Això és Halloween

Normalment no m'agraden els costums ni les festes importades --siguen d'on siguen--, però mira, aquesta almenys convida a la gresca d'un carnaval temàtic i al seu desenfrenament, així que benvinguda siga l'excusa. ;)

Beatificacions pendents

Vinyeta de Ricardo a El Mundo (29/10/2007)

I parlant-hi de beatificacions...

Permissivitat amb el tabac

Me'n ric, jo, de la Llei Antitabac o de la seua (no) aplicació, i ho faig amb ràbia i impotència perquè no hi ha dret.

No hi ha dret que es permeta fumar a gairebé tots els llocs i que, on hi ha una separació entre fumadors i no fumadors, els primers no la respecten; i no hi ha dret que els propietaris dels locals els ho permetesquen, i que les autoritats –sobretot les del PP-- miren cap a una altra banda :(

Divendres passat estava jo al barri del Carme, al Ghecko, quan se'm van posar al costat en la barra del local –i, per suposat, en la zona de no fumadors– dues parelles d'amics. Com a una de les xiques li vaig vore la intenció d'encendre's una cigarreta, li vaig assenyalar que allò era zona de no fumadors i ho va deixar córrer.

Ara, sembla que no van quedar gaire convençuts i li van preguntar al propietari si podien fumar-hi. La seua resposta, literalment, va ser: “Si nadie se queja, yo no te voy a decir que no”, i, evidentment, tots quatre s'hi van posar a fumar.

Jo ja estava acabant-me la copa i a punt de marxar, així que tampoc no vaig voler armar-hi un escàndol, però no vaig poder estar-me'n i, abans d'anar-me'n, em vaig adreçar al grupet de fumadors i els vaig dir que què bons amics eren del propietari, que serien els responsables de la denúncia que pensava posar-hi.

Això ja els va fer més efecte i van voler arranjar-ho dient-me que si em molestava el fum perquè no els ho havia dit, etcètera, però sense fer-los-hi cap cas els vaig respondre que jo no havia de dir-los res, que allà no podien fumar els ho diguera algú o no, i que deixaren les explicacions per al propietari, quan li arribara la denúncia.

Els ho vaig dir, però de moment ho deixaré córrer perquè per desgràcia seria perdre-hi el temps; ara, almenys vaig marxar amb la satisfacció d'haver-los deixat neguitosos –o això espere– en creure's responsables d'una denúncia al local del seu amic.

I tampoc no seria aquest el primer local al que deixe d'anar per una qüestió semblant, tot i que els qui no haurien de tornar-hi són ells, els fumadors maleducats i gens respectuosos amb la llei.

Singular faysó

No trob monja ni beguina
sens enveja.
En cors no veig menys taca lega
sinó en lo meu,
una singular faysó veureu:
tinch pits e cuxes
plenes, lises, no pas fluxes,
y tam blanques!
Pus rodones tinch les anques
que hun tonell,
que, si·m vésseu lo ventrell,
vos senyaríeu:
axí és petit, que no creuríeu
de dona fos.

(Col·loqui de dames)

Beatificació massiva

Després, i amb tota la barra del món, els qui organitzen aquestes mogudes 'retro' no només obliden els religiosos assassinats pels falangistes sinó que encara malparlen de la tímida i retallada Llei de (des)Memòria Històrica dient que és revengista i no deixa el passat en pau!
I no contents amb aquests espectacles massius, encara els retransmeten en directe per Internet i tot! Malparits...

Gabilondo i el canvi climàtic

Doncs, com podeu vore, no és únicament el Dan qui li ha contestat a Rajoy...

Ubuntu 7.10

Hui fa una setmana que ha eixit a llum la nova versió de l'Ubuntu, la 7.10 Gutsy Gibbon (el 7 per l'any, i el 10 pel mes).

Jo he de confesar que des del MS-DOS vaig passar directament al Windows 95 i encara hi sóc --bé, realment estic amb el Windows XP i amb el Mozilla Firefox com a navegador web predeterminat (del Windows Vista sí que no en vull saber res)--, però com a sistema alternatiu tinc instal·lat l'Ubuntu, sobretot per la insistència del meu germà amb el Linux, i me l'actualitze cada sis mesos.

La veritat és que, quan l'he usat, m'hi he quedat molt content, i el faria servir abans que instal·lar-me el Windows Vista i les seues limitacions i imposicions; de fet, per això me'l vaig instal·lar: per a anar acostumant-m'hi. I no decepciona: a la robustesa i fiabilitat dels sistemes Linux hi afig la facilitat d'ús i estètica dels Windows i Macintosh...i un incomptable nombre de programari lliure i de codi obert, per la qual cosa no heu de pagar ni un cèntim.

Predeterminats --i en la nostra llengua!-- hi duu el Mozilla Firefox com a navegador web, i, de paquet ofimàtic, l'OpenOffice, que no li té res a envejar al de Microsoft Office, amb el que és perfectament compatible; a més, pots trobar-hi The Gimp, editor de gràfics d'una potència similar a la del Photoshop, i clònics --o originals-- de gairebé qualsevol programa del tipus que vulgues, des del MSN Messenger a l'Autocad. I, torne a dir-ho, tot debades, així, que no és d'estranyar que hi haja companyies que ja hagen començat a vendre els seus ordinadors amb l'Ubuntu com a sistema operatiu instal·lat en lloc dels productes de Microsoft.

