Suprimint...

Per fi l'altre dia vaig decidir-me a comprar una cosa que, amb totes les factures que rep per correu, la sentia ja com a imprescindible: una destructora de documents.

I és que, des que vaig començar a navegar per internet, em van anar preocupant cada vegada més els problemes de seguretat i de privacitat al ciberespai, però alhora em va passar el mateix amb el món real, i em semblava una contradicció i una insensatesa esborrar-hi cookies, historials de diversos tipus, etc., però al mateix temps llançar a les deixalles documents amb el meu nom, adreça, número de compte corrent i de telèfon, detall de moviments bancaris i moltes altres dades 'sensibles' que qualsevol podria agafar sense cap problema.

(Segueix)

La qüestió és que resultava una feinada seleccionar les dades de cada factura o carta rebuda per a esquinçar-les a banda i la resta haver-ho de posar a una bossa per a reciclatge de paper; ara tot és molt més senzill i ràpid, i em costa menys de fer.

Ara, el que no he pogut evitar és pensar quantes coses m'agradaria també que fóra tan fàcil de desempallegar-te'n, com m'agradaria poder-les passar per una màquina semblant i...voilà, adéu problema!

Però no vos preocupeu, que no vos en faré cap llista, sinó que em crida l'atenció com n'és, de curiós, que, per un tènue procés d'abstracció mental, establim una relació impossible entre dues coses que no tenen res a vore, perquè ja em direu com podem fer passar cap problema —o situació— per una màquina i esborrar-lo (heus ací una altra metàfora).

Clar, que això mateix ja ho feien Los Sírex i després Karina amb llur famosa granera i...uf! estic obrint el bagul d'uns records massa polsosos, quin horror!, però que conste que no ho dic per conéixer-ho de —diguem-ho així— primera mà, que no hi tenia jo edat, sinó que la culpa és de la televisió i els seus programes retro, però d'això, com del govern, ja en parlarem la setmana que ve, com deien aquells...

Pocavergonyes!

Vinyeta de Fer a El Temps (23/05/2006)

I, a més, ara Rita vol erigir sobre aquestes fosses dels demòcrates repressaliats pel franquisme un monolit...en record de tots els morts de la guerra, sense fer-ne cap distinció!

Vos ho imagineu, això? És com si a Auschwitz, Mauthausen, Treblinka, etc., els alemanys vulgueren fer-hi un memorial en record de tots els caiguts de la guerra, nazis inclosos.

Pocavergonyes!

Extensions de Firefox

De tota la vida que he estat usant l'Internet Explorer de Microsoft com a navegador, però, com ja vos vaig dir, darrerament estic fent-li el salt amb el Mozilla Firefox.

Una de les coses que más m'agraden d'aquest darrer és la seua flexibilitat, que ve donada perquè ens permet afegir-li característiques addicionals, anomenades 'extensions', i de les quals en podem trobar un bon pilot a la pàgina Firefox Addons.

Així, aquesta característica m'ha permés esmenar-hi el que jo en considere un petit defecte: no mostrar a sobre d'una imatge, quan li passem el ratolí, el comentari que potser hi hem escrit amb l'atribut ALT, cosa que sí que fa l'IE.

Sembla ser que això és degut a què els seus programadors pensen que l'atribut ALT només s'ha d'utilitzar per a reemplaçar una imatge, no per a afegir-hi informació extra, tot i que hi ha molts usuaris que noten a faltar aquesta característica, de manera que la sol·lució és o bé incloure manualment al codi htm de la imatge l' atribut TITLE (Sintaxi: title="ací el que vulgues destacar"), que sí que hi és admés,o bé baixar-te una extensió que jo suara he descobert de Shimoda Hiroshi, Popup ALT Attribute 1.3:

This is an extension to popup alternate texts given as ALT attributes (they are not descriptions, but authors often use the attribute only for popups), like NC4, IE, and other browsers.

As an additional feature, this includes "multi-row tooltip". If the text is too long, it will be shown in multiline automatically.

Ja vos dic jo que paga la pena instal·lar-la per a llegir els molts comentaris amb atribut ALT; i, d'altra banda, penseu en els altres lectors vostres i useu-hi l'atribut TITLE, com jo he fet a la imatge d'aquest post, cosa que voran els usuaris de Firefox en passar-li el ratolí per damunt.

Per darrere

Fa uns dies escrivia la donot al seu bloc:

Últimament la cosa va de culs...
Ja tocava mirar-les per darrera, no?

I jo hi estic d'acord, hehehe.

Gladiator, el musical

Si sou dels qui en el seu moment va entusiasmar Gladiator (2000), la pel·lícula de Ridley Scott, esteu d'enhorabona: des de fa unes setmanes que està parlant-se de fer-ne un musical.

Segons sembla, el musical utilitzarà una bona part de la música original de Hans Zimmer i Lisa Gerrard, però, evidentment, no serà Russell Crowe qui farà el paper de Maximus Decimus Meridius, sinó Brian Stokes Mitchell, actor, cantant i músic.

Per cert, que ací podeu trobar-ne el guió en anglès, i ací en llatí; si voleu fer-ne un tast, seguiu llegint...

(Segueix)

1.4 In the distance, the cries of the barbarians can be heard - "ihr seid hunde" (you are dogs!). A horse with a rider emerge from the German line. Maximus watches closely as the horseman approaches and announces, "They say no", as he views the headless horseman. The white and bloodied horse rides within the ranks of the Roman soldiers as a barbarian comes to the forefront of the German lines, waving the horseman's head....

