Pa celestial
en la sua taula Amor,
sens dubte que és lo millor
Cecília de Florejats.
(...)
I, com est pa singular
sens dubte del Cel vingué,
com en la Terra caigué
tots lo voldrien besar.
(...)
Oh, Déu! qui en pogués tastar
tan solament una mica!
(Francesc Vicent García, rector de Vallfogona)
Etiquetes de comentaris: Francesc Vicent, literatura, rector de Vallfogona, xiques.
publicat per èlsinor a les 2:01:00 p. m.
continuem amb la recopilació? ;)
quan de temps sense pensar en el rector de Vallfogona! jeje.
Sí, a vore què trobe per a la pròxima, hehehe :[