Sobreprotecció

Comentava jo dissabte la indefensió en què ens trobem tothom front a joves energumens als que la llei protegeix en excés qualificant-los de 'menors' d'edat, i, per tant, gairebé irresponsables dels seus actes i malvestats.

L'origen, però, del seu comportament cal buscar-lo en la majoria dels casos dins de la llar familiar, on des de menuts no els han delimitat clarament els seus deures i obligacions, i, a més, els han sobreprotegit —i, de fet, continuen sobreprotegint-los malgrat tot— i malcriat en excés.

Cosa, d'altra banda, que no és nova ni únicament dels nostres temps, sinó que ja fa dos mil anys se'n queixaven tant Tàcit (Dialogus de oratoribus 28ss) com Petroni, qui al seu Satiricó li fa exclamar a un dels seus personatges:

Quid ergo est? Parentes obiurgatione digni sunt,
qui nolunt liberos suos severa lege proficere.

És a dir:

" Què vol dir això, doncs? Que els pares es mereixen que els blasmen perquè
no volen que els seus fills en traguen profit mitjançant una dura disciplina."
Amén.



[Per cert, vegeu-hi aquest article de hui mateix del Levante-EMV]