1.4.1 BARBARI GERMANICI: "ihr seid Hunde"
1.4.2 MAXIMUS: Nolunt colloqui [The barbarian calls out his cry and tosses the head into the mud as his mangy band of barbarians emerge from the forest, shaking and waving their spears and shields, hollering the feral cries of war, ready to fight.]
1.4.3 BARBARUS GERMANICUS: Ihr seid verfluchte Hunde!
1.4.4 QUINTUS: Nolunt sibi persuadere se devictos esse
1.4.5 MAXIMUS: Agnosceres tu, Quinte? Agnoscerem ego? [Maximus bends down and picks up a handful of dirt, bringing it to his nose to smell. He looks to the side and sees his WOLF OF ROME eagerly watching him, moaning as Maximus studies him. They steady their gaze connecting with each other as they prepare for battle. Maximus rises, and turns to Quintus and Valerius. Shaking Quintus' hand Maximus says,]
1.4.6 MAXIMUS, VALERIUS, QUINTUS: 'Vis et Honor!' [Quintus then turns to Valerius, shaking his hand]
1.4.7 MAXIMUS [As he mounts his horse he looks to Quintus]: Signo dato, maxima vi impetum in hostes date!



[Maximus rides off. His wolf breaks free from the handler, charging after Maximus, running along side the horse as Maximus passes the soldiers who stand as he approaches. In the distance, Marcus continues his watch over the battlefield.]

1.4.8 QUINTUS: tormenta tendite! Pedites, instruite aciem! sagittarii, parati!
1.4.9 DUX SAGITTARIORUM: Sagittarii!
1.4.10 CENTURIO: nervo sagittas aptate!
1.4.11 SAGITTARIUS: ...aptatae!

[Maximus rides up into the misty forest, streaked with sunlight as it peers through the trees. The clacking and cawing of wild birds are heard throughout the forest. The cavalry await Maximus. With his wolf running closely at his side, Maximus reaches the soldiers and addresses the men....]

1.4.12 MAXIMUS: Fratres..., diebus viginti frumenta mea metam, animo fingite ubi vosmet ipsi eritis atque ita erit. Conferti manete, haud procul ab me. Si, soli, adequitatis in campos patentes, sole fulgente in vultu, nolite timere, quod estis in Eliysium et iam mortui!!! [The men laugh. The wolf's stare remains fixed on Maximus.] Fratres, quod in vitae spatium agimus in aeternum resonat. [A soldier approaches and hands Maximus his plumed helmet. As Maximus readies for battle, he turns to an archer and nods, giving the signal to "unleash hell".]

Can-can borbònic

.



Amb molt d'humor, des de San Roque (Cadis) despús-ahir.


[Vegeu el vídeo de la notícia en Telecinco]

Nivell de la mar

Imatge: Parque Nacional de los Glaciares (Argentina).

Tot seguint amb el tema estrella de la setmana, l'aigua, ¿sabíeu que, si continua el desglaçament dels pols al mateix ritme que fins ara, el nivell de la mar pot arribar a pujar fins a un metre a finals de segle?

Pel que sembla, durant els darrers cent anys ha estat pujant a un ritme de 1'44 mil·límetres per any, mentre que ara ho fa a uns 1'75 mil·límetres, la qual cosa suposa una pujada d'entre 28cm i 34cm, si bé les previsions de l'IPCC (International Panel for Climate Change) parlaven de 9cm a 88cm; a l'Estat espanyol hom parla d'una pujada de 10cm a 68cm.

Això tindria una gran repercusió en costes i deltes...que és justament la nostra característica geogràfica més important, i el lloc on més s'hi concentra la nostra població.

(Segueix)

Així, a finals d'aquest segle XXI, i amb una pujada de només 1m del nivell de la mar, el paisatge costaner de València ciutat podria ser el següent:

Podreu trobar més simulacions d'aquestes a Flood Maps; si més no, podeu començar-hi amb Castelló, Barcelona ( 1-2 ) i Tarragona, i després variar els nivells de la mar.

[Via No puedo creer que lo hayan inventado]

Més d'aigua...

Vinyeta de Romeu a El País (24/05/2006)

A propòsit d'allò que comentava ahir del desaprofitament hídric (o més aviat malbaratament?)...

...i més del Barça

Vinyeta de Nando a El Periódico (24/05/2006)

Sense (més) paraules.

Desaprofitament hídric

D'ací a res, com tots els estius, començarà el PP blavencià la seua campanya particular sobre l'escassesa d'aigüa i de com 'mos la furten' els catalans.

O, si no, diran que ens impedeixen el progrés, que sembla ser que va lligat a l'especulació immobiliària i a la construcció de camps de golf i luxoses urbanitzacions per tota la costa per a gaudi d'uns pocs i benefici d'encara menys, tot i que el perjudici serà per a l'immensa majoria.

Mentre, però, ens hem d'assabentar pel periòdic que a València es desaprofiten dos milions de litres diaris d'aigua no contaminada del seu mantell freàtic, que van a fer cap al clavegueram de la ciutat.

És que té collons la cosa...

Vaticanisme

Imatge: Sant Domènec presidint un auto de fe, per Pedro Berruguete (1475)


Hui fa exactament una setmana que l'ex-prefecte de la Congregació per la Doctrina de la Fe i actual bisbe de Roma, Joseph Ratzinger, va pronunciar un discurs adreçat a la Conferència Episcopal Italiana en què deia que la separació d'Esglèsia i Estat és un gran progrés de la Humanitat.

Doncs deu ser molt curt de memòria perquè despús-ahir ja estava pressionant el nou ambaixador espanyol al Vaticà demanant-li que la religió —la seua, és clar— s'impartisca a les escoles...i s'equipare a les matèries fonamentals!

Jas, coca!

La perla de Labuán

—¿Tú? ¿Tú, Sandokán? ¡Ya te creía perdido para siempre!
—No, ya ves que he vuelto.
—Pero, ¿dónde estuviste todos estos días? Hace cuatro semanas que te espero lleno de angustia y de ansiedad. ¿Saqueaste el sultanato de Varauni, o te ha hechizado la Perla de Labuán?

