dissabte, de novembre 04, 2006

Indefensió



Estic estupefacte i emprenyat, molt emprenyat, per una notícia que he acabat de llegir i que ve a confirmar la indefensió en què es troba qualsevol ciutadà front a agressions de delinqüents i criminals considerats legalment "menors d'edat", i és que, malgrat l'oposició de la Fiscalia, un jutge del Jutjat de Menors no.3 d'Alacant ha deixat en llibertat vigilada fins el dia del judici l'adolescent de quinze anys que va agredir un professor a un institut mentre una amiga seua ho gravava tot d'amagat amb un mòbil.

Ahir o despús-ahir vaig vore algunes de les imatges de l'agressió a la televisió (perquè a sobre, i per a ofendre més encara la dignitat de la indefensa persona agredida --que ben bé podria ser qualsevol de nosaltres-- les han venudes i fetes públiques), i l'agressió és un acte salvatge i desproporcionat, totalment injustificat i que fa bullir la sang de vore com una de les parts abusa de l'altra, que no gosa ni tornar els colps per a defensar-s'hi. I el pitjor de tot és que aquesta agressivitat gratuïta va en augment entre uns adolescents que se saben excessivament protegits i impunes, i que a més veuen com se'ls hi incita indirectament en fer-se ressò premsa i televisions de les seues malvestats, de manera que ja és qüestió de vore qui la fa més grossa: pallisses, assetjament escolar, cremar vius indigents, etc.

Crec que els qui fan les lleis i molts dels qui les fan complir han perdut el contacte amb la realitat i no s'adonen que un menor d'ara no és com els de fa uns anys i que, si aquests cometen delictes d'adults, com a tals se'ls ha de tractar, perquè són ells els qui així ho han volgut. Ço que no pot ser és deixar la major part de la societat indefensa davant d'una reduïda minoria d'energumens, ja que, si l'Estat falla en protegir-la, es trenca el pacte social i cadascú té moralment el dret a autoprotegir-se de la manera que crega escaient.

Els comentaris que jo hi he sentit és que ú no pot fer res contra un menor perquè té totes les de perdre legalment, fins i tot en aquests casos; ara bé, estigueu segurs que jo no oferiria l'altra galta...ni demanaria pel DNI a vore l'edat d'un hipotètic agressor i defendre'm a mi mateix o els meus. Igual no vos sembla correcte, això, però ja ho sabeu: "qui no vulga pols...". Doncs això.

Etiquetes de comentaris: ,

5 Comentaris:

Blogger nimue ha escrit...

dons és exactament així com ho dius al final. A molta gent li agrada parlar dels profes que vivim tan bé i tenim tantes vacances (cosa que no és certa,per cert) però molt pocs serien capaços de fer la feina que fem nosaltres amb una certa dignitat.
No podem fer res, no podem, defensar-nos ni físicament ni verbalment perquè davant d'un menor sempre tenim les de perdre.
Per sort no ho he viscut en la meua persona però si en la d'alguns companys. Els pares ens poden denunciar per qualsevol cosa (però per qualsevol cosa que t'imagines!) i aleshores la teua carrera com a docent se'n va a la merda. Una denúncia et pot separar per sempre de qualsevol servei públic en qualsevol àmbit.

A pesar de tot, a mi m'agrada la meua feina. Si no, no la faria.
Però estem molt perduts com continuem així...

05 de novembre, 2006 11:05  
Blogger èlsinor ha escrit...

El que passa és que els professors podem dir que estan a primera línia i que són un col·lectiu de màxim risc, però és que és tothom qui hi està exposat, vulga acceptar-ho o no.

05 de novembre, 2006 11:53  
Blogger Ainalma ha escrit...

Estic totalment d'acord amb tu, Èlsinor. Ací estem indignats, però és que no es pot fer res! De vegades pensem que aquetes coses passen lluny de casa, però quan passen a menys de 5 kilòmetres, la cosa canvia.

No sé si ho haureu sentit, però una setmana abans d'això un alumne de la universitat (de Magisteri d'Educació Física) li va donar un cop de puny a un professor seu (de Filologia catalana) davant de tota la classe. Diuen que estava fora de sí i que no deixava de cridar "ets el dimoni!". El professor no va voler denunciar-lo.

Està demostrat: quan són menors, són intocables; quan creixen, es col·loquen de tal manera que millor que no els toque ningú.

05 de novembre, 2006 12:56  
Blogger èlsinor ha escrit...

Doncs aquest altre cas no el coneixia, no; i el professor molt mal fet de no denunciar-lo, perquè:

a) qualsevol agressió ha de ser denunciada; i

b) si eixe individu està mentalment malalt, no pot ser que acabe fent classe a criatures.

05 de novembre, 2006 13:09  
Blogger Jo March ha escrit...

yo hace mucho que dejé de entender el mundo en general y la educación en particular, me refiero sobre todo a la que reciben o no reciben los niños en sus casas, que mucha gente piensa que a sus hijos se les educa en la escuela y no es del todo así porque los valores como el respeto y la no violencia deben dárseles ya con la primera leche materna. pero es más fácil darles una consola, o sencillamente mirar para otro lado porque hay que currar para pagar la hipoteca y los caprichos del pequeño dictador en el que se ha convertido tu hijo o hija. porque el mejor canguro es la televisión o la calle a todas horas. no hay derecho, admiro profundamente la labor de los profesores de este país.

06 de novembre, 2006 01:40  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home