hi floreixen quan menys ho esperes...i l'exemple el tens davant de tu.