Vulgar criminal i traïdora

Hui s'ha publicat la notícia de la detenció ahir al vespre de tres pressumptes membres d'ETA a la localitat francesa de Quezac, i entre ells està la catalana Marina Bernardó, excol·laboradora del comando Barcelona, el que va assassinar l'Ernest Lluch.

No ho entenc, no puc entendre com cap ciutadà dels Països Catalans pot col·laborar amb una organització terrorista que ha assassinat indiscriminadament tant a València (amb una bomba a El Corte Inglés, que, per sort, només va fer un mort) com a Barcelona (amb el carnatge de l'Hipercor), i que estiu sí, estiu no, engegava una campanya d'explosió de bombes a les nostres platges i llocs turístics per a afonar-nos-hi el turisme i l'economia.

Si aquests assassins diuen que són un exèrcit —o un 'moviment' d'alliberament nacional basc o del que vulguen, que tant m'és— les seues agressions a les nostres terres constitueixen, doncs, una declaració de guerra per la seua banda i un casus belli per la nostra, de manera que aquell dels nostres que hi col·labore és un traïdor, res de patriota ajudant altres patriotes contra un enemic comú. I com a traïdor —o traïdora en aquest cas— mereix el nostre total rebuig, afegit al que es mereix per formar part d'una banda de covards que només saben assassinar per l'esquena i que a l'hora de la veritat no tenen el que s'ha de tindre per a donar la cara.

Marina Bernardó i Bonada, ets tant o més menyspreable que els teus amics...i a més traïdora a la teua terra i la teua gent.

FoxLingo

No sé si vosaltres usareu com jo el Firefox com a navegador d'internet, però, si ho feu i si a més no sou políglotes, vos hi recomane l'ús d'una gran extensió de traducció: FoxLingo, la darrera versió de la qual és la 2.0, que va eixir a la llum fa poc més d'una setmana.

Hi podeu traduir tant text com pàgines web senceres, i a més automàticament; per suposat que podeu traduir al i des del català amb una qualitat bastant bona que m'ha sorprés. Ofereix suport a quaranta-cinc llengües i hi utilitza trenta-un serveis de traducció online; és gratuït i funciona amb totes les versions del Firefox entre l'1.5 i la 3.0a1.

Per a paraules soltes i així no estan malament els traductors de la barra d'eines del Google o fins i tot els de l'extensió HyperWords, però ni punt de comparació amb el FoxLingo, que t'hi instal·la tant un menú contextual com una barra d'eines. A mi, la veritat, que ja l'usava abans, aquesta darrera versió m'ha agradat molt i l'he trobada utilíssima.

Proveu-la, i ja m'ho direu.

Y parió la abuela...

Vinyeta d'El Roto a El País (28/11/2006)
Per si no hi haguera prou amb la guerra dels vídeos i les mentides i manipulacions pperes per a evitar la negociació amb ETA, ara va tota la gentussa aquesta que està al servei del Vaticà i decideix que allò que és de déu, és de déu, però que ço del cèsar també...

La nit i el dia

© Estació de Castelló ahir, per Èlsinor (2006)

Aquest matí, després del bon humor amb què em vaig gitar anit, he estat a punt d'endur-me una dutxa d'aigua freda que m'hauria ben amargat el dia.

Resulta que dissabte vaig rebre un missatge d'una amiga i vam quedar per a prendre cafè i vore'ns, que la tenia una mica abandonada i la darrera vegada que havíem parlat per telèfon havia sigut gairebé quatre setmanes abans, i des d'aleshores ni tan sols un missatge ni mig, de manera que ahir de vesprada vaig agafar el tren i, viatge amunt, viatge avall, em vaig passar tant de temps dalt d'ell com amb la meua amiga a Castelló.

