A dues veles

El gimnàs, a més dels evidents beneficis físics, és un bon lloc per a fer noves coneixences de gent interessant; bé, de gent interessant com els amics amb els que isc ara a València, però també --i sobretot!-- de xiques en el meu cas.

De fet fa un parell o tres de setmanes que n'hi vaig conéixer una de nova que m'ha cridat l'atenció, i sembla que jo també a ella per les floretes que m'amolla i els comentaris --per part dels dos-- amb doble intenció i que poden donar peu a alguna cosa més, o no, però sense cap compromís i sense ferir ningú en cas de negativa per la seua ambigüitat.

Doncs bé, ahir mateix s'hi estava ella amb una de les recepcionistes comentant en to festiu la portada de la revista Quo, en què hi havia el David de Michelangelo amb una bona panxeta per a exemplificar-hi la 'corba de la felicitat' masculina, però del que estaven rient-se era dels seus genitals, desproporcionadament xicotets. En fi, que la conversa --de la que em van fer partícep--, va continuar pels mateixos viaranys i ella va admetre mig en broma mig de debò que estava 'a dos veles'; el meu primer impuls va ser respondre-li "perquè tu ho voldràs", però em va semblar una observació massa directa i òbvia, i em vaig callar.

Una estona després, i ja a la sala d'aeròbics, vam estar parlant una estona com usualment i va eixir a la conversa que estava separada i que havia estat molt deprimida i havia perdut molt de pes i que per això, en recuperar-se una mica, anava al gimnàs. Aleshores em va vindre al cap la resposta ideal per a eixes 'dos veles' anteriors: el dilluns compraré i li portaré tres espelmes i li diré: "A partir d'ara ja no podràs dir que estàs a dos 'veles'..."

O també serà massa directa la referència?