Mea culpa

Aquest migdia estàvem comentant la figura d'una de les models dels anuncis de Corporación Dermostética a un periòdic i jo n'he assenyalat un parell de xicotets 'defectes', res de l'altre món: unes cuixes una miqueta plenes —només una miqueta, ep!— i uns malucs un poquet amples, però més que res per comparació amb el seu tors.

Una de les companyes de treball amb qui parlava m'ha mirat i m'ha dit:

—Sent-hi tan exigent és normal que encara estigues fadrí.

Li he respost que això és el que passa per estar-hi acostumat als cànons clàssics; el problema, però, no és aquest ni el de ser-hi massa exigent: el problema és que jo no exigesc a altri res que no m'exigesca també a mi mateix...