Dolors

No sé si haureu sentit que no hi ha res comparable al dolor d'un còlic nefrític, que les dones que n'han patit comparen als dolors del part.

Pura llegenda urbana, perquè jo, que ja hi he passat també, vos puc ben assegurar que moltíssim més punyent que aquell dolor del còlic ho és el causat pel nervi necròtic o infectat d'una dent, com vaig poder comprovar-ho en primera persona anit, i també hui, en vore'l davant meu a la clínica odontològica ja desarmat i indefens.

És un dolor agut i penetrant que sents com va augmentant en intensitat des del no-res i va estenent-se en onades des del punt d'irradiació, fent-te embogir per la impossibilitat de posar-li fre a aquest turment incessant i desitjant només d'arrancar-te de soca-rel i amb les teues pròpies mans el focus d'un dolor que no pots aturar de cap de les maneres.

Que estic exagerant? Digueu-m'ho vosaltres mateixos: des de les 23:20h fins l'1:40h em vaig posar a dents i genives unes bones flitades de Dentispray —que porta benzocaïna, un anestèsic—, i em vaig prendre una càpsula de Nolotil —amb 575mg de metamizol magnèsic— primer, i després una ampolleta —amb 2g del mateix medicament—, i res, tota aquesta medicació no em va fer efecte...fins a les 3h de la matinada!

¿I com vaig poder suportar aquest dolor insuportable durant gairebé quatre hores, un dolor que ni amb els medicaments que m'havia pres podia apaivagar? Doncs no sé si vos ho creureu, però de veritat que va ser així: glopejant aigua de l'aixeta. Sí, així és; en notar que anava a començar una nova onada de dolor, corrents cap al lavabo a amorrar-me a l'aixeta i a omplir la boca d'aigua. Gairebé quatre hores així! I cada dos o tres minuts!

Un dolor tan fort —la mare que el va parir!—, i una manera d'alleujar-se'n tan senzilla. I després que diguen que la naturalesa no es capritxosa (o bromista)!