A remulla

Imatge: Moon reflections in the bathtube, per Inara Petrusevich (2004)

Últimament, aquests darrers dos o tres caps de setmana tinc la impressió d'estar canviant de naturalesa i d'esdevenir amfibi pel temps que m'hi passe a remulla.

Si bé els dies que vaig al gimnàs (que ara en hivern en són tres o quatre) em dutxe dues vegades, és sobretot els divendres quan sembla que m'hi passe el dia clapotejant: a més de la dutxa diària de cada matí quan m'alce i la de la vesprada del gimnàs, a la nit m'afaite i em torne a dutxar abans d'eixir de marxa.

Cosa normal, direu, i sense cap més rellevància. Sí, si només fóra això sí que tindríeu raó, però és que a banda passe dues vegades més per la dutxa durant la sessió de sauna que faig al gimnàs, així que en són cinc en total: i encara gràcies que ja fa temps que s'han inventat els sabons i gels amb ph neutre, que altrament no vull ni pensar com acabaria la meua pobra pell! Això sí, quan isc a la nit la tinc de suau...

El que no vull ni pensar és quants litres d'aigua hi acabe consumint, no siga cas que això ratifique la ministra de Medi ambient, Cristina Narbona, en la seua decisió de gravar-ne un consum superior a seixanta litres per dia i persona. Com diuen els nostres veïns de més enllà del Pilar de la Foradada, "lagarto, lagarto".