(Emilio Salgari, Sandokán, cap.14)

L'armari de Rita

L'armari de Rita a El País (19/05/2006)
Rita té un armari molt gran on amagar-se, però la veritat és que no hi cap perquè el té ple d'esquelets.

Aquests esquelets de Rita, però, són literals: són els republicans assassinats pel franquisme i llançats a fosses comunes del Cementeri General de València, dels qui nega l'existència i a qui vol fer desaparèixer per sempre més.

El que m'estranya és que Rita no haja dit que aquestes fotografies i les de la Policia local de Sagunt són un muntatge.

(Segueix)

L'armari de Rita al Levante-EMV (19/05/2006)

Referències:

19 maig 2006:

• Valencia envía 800 toneladas de tierra con restos humanos de las fosas a una cantera de Sagunt
• EU exige que detengan las obras en la mitad de la fosa donde la jueza ha permitido construir
• Sagunt estudia iniciar acciones legales contra el Ayuntamiento de Valencia
• El consistorio ordenó trabajar de noche para acabar antes
• «Que paren ya. No hay derecho a esto»
• Concejal de día, detective de noche
• Una diputada liberal llevará su preocupación por las fosas a la Eurocámara
• Huesos de una fosa de la guerra civil de Valencia acaban en una cantera de Sagunto

20 maig 2006:

• Sagunt remite a la fiscalía un informe policial sobre el vertido de tierra con restos humanos
• La oposición exige que dimita Puchalt y reclama una comisión investigadora con todos los partidos
• La Generalitat debería actuar de oficio contra el Ayuntamiento de Valencia
• Los sindicatos y el Fòrum manifiestan su apoyo a la demanda de paralización de Rubio y Montalbán
  

Orgies

Prólogo
Una orgía es una descarga de tensión organizada, la liberación de la histeria acumulada por la abstinencia y la contención y, como tal, tiende a adoptar una manifestación histérica o catártica.

Toda contención produce sus tensiones. El ser humano se encuentra en la incómoda situación de poseer instintos animales y a la vez inclinaciones civilizadas que, de alguna manera, debe reconciliar, generalmente en detrimento de los primeros. Pero no es posible soportar indefinidamente la tensión, y para cada tipo de tensión existe una liberación: la orgía. Muchas orgías no reciben por lo común el nombre de tales. Las guerras constituyen, en cierto sentido, una forma extrema y desagradable de orgía, al igual que las peleas en las fiestas, las bromas pesadas de los corredores de bolsa, las pequeñas infidelidades conyugales... No hace falta extenderse demasiado.

(...)

Las orgías no sólo cumplen el útil objetivo de permitir la descarga de la tensión producida por la abstinencia —necesaria o no—, sino también el de despertar, por contraste, el apetito por la rutina que forma parte inevitable de la vida cotidiana. De ahí su utilización por parte de grupos culturales tan distintos como los pueblos de la Grecia antigua y—de forma inconsciente— la Iglesia cristiana medieval.

(B.Partridge, Historia de las orgías, 1958; trad. E.Samará, 2005)

Mediterraneïtat

Imatge: Illa de Dragonera, a l'arxipèlag baleàric.

Aquest darrer cap de setmana m'han arribat ja els resultats de l'anàlisi d'ADN que em vaig fer per a participar en el Genographic Project de la National Geographic Society.

És una anàlisi estàndard del cromosoma Y, el qual es transmet —pràcticament sense canvis— només de pares a fills mascles; les poques variacions —és a dir, mutacions— que puguen haver-hi són aprofitades com a marcadors que, després d'un estudi comparatiu, assenyalen quan i on va viure el primer individu que les va tindre i que les va retransmetre als seus descendents.

Així, jo pertany a l'haplogrup E3b (M35), l'antecessor primer del qual va viure a l'actual zona de l'Orient Mitjà fa uns vint mil anys; els seus descendents van ser els grangers que a la Revolució Neolítica de fa 8.000 anys es van expandir per la Mediterrània des de les costes balcàniques introduint-hi l'agricultura:

(Segueix)

YOUR GENETIC HISTORY

Your Y-chromosome results identify you as a member of haplogroup E3b.

The genetic markers that define your ancestral history reach back roughly 60,000 years to the first common marker of all non-African men, M168, and follow your lineage to present day, ending with M35, the defining marker of haplogroup E3b.

If you look at the map highlighting your ancestors' route, you will see that members of haplogroup E3b carry the following Y-chromosome markers:

M168 — YAP — M96 — M35

Today, the E3b line of descent is most heavily represented in Mediterranean populations. Approximately 10 percent of the men in Spain belong to this haplogroup, as do 12 percent of the men in northern Italy, and 13 percent of the men in central and southern Italy. Roughly 20 percent of the men in Sicily belong to this group. In the Balkans and Greece, between 20 to 30 percent of the men belong to E3b, as do nearly 75 percent of the men in North Africa. The haplogroup is rarely found in India or East Asia. Around 10 percent of all European men trace their descent to this line.

(...)

Your Ancestral Journey: What We Know Now

(...)

M35: Neolithic Farmers

Fast Facts
Time of Emergence: 20,000 years ago
Place of Origin: Middle East
Climate: Ice Age
Estimated Number of Homo sapiens: Hundreds of thousands
Tools/Skills: Upper Paleolithic-Neolithic

The final common ancestor in your haplogroup, the man who gave rise to marker M35, was born around 20,000 years ago in the Middle East. His descendants were among the first farmers and helped spread agriculture from the Middle East into the Mediterranean region.

(...)

These ancient farmers, your ancestors, helped bring the Neolithic Revolution into the Mediterranean.

