Despropòsits

Si dimarts parlava d' absurd, hui és ja de despropòsit el qüalificatiu que se li pot afegir a la situació que vaig viure amb la targeta de crèdit.

Ahir de matí vaig anar a arreplegar-la de la sucursal on me l'havia retinguda el caixer automàtic i vaig vore que n'hi havia un bon pilot, segur que més de vint, i això sense comptar-hi les que ja haurien retornat.

Doncs bé, en finestreta me la donen sense cap problema i me n'entre a l'oficina per a llevar-li el bloqueig temporal...i descobrisc que de temporal res, que me l'havien bloquejada irreversiblement com si me l'hagueren furtada i estava invalidada! I, a sobre, no tan sols n'he de demanar una de nova, sinó que també he de repetir tota la paperassa, i fins i tot em demanen còpia de la meua nòmina, quan la tinc domiciliada a la seua entitat.

Però és que, a més, en principi encara hauria d'haver fet tots els tràmits a la meua sucursal del poble i no a València: heus ací, en plena era de les comunicacions i d'internet com n'és, d'eficaç, la gestió d'unes entitats privades que mouen milions d'euros, i subratlle això de privades perquè sempre la seua gestió es posa per damunt de la pública.

En fi, ara a esperar una setmana per culpa del mal funcionament —i manteniment— d'un caixer i de la incompetència o de l'operadora que em va atendre o de l'informàtic que havia dissenyat el programa.