En fi, que molt bé: vam estar parlant de tot en general, em va contar què li havia passat des de setembre quan la vaig vore per última vegada, i vaig poder-li donar el seu regal de natalici...amb deu setmanes i mitja de retard! (I no malpenseu, que jo ja el tenia comprat per al dia que calia). A més, vam mig quedar per a dinar junts a València abans de nadal, espere que amb més temps per a parlar de moltes altres coses amb més tranquil·litat.

Doncs molt bé, em gite de molt bon humor i optimista, i encare de igual manera el matí de dilluns tot i no haver-hi dormit més que unes quatre hores i mitja...per a trobar-me que no hi ha suficient pressió a les bombes d'aigua i que, per més que òbriga l'aixeta, el termo no s'encén i no tinc aigua calenta per a dutxar-me, jo que fins i tot en estiu fuig de l'aigua freda! I eren les set del matí! Total, que he salvat momentàniament la situació fent com antigament: escalfant un perol d'aigua a la cuina i tirant-me-la després a sobre amb un casset.

Així que ja veieu que, quan parlava d'endur-me una dutxa d'aigua freda, parlava literalment i no pas de manera metafòrica. I demà, ja vorem...

Joves llavis

Inici de càntic en el temple

Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat...!

(Salvador Espriu)

Interludi musical

És una frikada...però m'agrada (i la música està bé, no?).


[Gràcies al friki català per fer-nos conèixer aquest vídeo]

Poca-vergonya

Vinyeta de Ricardo a El Mundo (24/11/2006)
Realment sí que s'hi estava amagant les vergonyes...

Dolors

No sé si haureu sentit que no hi ha res comparable al dolor d'un còlic nefrític, que les dones que n'han patit comparen als dolors del part.

Pura llegenda urbana, perquè jo, que ja hi he passat també, vos puc ben assegurar que moltíssim més punyent que aquell dolor del còlic ho és el causat pel nervi necròtic o infectat d'una dent, com vaig poder comprovar-ho en primera persona anit, i també hui, en vore'l davant meu a la clínica odontològica ja desarmat i indefens.

És un dolor agut i penetrant que sents com va augmentant en intensitat des del no-res i va estenent-se en onades des del punt d'irradiació, fent-te embogir per la impossibilitat de posar-li fre a aquest turment incessant i desitjant només d'arrancar-te de soca-rel i amb les teues pròpies mans el focus d'un dolor que no pots aturar de cap de les maneres.

Que estic exagerant? Digueu-m'ho vosaltres mateixos: des de les 23:20h fins l'1:40h em vaig posar a dents i genives unes bones flitades de Dentispray —que porta benzocaïna, un anestèsic—, i em vaig prendre una càpsula de Nolotil —amb 575mg de metamizol magnèsic— primer, i després una ampolleta —amb 2g del mateix medicament—, i res, tota aquesta medicació no em va fer efecte...fins a les 3h de la matinada!

¿I com vaig poder suportar aquest dolor insuportable durant gairebé quatre hores, un dolor que ni amb els medicaments que m'havia pres podia apaivagar? Doncs no sé si vos ho creureu, però de veritat que va ser així: glopejant aigua de l'aixeta. Sí, així és; en notar que anava a començar una nova onada de dolor, corrents cap al lavabo a amorrar-me a l'aixeta i a omplir la boca d'aigua. Gairebé quatre hores així! I cada dos o tres minuts!

Un dolor tan fort —la mare que el va parir!—, i una manera d'alleujar-se'n tan senzilla. I després que diguen que la naturalesa no es capritxosa (o bromista)!

Mentiders compulsius

Vinyeta de Forges a El País (22/11/2006)
És que aquests del PP no n'aprendran mai?

Ja van perdre unes eleccions per les seues grolleres mentides i intents de manipulació, i ara tornen a caure-hi amb un vídeo on 'denuncien' la inseguretat del govern de Zapatero...amb imatges de l'època aznarista i de violència de narcotraficants a Colòmbia!!

