La nit i el dia

© Estació de Castelló ahir, per Èlsinor (2006)

Aquest matí, després del bon humor amb què em vaig gitar anit, he estat a punt d'endur-me una dutxa d'aigua freda que m'hauria ben amargat el dia.

Resulta que dissabte vaig rebre un missatge d'una amiga i vam quedar per a prendre cafè i vore'ns, que la tenia una mica abandonada i la darrera vegada que havíem parlat per telèfon havia sigut gairebé quatre setmanes abans, i des d'aleshores ni tan sols un missatge ni mig, de manera que ahir de vesprada vaig agafar el tren i, viatge amunt, viatge avall, em vaig passar tant de temps dalt d'ell com amb la meua amiga a Castelló.

En fi, que molt bé: vam estar parlant de tot en general, em va contar què li havia passat des de setembre quan la vaig vore per última vegada, i vaig poder-li donar el seu regal de natalici...amb deu setmanes i mitja de retard! (I no malpenseu, que jo ja el tenia comprat per al dia que calia). A més, vam mig quedar per a dinar junts a València abans de nadal, espere que amb més temps per a parlar de moltes altres coses amb més tranquil·litat.

Doncs molt bé, em gite de molt bon humor i optimista, i encare de igual manera el matí de dilluns tot i no haver-hi dormit més que unes quatre hores i mitja...per a trobar-me que no hi ha suficient pressió a les bombes d'aigua i que, per més que òbriga l'aixeta, el termo no s'encén i no tinc aigua calenta per a dutxar-me, jo que fins i tot en estiu fuig de l'aigua freda! I eren les set del matí! Total, que he salvat momentàniament la situació fent com antigament: escalfant un perol d'aigua a la cuina i tirant-me-la després a sobre amb un casset.

Així que ja veieu que, quan parlava d'endur-me una dutxa d'aigua freda, parlava literalment i no pas de manera metafòrica. I demà, ja vorem...