Suprimint...

Per fi l'altre dia vaig decidir-me a comprar una cosa que, amb totes les factures que rep per correu, la sentia ja com a imprescindible: una destructora de documents.

I és que, des que vaig començar a navegar per internet, em van anar preocupant cada vegada més els problemes de seguretat i de privacitat al ciberespai, però alhora em va passar el mateix amb el món real, i em semblava una contradicció i una insensatesa esborrar-hi cookies, historials de diversos tipus, etc., però al mateix temps llançar a les deixalles documents amb el meu nom, adreça, número de compte corrent i de telèfon, detall de moviments bancaris i moltes altres dades 'sensibles' que qualsevol podria agafar sense cap problema.

(Segueix)

La qüestió és que resultava una feinada seleccionar les dades de cada factura o carta rebuda per a esquinçar-les a banda i la resta haver-ho de posar a una bossa per a reciclatge de paper; ara tot és molt més senzill i ràpid, i em costa menys de fer.

Ara, el que no he pogut evitar és pensar quantes coses m'agradaria també que fóra tan fàcil de desempallegar-te'n, com m'agradaria poder-les passar per una màquina semblant i...voilà, adéu problema!

Però no vos preocupeu, que no vos en faré cap llista, sinó que em crida l'atenció com n'és, de curiós, que, per un tènue procés d'abstracció mental, establim una relació impossible entre dues coses que no tenen res a vore, perquè ja em direu com podem fer passar cap problema —o situació— per una màquina i esborrar-lo (heus ací una altra metàfora).

Clar, que això mateix ja ho feien Los Sírex i després Karina amb llur famosa granera i...uf! estic obrint el bagul d'uns records massa polsosos, quin horror!, però que conste que no ho dic per conéixer-ho de —diguem-ho així— primera mà, que no hi tenia jo edat, sinó que la culpa és de la televisió i els seus programes retro, però d'això, com del govern, ja en parlarem la setmana que ve, com deien aquells...