I ara va i Rajoy, a banda de donar-los-en la culpa als de la productora, diu que no ha vist el vídeo, quan resulta que el van projectar públicament dissabte a la conferència política del PP sobre seguretat que va clausurar ell mateix! En fi, mentider i burro alhora...

'Orgullo' gai...o marketing?

Farà més o menys una setmana que, tot veient les notícies a Tele5 o a Cuatro, em va sorprendre l'emissió d'un breu reportatge a la secció de les notícies més frívoles i lleugeres.

La qüestió és que s'hi feien ressò d'un nou vi de la Rioja, 'Orgullo', caracteritzat per estar elaborat per homosexuals —ara mateix no recorde si l'únic hetero n'era l'enòleg o el propietari del celler—, i d'ací el nom i les dues marietes de la seua etiqueta.

Doncs molt bé; però, i a mi què? És que el producte serà millor depenent de la identitat sexual dels qui el facen? O del color dels seus cabells? O de la prominència dels seus atributs? Perquè, ja posats en feina, a mi que em servisquen algun vi etiquetat amb el nom de "Top" o "Model", elaborat òbviament només per 'top models' o dones de característiques semblants.

La veritat és que ja m'està emprenyant aquesta excessiva i injustificada hiperexhibició de 'pluma', que sembla que té dispensa per a fer-ho a pler pertot arreu i a la mínima oportunitat que s'hi presente. Però no vos equivoqueu: igual m'emprenyaria que algú anara tothora fent-se el 'macho' i fent gala de la seua manera de ser, i igualment alguna dona que es dedicara sovint a tirar-nos per la cara la seua femineïtat....si més no, de manera tan grollera.

En fi, com estava escrit a l'antic santuari dèlfic, μηδὲν ἄγαν, és a dir, 'cap cosa en excés'. I al seu lloc i moment, hi afig jo.

20-N

Powered by Castpost

Recança

Poc més o menys, amor

Al meu davant, creuries
que penso en tu, quan sento
només recança d'arbres,
salvatges clams de somnis.

(Salvador Espriu)

La negra

He vist a les notícies que hui s'ha tornat a avariar per enèsima volta una línia de les rodalies de Renfe a Catalunya i entenc perfectament els sentiments dels seus soferts usuaris, ja que a València ciutat estem patint més o menys igual però amb les entrades i eixides per carretera —sobretot a l'AV-21 en direcció a Barcelona—, que acaben afectant-hi també els barris propers: una lleu topada entre dos vehicles o un incident de similar, i ja està col·lapsada mitja ciutat i amb cues de quilòmetres als accessos.

Jo, com que treballe fora de la capital, estic patint-los tots, però dijous passat és com si m'haguera tocat la negra: per a anar-hi, quaranta minuts (de les 9.10h fins les 9.50h) esperant al carrer un bus que no arribava perquè el meu i un o dos més d'anteriors estaven retinguts a l'entrada de València per un accident que havia passat a les 7.15h a l'altura del Barranc del Carraixet; i, en tornar-hi, el bus tenia punxada o desunflada una de les rodes i vam haver de pujar-ne a un altre que no era directe com el nostre, tot i que per sort només vam perdre-hi uns vint minuts o poc més.

Ja ho veieu: dues voltes el mateix dia! I per a continuar amb la mala sort, resulta que entre ahir i hui no em funciona l'ordinador de sobretaula i haig de recórrer al portàtil! Quina temporadeta que porte! A vore si, en revisar-lo a fons, trobe que només és alguna cosa que se li ha afluixat i no cap virus ni malware i em canvia la ratxa...

Contracte escombraria

Amb humor, tot sembla millor...

(Però si preferiu plorar, vegeu-hi aquest altre contracte)

Maldecul esportiu

Fotografia de José Luis Roca per a AFP Photo.


Anit, tot i començar tocant-los els collons als romanesos, a Espanya li la va clavar fins al fons un cert Marica.

