Recordatori

Potantibus ergo nobis et accuratissime lautitias mirantibus larvam argenteam attulit servus sic aptatam ut articuli eius vertebraeque laxatae in omnem partem flecterentur. Hanc cum super mensam semel iterumque abiecisset, et catenatio mobilis aliquot figuras exprimeret, Trimalchio adiecit:

Eheu nos miseros, quam totus homuncio nil est!
Sic erimus cuncti, postquam nos auferet Orcus.
Ergo vivamus, dum licet esse bene.

"Mentre bevíem, doncs, i ens admiràvem amb moltíssima atenció d'aquests refinaments, un esclau ens hi va portar un esquelet de plata tan ben fet que les seues articulacions i vèrtebres giraven sense impediments en totes les direccions. I, després d'haver-lo llançat sobre la taula repetidament i que la seua estructura mòbil reproduïra algunes figures, Trimalció va afegir:

Ai, pobres de nosaltres, que no som més que aquest homenet!
Així serem tots, després que se'ns emporte l' Orc.
Visquem la vida, doncs, mentre se'ns permeta passar-ho bé."

(Petroni, Satiricó 34)