Així que la Mediterrània és la meua veritable llar des que fa més de mil tres-centes generacions —entre 40.000 i 30.000 anys— un avantpassat meu va abandonar el nord-est d'Àfrica en un llarg viatge que havia començat a la Vall del Rift fa més o menys uns 50.000 anys amb Adam, l'homo sapiens de qui descendeixen tots els homes actuals no africans, després de 150.000 anys de viure-hi.

Ara vaig a fer-me una anàlisi d'ADN mitocondrial, que únicament es transmet de mares a filles, i així aprofundiré una mica més en els meus orígens, tot i que ara per la part materna.

CAMPIONS!

2-1, gol de Belletti (AFP Photo Gabriel Bouys)

SÍ, ARA SÍ

Si no havia de ser el Vila-real, que fóra el Barça.

Sant Pasqual

.

Vídeo: Inici de festes (12/05/2006), per thevice.

Hui, dia de Sant Pasqual i festa grossa de Vila-real, queda tancada la paradeta fins a l'altra festa grossa, la de la Champions del Barça (i sort que han tingut de no haver-la de jugar contra el Vila-real...).

Fosses

Vinyeta de Romeu a El País (16/05/2006)

Segons sembla, al Jutjat contenciós-administratiu nº2 de València ho tenen clar...i el PP de Rita Barberá també.

Festival de las Naciones

Des del passat dia 5 i fins al 4 de maig s'està celebrant a València en un recinte a l'antic llit del riu Túria —entre el Pont de l'Exposició i el de les Flors— el Festival de las Naciones, que ja va per la desena edició.

Dissabte, per no fer sempre el mateix i canviar una mica, vam anar-hi a sopar, i la veritat és que em va agradar tant que pense tornar-hi; dels espectacles no en vaig fer gaire cas, però de la gastronomia no puc dir-ne el mateix, ja que vam peregrinar-hi per cinc diferents països:

• Mèxic, on vam menjar burritos, quesadilla, enchilada i guacamole, tot acompanyat de cervesa negra mexicana (que vaig trobar molt suau de gust);
• Alemanya on no podia faltar la salsitxa, acompanyada d'una altra cervesa negra, aquesta més gustosa que la mexicana;
• Cuba, on, en un primer viatge, vam tastar-hi un mojito;
• Brasil, on evidentment vam anar per la caipirinha, que no ens va acabar d'agradar a cap dels tres perquè estem acostumats a les que fan ací, més dolces i amb rom en lloc de cachaça;
• Perú, on em vaig demanar un típic pisco sour;
• i Cuba de nou, per a acabar la nit amb un altre mojito i un daiquiri abans d'eixir de marxa.

Quan hi torne pense prendre'm un margarita mexicà, un te tuareg o un café grec, i de menjar un churrasco argentí o una arepa veneçolana, perquè el menjar australià a base de cangur o d'estruç, com que no...

En fi, d'al·licients per a tornar-hi, com podeu vore, n'hi ha molts...

El riu o la mar?

Ara que ve la calor ja no sé si preferisc el riu o la mar, però crec que enguany escolliré aquell perquè em sembla més acollidor...

I survived Velis...

Imatge: Vídua negra.

Sí, jo he sobreviscut a la trobada amb la Velis; he fet la meua juguesca i l'he guanyada malgré lui, o és que potser fou ella la que em va deixar marxar després d'haver-me xuclat l'ànima i d'haver-hi trencat el mite.

La veritat és que no ho sé, però encara estic sencer —en tots els sentits— per a contar-ho, i la meua victòria serà pensar que ho he fet velit nolit...

Compte amb el cap!

τí τουτο; κóρη ένοπλος; μέγα, ω Ζευ, κακòν ειχες εν τη κεφαλη· εικότως γουν οξύθυμος ησθα τηλικαύτην υπó τήν μήνιγγα παρθένον ζωογονων καí ταυτα ένοπλον· η που στρατóπεδον, ου κεφαλήν ελελήθεις έχων.


Quina sorpresa...
Hefest: (...) Què és açò? Una donzella armada? Tens un gran maldecap, Zeus. Amb raó, doncs, estaves malhumorat, si dins del teu cap tenies creixent-hi una noia així de majoreta i d'armada, perquè certament hi portaves a sobre sense adonar-te'n gairebé un campament i no un cap. (Lucià, Diàleg dels déus: Hefest i Zeus)


(Via Et ego in Arcadia...)

Graffiti

Vist a la tanca d'un col·legi de primària:

• Amb esprai negre: Papá, no quiero ser como tu (sic)
• Amb esprai blau: Pues estudia.

De llibres

L'altre dia va fer un dia tan bo que, a la vesprada, no vaig voler defugir la temptació i me'n vaig anar de compres a una de les llibreries universitàries de prop de casa.

Normalment em passa com a la Jo i procure no acostar-m'hi massa, ja què sempre acabe comprant-hi llibres i més llibres; ara, però, ja feia temps que no hi anava a cap perquè a més les darreres vegades havia comprat o en Amazon o a la FNAC.

Així, tot i anar-hi ja amb una idea d'allò que volia comprar, m'hi vaig estar uns tres quarts d'hora llargs davant només de dues prestatgeries, i finalment, després de descartar pel seu preu (més de 300€) el diccionari que portava en ment, vaig quedar-me amb cinc llibres:

• Antología Palatina II: La guirnalda de Filipo.
• Guías Vox: Griego de viaje.
• Historia de las orgías.
• Líricos griegos arcaicos.
• Ridley Scott: Blade Runner. Estudio crítico.

Sabeu per quin començaré? Doncs no, malpensats: ho faré per l'estudi de Blade Runner, i el de la Historia de las orgías me'l deixaré per al cap de setmana, que hi és més adequat ;)

O, més ben pensat, ¿que no m'hi relaxaré amb l'Antologia Palatina o els Líricos griegos arcaicos?