La qual cosa sembla demostrar que no és veritat allò de què, qui toca primer, toca dues vegades...

Velocitat inapropiada

(Cliqueu a la foto per a vore-hi el vídeo)
Quan conduïu, respecteu els senyals de tràfic o hauran de vindre les senyoretes a ensenyar-vos-els...


[Vist a Speedbandits via 20minutos]

(In)cultura valenciana

Vinyeta d'Ortifus a Levante-EMV (14/11/2006)
No, no és cosa de riure, que ací els pperos locals, instal·lats al poder tant a lo Regne com al seu Cap i Casal, ho tenen molt clar: en castellà, perquè és l'única llengua que parlen i que reconeixen.

A tall d'exemple: en la reunió d'ahir dels ministres europeus d'educació i cultura, el metge forense Font de Mora ens va demostrar la seua usant-hi l'espanyol 'por cortesía'...mentre que el vicepresident de la Xunta de Galícia no tenia cap problema ni cap complex d'inferioritat per usar-hi el gallec.

Me'n ric, jo, de la polèmica de si autors en català o en castellà a la fira del llibre de Frankfurt; ací els blavencianets no ens deixen cap opció per a escollir: únicament i exclusiva en espanyol, 'como Dios manda'.

A remulla

Imatge: Moon reflections in the bathtube, per Inara Petrusevich (2004)

Últimament, aquests darrers dos o tres caps de setmana tinc la impressió d'estar canviant de naturalesa i d'esdevenir amfibi pel temps que m'hi passe a remulla.

Si bé els dies que vaig al gimnàs (que ara en hivern en són tres o quatre) em dutxe dues vegades, és sobretot els divendres quan sembla que m'hi passe el dia clapotejant: a més de la dutxa diària de cada matí quan m'alce i la de la vesprada del gimnàs, a la nit m'afaite i em torne a dutxar abans d'eixir de marxa.

Cosa normal, direu, i sense cap més rellevància. Sí, si només fóra això sí que tindríeu raó, però és que a banda passe dues vegades més per la dutxa durant la sessió de sauna que faig al gimnàs, així que en són cinc en total: i encara gràcies que ja fa temps que s'han inventat els sabons i gels amb ph neutre, que altrament no vull ni pensar com acabaria la meua pobra pell! Això sí, quan isc a la nit la tinc de suau...

El que no vull ni pensar és quants litres d'aigua hi acabe consumint, no siga cas que això ratifique la ministra de Medi ambient, Cristina Narbona, en la seua decisió de gravar-ne un consum superior a seixanta litres per dia i persona. Com diuen els nostres veïns de més enllà del Pilar de la Foradada, "lagarto, lagarto".

Pa celestial

De tots los pans que ha posats
en la sua taula Amor,
sens dubte que és lo millor
Cecília de Florejats.
(...)
I, com est pa singular
sens dubte del Cel vingué,
com en la Terra caigué
tots lo voldrien besar.
(...)
Oh, Déu! qui en pogués tastar
tan solament una mica!

(Francesc Vicent García, rector de Vallfogona)

Divendres nit

També als divendres, que normalment són més insulsos que no els dissabtes, s'hi coneixen xiques boniques; i, a més, si són amigues de les teues amigues i hi vénen de tres en tres, millor encara...

Per cert que, tot i haver-hi quedat a un local de la zona de marxa de l'avinguda d'Aragó, normalment vos les podreu trobar més tard ací.

Adolf

El vídeo que està causant-hi sensació darrerament: les darreres hores d'Adolf Hitler...

Ensaïmades assassines

Compte amb les ensaïmades, si aneu a Mallorca!

Aquesta setmana s'ha descobert que en realitat són perillosíssims instruments terroristes, i n'han detingut diverses partides.

Per desgràcia han trigat massa en detindre les 'empanades mentals', que ja han infectat irremeiablement els membres de seguretat i altres autoritats aeroportuàries.

