No puc dormir
No puc dormir soleta, no.
Què em faré, llassa,
si no mi's passa?
Tant mi turmenta l'amor!
(Anònim, a.1429)
Què em faré, llassa,
si no mi's passa?
Tant mi turmenta l'amor!
(Anònim, a.1429)
Etiquetes de comentaris: anònim, literatura, xiques
publicat per èlsinor a les 11:42:00 a. m.
Jo amb aquesta xiqueta, tampoc dormiria...
Salut!
Ni tu, ni jo, lmewmon... ;)
anda mira... aquesta història en sona :PP (i mira que a mi és difícil treure'm la son, però...)
Això, tu vés-hi fent-nos dentetes, nimue...
El meu problema, però, és més gròs: No puc dormir ni amb ni sense la xica... ;)
Doncs, ja posats, millor fer-ho (o no fer-ho, segons el punt de vista) amb ella, pedra :P