Mea culpa

Aquest migdia estàvem comentant la figura d'una de les models dels anuncis de Corporación Dermostética a un periòdic i jo n'he assenyalat un parell de xicotets 'defectes', res de l'altre món: unes cuixes una miqueta plenes —només una miqueta, ep!— i uns malucs un poquet amples, però més que res per comparació amb el seu tors.

Una de les companyes de treball amb qui parlava m'ha mirat i m'ha dit:

—Sent-hi tan exigent és normal que encara estigues fadrí.

Li he respost que això és el que passa per estar-hi acostumat als cànons clàssics; el problema, però, no és aquest ni el de ser-hi massa exigent: el problema és que jo no exigesc a altri res que no m'exigesca també a mi mateix...

Dilluns

Hui és el primer dilluns de treball després de tindre'n tres de festius: el primer de Pasqua de Resurrecció; el següent, quan s'hi celebra la festivitat de Sant Vicent Ferrer, patró del País Valencià; i, a més, enguany el 1er de maig.

Hi ha gent per a qui els dilluns són dies especialment durs per allò que tenen de començament de setmana i de tornada al treball fins l'altre finde. A mi, però, mai no m'ha costat gaire enfrontar-m'hi, potser perquè m'ho pres amb filosofia i perquè no faig el meu treball a disgust, tot i que reconec que hi ha dies millors que altres.

Però, a més, com podríem gaudir plenament dels festius si no tinguérem amb què comparar-los?

I és que ja Epicur, entre els segles -IV i -III, escrivia que

Si cada plaer es condensés amb el temps i abastés tot l'organisme o les parts principals de la nostra naturalesa, aleshores els plaers no es diferenciarien mai els uns dels altres.(1)

Nota:
(1) Màximes capitals, 9. Traducció de Jordi Cornudella (Barcelona, 1995).

Dia de la mare

Vinyeta de Forges a El País (07/05/2006)

Una visió corrosiva, certament, de la vida familiar, però espere que no gaire ajustada a la realitat d'aquests temps, tot i que reconec que encara s'hi ha d'avançar més.

(Ah, i felicitats, mamà...)

A l'altre costat

«And if you're not good directly, (...) I'll put you throughinto Looking-glass House. How would you like that?»
(Lewis Carroll, Through the Looking Glass, ch.1)(1)


(1) Trad.: "I si no et portes bé de seguida, (...) et faré passar a la casa de l'altre costat de l'espill. Què et semblaria això?" (Lewis Carroll, A través de l'espill)

Et ego in Arcadia...

Imatge: Et in Arcadia ego, de Nicolas Poussin (1637-1638)

Amb la publicació d'ahir ja passen de la desena els articles postejats a un ritme de dos o tres per setmana a un bloc nou que vaig començar no fa gaire, Et ego in Arcadia...

Et ego in Arcadia..., deformació de l' expressió usada per Poussin a dues de les seues obres, és un bloc dedicat íntegrament al món clàssic i als seus epígons de qualsevol temps, una unió —que desitjaria harmònica— entre imatge i lletra, i per això hi parle d'un 'racó visual de literatura i cultura grecoromana'.

Així com abans vaig convidar-vos a visitar aquesta mansió d'Elsinore, igualment ara vos convide a perdre-vos pels paisatges de prats i fonts de la idíl·lica Arcàdia, a beure l'aigua de les seues remorejants fonts i a fer-hi la migdiada amb faunes i nimfes sota la tutela de Pan...

País Valencià, sí!

País Valencià Sí!
Un canvi és possible: fem-lo realitat!

Nosaltres, ciutadans i ciutadanes del País Valencià, quan falta només un any per acomplir-se el 300 aniversari de la derrota d'Almansa, i amb ella, de la pèrdua de les nostres llibertats com a poble, constatem amb preocupació que ara ens amenaça una nova i perillosa Almansa, si no actuem de manera ferma i contundent per aturar-la.

- Una nova Almansa, perquè l'especulació urbanística avança a costa dels sectors productius, agrícoles, industrials i comercials, i du implícita una degradació del nostre territori que ja ha encés totes les alarmes, tant a nivell valencià com europeu.

- Una nova Almansa, perquè l'Estatut d'Autonomia submís i de rebaixes que que ens han aprovat no respon a les necessitats reals del nostre poble, i margina sectors importants de la societat que no combreguem amb rodes de molí en qüestions tan transcendentals com la representativitat a les Corts o els atacs a la unitat de la llengua mitjançant absurdes definicions secessionistes.

- Una nova Almansa, perquè des del govern valencià, en comptes d'impulsar les potencialitats de la nostra economia i d'una societat dinàmica com es la valenciana, que vol mantenir-se unida amb la resta d'Europa a tots els nivell, comunicacionals, progressistes i respectuosos amb el medi ambient, es pretén fomentar un model provincià, aillacionista i degradant de tots els valors d'una societat que hauria de mirar cap al futur.

(Segueix)

Davant aquesta situació, i tenint en compte que l'any vinent, coincidint amb aquest 300 aniversari, se celebraran eleccions per escollir unes noves Corts i un nou govern valencià, fem una crida a totes les forces polítiques i socials que aspiren a una renovació de la societat valenciana, en una clara línia d'identitat i progrés, per a que unisquen esforços i presenten als electors una alternativa única, integradora i creïble, que impulse el canvi polític necessari per a que el País Valencià recupere el temps perdut i s'incorpore plenament a un projecte identitari i progressista en el context dels pobles d'Europa. I, per fer sentir aquest clam unitari i impulsar d'una manera clara i decidida aquest procés, us invitem a totes i tots a participar en la gran manifestació convocada a València, dissabte 6 de maig, sota un lema, PAÍS VALENCIÀ, SÍ, que volem que siga ben aviat no només un eslògan, sinó una clara realitat.