Danys col·laterals

Vinyeta d'El Roto a El País (07/11/2006)

Si ja ho deia jo ahir, també...

(Més)

Vinyeta de Tom Toles al The New York Times (06/11/2006)

Psicosi paranoica

Definitivament, amb l'entrada en vigor ahir de les noves regulacions sobre seguretat a tots els aeroports de la UE, els terroristes islàmics ens han guanyat --com a mínim-- la batalla psicològica, perquè, causades per una paranoia potser excessiva, aquestes mesures no fan més que reforçar-la i crear-ne en qui encara ni hi havia pensat, ja que les molèsties i els retards als aeroports no en seran més que un recordatori incessant.

Ja va dir Churchill amb motiu del reembarcament de les tropes angleses a Dunkerque durant la II Guerra Mundial que les guerres no es guanyen amb retirades ('Wars are not won by evacuations'; discurs a la Cambra dels Comuns del 4 de juny de 1940), però tampoc lluitant-les a la defensiva, i la del terrorisme i la seguretat és una guerra que s'ha de guanyar a l'ofensiva, emprant-hi sobretot els serveis d'intel·ligència dels països compromesos.

I, a aquest terrorisme que ara vol colpejar-nos, dogmàticament religiós i contrari a l'essència democràtica i lliurepensadora d'Occident, cal combatre'l amb els mateixos principis que ell vol anihilar, i no amb restriccions dels drets individuals ni retallant les llibertats públiques en nom de la seguretat; un pas enrere és una cessió, i, a a aquests, ni un pam de terra...

Sobreprotecció

Comentava jo dissabte la indefensió en què ens trobem tothom front a joves energumens als que la llei protegeix en excés qualificant-los de 'menors' d'edat, i, per tant, gairebé irresponsables dels seus actes i malvestats.

L'origen, però, del seu comportament cal buscar-lo en la majoria dels casos dins de la llar familiar, on des de menuts no els han delimitat clarament els seus deures i obligacions, i, a més, els han sobreprotegit —i, de fet, continuen sobreprotegint-los malgrat tot— i malcriat en excés.

Cosa, d'altra banda, que no és nova ni únicament dels nostres temps, sinó que ja fa dos mil anys se'n queixaven tant Tàcit (Dialogus de oratoribus 28ss) com Petroni, qui al seu Satiricó li fa exclamar a un dels seus personatges:

Quid ergo est? Parentes obiurgatione digni sunt,
qui nolunt liberos suos severa lege proficere.

És a dir:

" Què vol dir això, doncs? Que els pares es mereixen que els blasmen perquè
no volen que els seus fills en traguen profit mitjançant una dura disciplina."
Amén.



[Per cert, vegeu-hi aquest article de hui mateix del Levante-EMV]

Spill

Spill, llum e regla, || hòmens arregla,
dones blasona.......................................

(Jaume Roig, Espill o Llibre de les dones)

Indefensió

Estic estupefacte i emprenyat, molt emprenyat, per una notícia que he acabat de llegir i que ve a confirmar la indefensió en què es troba qualsevol ciutadà front a agressions de delinqüents i criminals considerats legalment "menors d'edat", i és que, malgrat l'oposició de la Fiscalia, un jutge del Jutjat de Menors no.3 d'Alacant ha deixat en llibertat vigilada fins el dia del judici l'adolescent de quinze anys que va agredir un professor a un institut mentre una amiga seua ho gravava tot d'amagat amb un mòbil.

Ahir o despús-ahir vaig vore algunes de les imatges de l'agressió a la televisió (perquè a sobre, i per a ofendre més encara la dignitat de la indefensa persona agredida --que ben bé podria ser qualsevol de nosaltres-- les han venudes i fetes públiques), i l'agressió és un acte salvatge i desproporcionat, totalment injustificat i que fa bullir la sang de vore com una de les parts abusa de l'altra, que no gosa ni tornar els colps per a defensar-s'hi. I el pitjor de tot és que aquesta agressivitat gratuïta va en augment entre uns adolescents que se saben excessivament protegits i impunes, i que a més veuen com se'ls hi incita indirectament en fer-se ressò premsa i televisions de les seues malvestats, de manera que ja és qüestió de vore qui la fa més grossa: pallisses, assetjament escolar, cremar vius indigents, etc.

Crec que els qui fan les lleis i molts dels qui les fan complir han perdut el contacte amb la realitat i no s'adonen que un menor d'ara no és com els de fa uns anys i que, si aquests cometen delictes d'adults, com a tals se'ls ha de tractar, perquè són ells els qui així ho han volgut. Ço que no pot ser és deixar la major part de la societat indefensa davant d'una reduïda minoria d'energumens, ja que, si l'Estat falla en protegir-la, es trenca el pacte social i cadascú té moralment el dret a autoprotegir-se de la manera que crega escaient.

Els comentaris que jo hi he sentit és que ú no pot fer res contra un menor perquè té totes les de perdre legalment, fins i tot en aquests casos; ara bé, estigueu segurs que jo no oferiria l'altra galta...ni demanaria pel DNI a vore l'edat d'un hipotètic agressor i defendre'm a mi mateix o els meus. Igual no vos sembla correcte, això, però ja ho sabeu: "qui no vulga pols...". Doncs això.

Rapidesa

Xiques, heu vist com sí que és possible canviar-se de roba en menys de dues hores i arribar puntuals a les cites?

Eleccions catalanes

Vinyeta de Nando a El Periódico (02/11/06)
Al pa, pa; i vi al vi...

Regal

Amb aquest ja en són set, de dimecres, des del seu natalici, i encara no he pogut donar-li el seu regal tot i que en setembre la vaig vore dues nits de marxa, però clar, no era el lloc ni l'ocasió; i, de fet, ja gairebé ni recorde què li vaig comprar!

L'any passat van ser-ne sis, però de mesos i no de setmanes, els de retard; aleshores, però, va ser més o menys comprensible perquè eixe temps se'l va passar a Copenhaguen, mentre que ara s'està ací, a Castelló, de manera que espere vore-la almenys abans de nadal.

En fi, que n'hi haurà algú que tinga tantes ganes de donar un regal, i algú amb tant poc d'interès per rebre'l?

Del uso de las mugeres (3)

Imatge: Concert campestre, per Giorgione (c.1508)



Tractado del vso de las mugeres, y como sea dañoso, y como provechoso, y que cosas se ayan de hazer para la tentacion de la carne, y del sueño y vaños.

(...)

CAPITVLO 3. Delos daños y males del superfluo vso del coyto y luxuria.

Mucho mayores son los daños y no cumentos del superfluo vso de la luxuria que prouechos del moderado vso de ella, porque aunque como arriba diximos, el vso moderado del tal exercicio sea aprouado para conseruacion del cuerpo robusto y juuenil empero si se haze desmoderadamente y con mucha frequencia es destable vicio y costumbre, porque no solo es obra dañosa para algunas partes del cuerpo, empero tambien para todo el cuerpo,

(Segueix)