Acció Cultural del País Valencià,
Societat Coral El Micalet,
Federació Escola Valenciana

Signen: Revolta, Xúquer Viu, Muixeranga La Construcció de la Safor, Club de Tenis de Bellreguard, Supporters Hèrcules (Alacant), CEIP Bosch Marin (Carlet), Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia, Els Saineters d'Alacant, Club de Pilota Valenciana d'Alacant, Valencianisme.com, Grup Tira-li Folk (Sueca), Colla de Dolçaines i Tabals 'Tabalaina' (Sueca), Colla de Xirimiters Pere Bigot (Benissa), Agrupació Cultural Penyes Altes (Artana), Escola La Masia (Museros), Joves Valencians per la Llengua, Ball de Nans de Sueca, Aula de Música Tradicional de Sueca, Albaes de la Ribera, Centre Excursionista de Castelló, Associació Cultural Bassot (Burjassot), Bloc de Progrés Jaume I de Torís, Editorial Afers (Catarroja), Club A la Nostra Marxa (L'Horta), Valencians pel Canvi, Associació Cultural Atropoll (Crevillent), Seminari de Valencià-IES M. Sanchis Guarner (Silla), Consell de la Joventut de Carcaixent, Actors i Actrius Professionals Valencians, CEIP Bonavista (Ontinyent), Associació Dolçainers i Tabaleters de Bellreguard, UVPress (Universitat de València), La Carrasca (Alcoi), Grup Aventurer de Carlet, Diari Digital Edeta.org (Llíria), Associació Cultural Amics del Siglo (Carlet), Associació Cultural Ramoneta Vilaragut (La Font d'En Carròs), Col.lectiu 8 de Març de l'Alcoià i el Comtat, Colla Muntanyenca del Campello, Associació El Rotgle (Llíria), Cambra Teatre de Mutxamel, Centre de Muntanyisme de Mutxamel, Associació de Dones Mutxameleres (Mutxamel), Ateneu Cultural de Mutxamel, Plataforma per una Llíria Habitable, Associació d'Amistat amb Cuba 'Pep Linares' (Alcoi), Falla El Raconet (Cullera), Coordinadora Ecologista de la Vall d'Albaida-CEVA, Col.lectiu Cultural Dorresment (Quatretonda), Associació Xarxa (Llíria) Llibres Solidaris (Llíria), Olea-Iniciativa Cultural de Setaigües (La Foia de Bunyol), Església Evangèlica Episcopal, Colla Excursionista Centpeus (Llíria), Ateneu Musical de Benaguasil, Associació 9 d'Octubre (Vilamarxant), Associació d'Estudis Folclòrics-Grup d'Alacant, Rondalla de Danses Tradicionals 'Calendura' (Elx), La Rocka (Ontinyent), VAO-Voleibol Amateur Ontinyent, Cine Cluc Utiye (Ontinyent), Col.lectiu Cultural Gorc (Otos), Centre Cultural Duc (Pobla de Duc), Associació Cultural 'La Vall d'Ebo' (La Vall d'Ebo), Associació Amics de la UNESCO d'Alcoi, Espai País Valencià (valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya), Club Esportiu de Pilota Valenciana 'Badana' (Sueca), Col.legi Públic Ambra (Pego), AA.VV 'El Pont' (Crevillent), Colla Ecologista i Cultural 'El Campanà' (Crevillent), Col·lectiu L'Espurna (Antella), Associació Cultural Botafocs (Castelló).

Adhesió al manifest
La vostra entitat pot adherir-se al manifest "País Valencià Sí" des d' aquesta pàgina

Recordatori

Potantibus ergo nobis et accuratissime lautitias mirantibus larvam argenteam attulit servus sic aptatam ut articuli eius vertebraeque laxatae in omnem partem flecterentur. Hanc cum super mensam semel iterumque abiecisset, et catenatio mobilis aliquot figuras exprimeret, Trimalchio adiecit:

Eheu nos miseros, quam totus homuncio nil est!
Sic erimus cuncti, postquam nos auferet Orcus.
Ergo vivamus, dum licet esse bene.

"Mentre bevíem, doncs, i ens admiràvem amb moltíssima atenció d'aquests refinaments, un esclau ens hi va portar un esquelet de plata tan ben fet que les seues articulacions i vèrtebres giraven sense impediments en totes les direccions. I, després d'haver-lo llançat sobre la taula repetidament i que la seua estructura mòbil reproduïra algunes figures, Trimalció va afegir:

Ai, pobres de nosaltres, que no som més que aquest homenet!
Així serem tots, després que se'ns emporte l' Orc.
Visquem la vida, doncs, mentre se'ns permeta passar-ho bé."

(Petroni, Satiricó 34)

Despropòsits

Si dimarts parlava d' absurd, hui és ja de despropòsit el qüalificatiu que se li pot afegir a la situació que vaig viure amb la targeta de crèdit.

Ahir de matí vaig anar a arreplegar-la de la sucursal on me l'havia retinguda el caixer automàtic i vaig vore que n'hi havia un bon pilot, segur que més de vint, i això sense comptar-hi les que ja haurien retornat.

Doncs bé, en finestreta me la donen sense cap problema i me n'entre a l'oficina per a llevar-li el bloqueig temporal...i descobrisc que de temporal res, que me l'havien bloquejada irreversiblement com si me l'hagueren furtada i estava invalidada! I, a sobre, no tan sols n'he de demanar una de nova, sinó que també he de repetir tota la paperassa, i fins i tot em demanen còpia de la meua nòmina, quan la tinc domiciliada a la seua entitat.

Però és que, a més, en principi encara hauria d'haver fet tots els tràmits a la meua sucursal del poble i no a València: heus ací, en plena era de les comunicacions i d'internet com n'és, d'eficaç, la gestió d'unes entitats privades que mouen milions d'euros, i subratlle això de privades perquè sempre la seua gestió es posa per damunt de la pública.

En fi, ara a esperar una setmana per culpa del mal funcionament —i manteniment— d'un caixer i de la incompetència o de l'operadora que em va atendre o de l'informàtic que havia dissenyat el programa.

A la butxaca...

...la segona Lliga consecutiva.

3 de maig: ahir i hui

AHIR:

Imatge: Los fusilamientos del 3 de mayo de 1808, de Francisco de Goya (1814)

HUI:

3 de maig de 2006

Els Fòrums per la Memòria exigeixen la intervenció de Zapatero. Comunicat oficial de la Federació estatal de Fòrums per la Memòria
Classificat com a: Notícies — ANNA @ 8:04 am

Els Fòrums per la Memòria exigeixen la intervenció de Zapatero
Les obres en la fossa franquista deixen restes humanes al descobert

LEVANTE-EMV
R. Montaner, València

La junta directiva de la Federació de Fòrums per la Memòria, entitat a la qual pertany el Fòrum per la Memòria del País Valencià, ha emès un comunicat en el qual defensa «el rigorós treball d’investigació que està realitzant el Fòrum de la repressió en la ciutat de València». «L’estudi -afig- llança uns resultats que apunten a un autèntic extermini massiu de demòcrates antifeixistes entre l’any 1939 i 1945».

En la nota feta pública ahir a Madrid, la federació denuncia que estem «davant un nou cas que una institució de la democràcia, ara l’Ajuntament de València, posa per sobre de la defensa dels Drets Humans i de la lluita contra la impunitat interessos econòmics o urbanístics, defensant aquesta postura amb actituds despòtiques, insultants i inadmissibles, per part de la regidora responsable», en referència a la popular Mª Jesús Puchalt.

(Segueix)

Una vegada realitzada la investigació i elaborat el llistat de víctimes del franquisme enterrades a València, la federació publicarà els seus noms en la seua web (http://www.node50.org/foroporlamemoria) i mobilitzarà als seus activistes en tot l’estat per a localitzar als familiars dels desapareguts que van ser enterrats en aquestes fosses.

Els Fòrums exigeixen a l’Ajuntament de València que «paralitze immediatament qualsevol projecte o obra de remodelació en el cementiri municipal fins que puguen investigar-se de forma rigorosa aquestes fosses comunes».

«Crims contra la humanitat»

A més, reclamen al poder judicial, a les Corts i al Govern de Zapatero, que impedisquen la destrucció de la fossa. AL primer li exigeixen que aplique «la legislació internacional referent a la defensa dels Drets Humans i la lluita contra la impunitat» i investigue el que sembla ser una nova evidència d’assassinats massius d’opositors polítics pel règim de Franco, sent, «conforme aqueixa legislació internacional Crims contra la humanitat i, per tant, imprescriptibles».

AL poder legislatiu, li demanen que òbriga un debat sobre aquests fets en les Corts Generals «a fi de legislar amb l’objecte d’impedir que tant les fosses del cementiri de València, com qualsevol altra fossa, siga destruïda, perdent-se les proves del genocidi polític».

Finalment, es dirigeixen a l’Executiu que presideix José Luís Rodríguez Zapatero per a sol·licitar-li que prenga «les mesures necessàries i urgents per a impedir que la fossa del cementiri de València, o qualsevol altra fossa, mentre es legisla referent a això, siga destruïda». La federació «adverteix a tots els poders públics que, de no actuar conforme estableix el Dret Internacional, prendrà totes les mesures que crea oportunes, inclosa la mobilització social» amb la finalitat d’impedir que aquesta sepultura desaparega.



COMUNICADO OFICIAL DE LA FEDERACION ESTATAL DE FOROS POR LA MEMORIA ANTE LOS DATOS ARROJADOS POR LAS INVESTIGACIONES REALIZADAS POR LOS COMPAÑEROS DE LA ASOCIACION FEDERADA FORUM PER LA MEMORIA DEL PAIS VALENCIA Y LA POSIBILIDAD DE DESTRUCCION DE UNA GRAN FOSA COMUN CON ANTIFASISTAS ASESINADOS POR EL FRANQUISMO POR PARTE DEL AYUNTAMIENTO DE LA CIUDAD DE VALENCIA AL QUERER REMODELAR LA PARTE DEL CEMENTERIO EN QUE SE ENCUENTRA, CONSTRUYENDO NICHOS ENCIMA.

El Forum Per La Memoria Del País Valenciá es una asociación federada en nuestra organización, por lo cual toda la Federación Estatal de Foros por la Memoria defiende el riguroso e ingente trabajo de investigación documental y de denuncia publica que los compañeros del País Valenciá están realizando en el cementerio de Valencia.

La Federación Estatal de Foros por la Memoria, entiende que el estudio que se está realizando de la represión en la ciudad de Valencia da unos resultados que apuntan a un auténtico exterminio masivo de demócratas antifascistas, defensores de la legalidad republicana, entre el año 1939 y 1945, por lo que considera que estamos ante un caso más que apuntala fuertemente las tesis que mantiene respecto a que estamos ante crímenes contra la humanidad que constituyen prueba de una genocidio político.

Tenemos constancia de la destrucción de muchas fosas comunes en el propio cementerio de Valencia y en todo el estado durante la dictadura y a lo largo de la democracia. En otros lugares, la construcción de carreteras y complejos urbanísticos han provocado la perdida de numerosas evidencias del exterminio masivo de opositores políticos que ejercicio el franquismo. Los cementerios no han estado exentos de esta destrucción y muchas fosas comunes de la represión franquista se han perdido en obras de remodelación, construcción de panteones, nichos y tumbas nuevas. Estamos ante un nuevo caso en que una institución de la democracia– en este caso el Ayuntamiento de Valencia-, pone por encima de la defensa de los Derechos Humanos y de la Lucha contra la Impunidad intereses económicos o urbanísticos, defendiendo esta postura con actitudes despóticas, insultantes e inadmisibles, por parte de la concejala responsable.