en vniuersal, primeramente haze daño a la vista, ansi como el demasiado vino, lo qual dixeron Auic. en el .3. del. [??] c. 4. Rasis, en el .4. ad Almans. capitulo .16 y Aristo. el 4. libro de sus problemas. problem .2. haze tambien daño a los neruios y al estomago, y a las mugeres que han mal parido, o hecho aborto, y a los que tienen dolor en las ancas, como lo dixo Aristoteles en el lugar allegado, y Auicena en la .13 del .3. capitulo vltimo del primer tractado, porque todos pusieron por muy buen remedio dexar las mugeres para la flaqueza del estomago, pues dixo Aristoteles en el .4. de sus problemas, problema .4. que el demasiado coyto enfria el estomago y le deseca. Finalmente acarrea presto abreuia la vida: lo qual como dize Aristoteles se paresce por los gorriones, los quales el frequente vso de la luxuria biuen poco tiempo, pues no viuen mas de vn año lo qual se paresce, porque son muy pocos los gorriones que tienen negro el papo, pues la tal negregura es señal de vejez en ellos, porque como el dize, en el .4. de sus problemas proble .21. Los que mucho se dan a este deleyte y vicio se ensueluen y se tornan flacos, y caen en varias enfermedades y dolores, enfriaseles el cuerpo, mortificaseles la virtud y el calor natural, la causa es porque por la tal obra se euacua el mantenimiento y substancia de los miembros, que se dize postrera digestion, pues al gusto de la tal delectacion se derrama no poca copia de los espiritus vitales y naturales. Finalmente haze incurrir en etica, porque la euacuacion que se haze por coyto, no es de la manera de las demas euacuaciones que se hazen por sudor, o orina, o escopedina, o sus semejantes, sino es vna euacuacion de pura substancia y de alimento vltimado y loable de los miembros. Finalmente la tal humedad de esperma es de la mas clara y pura sangre de las arterias de la qual se alientan los miembros principales, por lo qual los que vsan demasiadamente este acto y exercicio, salen descoloridos y flacos, mas que si quarenta vezes se sacassen otras tanta cantidad de sangre, como dize Haliabas en el .5. de su theorica cap. 36. por lo qual los que tienen mugeres muy hermosas, guardense y aduierta quanto pueden errar si se dan a ellas en demasia, porque a bien librar vernan en la vejez a tener gota artetica, perlesia, mal de neruios, como lo dixo Hippo. 6 aph. y Gal. en sus com. y Ras. en el libro de las diuisiones cap. 120.

CAPITVLO 4. En el qual se demuestra que tiempo del año sea dañoso para el coyto y a que complexiones mas dañe.

Como dixo Haliabas en el .5. de su theorica, todos los hombres de fria y seca complexion, en especial si tienen los compañones o testiculos de esta complexion, y los melancolicos magros, secos, flacos, delgados, de vn color verde y blanco, o de vn color encendido, como de açafran, son ineptos e inhabiles para el coyto, porque todos los de esta suerte tienen poca simiente, y si se dan al tal acto se debilitaran, y su calor natural se apocara, y sus neruios se relaxaran, y les sobreuerna temblor y dolor en el coraçon, defecto de gana de comer, gota artetica, passion de pecho y pulmones, y si mucho le vsaren consumuse han, y vernales espasmo. Finalmente se haran viejos antes de tiempo. Lo qual dixo Auicena en sus canticos en el texto del commentario .19. pues dixo, «coitus nequaquam conceditur macris, senibus, debilibus», lo mismo dixo Auerroes en el quinto de su colliget, y por esso dixo Rasis en el quarto de Almansor capitulo diez y siete, adonde affirmo que todos los magros se guarden del coyto, como del enemigo, y los que son conualescientes de enfermedad, los de neruios flacos, y los que tienen flaqueza de estomago, y los que tienen poca gana de comer, y los que tienen piedra de vexiga y riñones, especialmente se deuen guardar del en tiempo de octoño, por que es tiempo desigual, y que declina a sequedad y frialdad, y es tiempo mortal, como lo dixo Galeno en el .3. de los aphorismos .aph. 23. y Aristoteles en el principio de sus proble. problema .27. semejantemente se deuen guardar enel estio aunque no tanto como en el octoño, empero mas osadamente le pueden vsar enel inuierno y verano, a lo menos en el verano, porque en tal tiempo las fuerças corporales estan mas robustas y entre las complexiones, mas facilmente que todos toleran el coyto los hombres templados que declinan a calientes y humedos, y tras estos los humedos y los flematicos, pero muy mal los secos, y mucho peor los secos y frios.


[ anterior] [següent]