Una vez realizada la investigación y elaborado al completo el listado de personas asesinadas y enterradas en el cementerio de Valencia, la Federación estatal de Foros por la Memoria, la hará publica en su página Web y movilizará todos sus recursos y a todos sus activistas en todo el estado para localizar a los familiares.

La Federación Estatal de Foros por la Memoria exige al Ayuntamiento de Valencia que paralice de inmediato cualquier proyecto u obra de remodelación en el cementerio municipal hasta que puedan investigarse de forma rigurosa las fosas comunes existentes en el mismo.

La Federación Estatal de Foros por la Memoria exige al Poder Judicial que aplique la legislación internacional referente a la defensa de los Derechos Humanos y la Lucha contra la Impunidad e investigue lo que parece ser una nueva evidencia de asesinatos masivos de opositores políticos por el régimen del General Franco, siendo, conforme esa legislación internacional crímenes contra la humanidad y, por lo tanto, imprescriptibles. La remodelación del cementerio de Valencia supondría la destrucción de evidencias que constituyen una prueba del genocidio político..

La Federación Estatal de Foros por la Memoria, atendiendo al acuerdo parlamentario de todos los grupos políticos de fecha 20 de noviembre de 2002 y a la aprobación mayoritaria de la declaración de 2006 como "Año de la Memoria Histórica", exige al Poder Legislativo que se abra un debate sobre estos hechos en las Cortes Generales al objeto de legislar con el objeto de impedir que tanto las fosas del cementerio de Valencia, como cualquier otra fosa, sea destruida como consecuencia de obras, construcciones o remodelaciones urbanísticas, perdiéndose las pruebas del genocidio político y enterrando definitivamente la memoria democrática en muchos lugares.

La Federación estatal de Foros por la Memoria exige al Poder Ejecutivo que tome las medidas necesarias y urgentes para impedir que la fosa del cementerio de Valencia, o cualquier otra fosa, mientras se legisla al respecto, sea destruida.

La Federación Estatal de Foros por la Memoria advierte a todos los poderes públicos que de no actuar conforme establece el Derecho Internacional y con la sensibilidad debida a estas cuestiones, tomará todas las medidas que crea oportunas al objeto de defender los derechos de los demócratas antifascistas asesinados por el Régimen del General Franco, incluida la movilización social.

La Federación Estatal de Foros por la Memoria hace un llamamiento a todos sus activistas, simpatizantes, organizaciones políticas y sindicales, asociaciones y a la sociedad civil en general para que en caso de que los poderes públicos no atiendan las justas peticiones que realiza en defensa de los Derechos Humanos, de la Lucha contra la Impunidad y de los valores democráticos, se movilicen para impedir que la fosa del cementerio de Valencia sea destruida y se mantengan alerta en sus territorios para denunciar cualquier situación similar.

Federación Estatal de Foros por la Memoria
Junta Directiva
Madrid, 28 de abril de 2006

Absurd

Aquesta vesprada he entrat a la sucursal de Bancaixa que tinc més prop de casa per a traure diners del caixer automàtic (sí, és que són molt senyorets i només treballen unes dues vesprades al mes, i cap dissabte, diumenge o festiu) i ni m'ha donat els diners ni m'ha tornat la targeta.

Òbviament m'hi he esperat a notificar-los-ho abans de marxar, no fóra cas que tot haguera sigut un parany per a furtar-me la targeta, però he hagut de fer-ho telefonant a un 902, i gràcies que duia el mòbil a sobre.

La situació surreal ha passat quan m'hi ha atés una gravació que per a tirar endavant amb la notificació em demanava...els dotze números de la targeta! Però si la retenia el caixer i jo no havia pogut fer-hi cap moviment i no tenia ni un justificant per a vore'ls!

Doncs així hem estat els seus bons cinc minuts fins que —o jo o ells, i han sigut ells qui s'han rendit abans— ja m'han demanat (també automàticament, tot cal dir-ho) el número del DNI i m'han posat amb una persona a l'altre costat de la línia, la qual m'hi ha tingut enganxat uns minuts més mentre em demanava les dades del caixer i la sucursal, em bloquejava temporalment la targeta i em relaxava amb fil musical.

Temptat estic, quan em vinga la factura telefònica, de reclamar-los-ho i que la paguen ells com a indemnització pel mal funcionament dels seus caixers i les molèsties causades; ara, el que no entenc és com posen un telèfon per a incidències en què la primera cosa que fan és demanar-te els dotze números de la targeta, sobretot quan les principals incidències d'un caixer tenen com a protagonistes les pròpies targetes. ¿Sóc jo, l'únic que ho veu així, o el programador s'ha deixat l'enteniment a casa?

Ahir, dia del treballador

Vinyeta de Nando a El Periódico (01/05/2006)

Es comenta tota sola, la vinyeta...

Toques

Imatge: 'Juego de toques' a Ciutat de Mèxic.


Anit, i sense eixir de València, vaig descobrir un juego de machos molt popular a les cantines mexicanes: els toques.

Consisteix en veure qui resisteix més temps unes descàrregues elèctriques que poden assolir un màxim de 120 volts, originades per una capseta amb sis piles d'1,5 volts, un parell de cables i dos cilindres de bronze que fan de conductors de l'electricitat, la intensitat de la qual és regulada des d'un dial.

Direu el que voldreu, però és addictiu i a més et relaxa (i diuen que també rebaixa els efectes de l'alcohol, per cert...)

El trobareu, aquest joc, a Tequitapas, a la zona d'Aragó, i és també un molt bon lloc per a menjar de tapes, amb menús de 12€ o de 20€...o vos en podeu deixar 80€ menjant-hi a la carta com vam fer nosaltres tres, però això sí, molt a gust.