I per si voleu provar-lo sense instal·lar-vos-el, podeu descarregar-vos i usar un CD autònom (més conegut mitjançant l'anglès LiveCD), que pot executar-s'hi sense tocar per a res el disc dur del vostre ordinador. Si no el coneixeu, aquest sistema operatiu, feu-ho, que vos sorprendrà.

Pac-Man

Fa una partideta del Pac-Man clàssic, aprofitant que és el 25è aniversari del seu pas a les videoconsoles (en concret, a l'Atari 2600)?

Concursants

Per què serà que gairebé totes les concursants de Gran Hermano acaben a les pàgines d'Interviú?

(Més, ací)

Independència (nocturna) ja!

Aquest ha sigut el meu primer cap de setmana a València des d'abans de l'estiu, i la veritat és que no ha sigut gran cosa ni tan sols en comparació a Benicàssim, que ja he comentat més d'una vegada que ha sigut un desastre.

El problema és la immobilitat a la que m'hi veig sotmés: jo estic acostumat a estar una mitja horeta o tres quarts a un local i després canviar a un altre, i així tota la nit fins arribar a la discoteca o últim lloc de la nit, on solc estar-me fins a quarts de sis (o, de vegades, fins a quarts de set!); en canvi, a València, i si vaig amb els amics a sopar --com és el cas--, ens estem dues hores a un lloc o dos i després a la discoteca, de manera que passe tota la nit en dos o tres locals únicament, i la veritat és que això m'ofega.

Aquest dissabte, per exemple, després de sopar vam fer cap a la zona d'Aragó --com gairebé sempre!--, on vam estar prenent un parell de copes a Dreams i jo, a més, vaig fer una escapadeta a Gasoil, que està just al seu costat; i, després, una horeta a Café Cantante, una discoteca del centre que estava tan plena de gent i tan carregada de fum que només vaig poder aguantar-hi una hora. I sort encara que no ens va agafar al carrer la ramassada que va caure-hi a mitjanit sense avís previ!

En fi, que el pròxim cap de setmana o hauré d'arrossegar-hi la gent amb mi...o bé hauré de cridar ben fort:

"Jo també vull la IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!"

i independitzar-me'n per un parell de nits. :D

Les Caterines

Les Catherines
semblen regines;
(...)
Si res puch fer
a vostra pler,
que ajau mester,
ne trobarem.
Tota la volem.

(Joan Escrivà, Cobles de les Caterines)

Exposició de H.R.Giger

Em va enviar un correu electrònic el meu germà per a avisar-me: a la Universitat Politècnica de València anava a inaugurar-se una exposició --la primera que s'hi fa a tot l'Estat-- sobre l'obra del suís H.R.Giger, l'autor dels conceptes visuals de la pel·lícula Alien, el vuité passatger (1979)...i dels videojocs Dark Seed (1992) i Dark Seed II (1995).

Com escriuen els comissaris de l'exposició a la pàgina de presentació d'Internet, H.R.Giger

No sols és un artista de culte en ambients underground, sinó que possiblement és un dels creadors vius l'obra dels quals desperta una major fascinació entre la gent jove de mig món.

Titulada "H.R. Giger: escultura, gràfica i disseny", tindrà lloc del 18 d'octubre al 5 de desembre a la sala d'exposicions de l'Edifici 3A del Vicerectorat de Cultura (vegeu-hi el plànol) amb el següent horari:

· dilluns a divendres (laborables): matins d'11h a 14h, i vesprades de 17h a 20h.
· dissabtes: matins d'11h a 14h.

Jo pense anar-hi alguna d'aquestes vesprades, així que ja vos ho contaré...

Donkey Kong

Si esteu desfeinats i/o avorrits, no dubteu en jugar al donkey kong...real.

Ah, i ja em direu quina és la vostra màxima puntuació. :D


[Vist a No puedo creer que lo hayan inventado]

Metodologia didàctica

Llegia jo l'altre dia que a Nova Delhi (l'Índia) una mestra havia fet despullar-se una xiqueta de set anys en classe per a castigar-la per no haver acabat els deures; doncs si aquesta nova metodologia didàctica és acceptada ací, jo em torne a matricular de seguida a la Universitat, hehehe...

[Sí, ja sé que això és una animalada que jo no recolzaria mai, però no he pogut estar-me de fer-hi l'acudit]

Radars de tràfic

Igual a algú dels qui porteu cotxe vos interessa saber on teniu els radars de velocitat --camuflats o no-- a la vostra ciutat o a les carreteras per on aneu...

De moment, ací estan els de les províncies de València, Castelló i Alacant:

Recursos y geoposiciones FreeWebMaps.com

Més, ací o ací.

Mayor Oreja (PP) i el franquisme

I ara va i, després de Marianico I el Corto, el qui es retrata a ell mateix i al seu partit és l'exministre ppero Mayor Oreja...

La Voz de Galicia (14/10/2007)

«¿Por qué voy a tener que condenar yo el franquismo?»
Enrique Clemente

(...)

Jaime Mayor Oreja critica duramente la Ley de la Memoria Histórica y no cree que haya que condenar el franquismo.

-¿Qué opina de la Ley de la Memoria Histórica?

-Hacer de una tragedia de nuestra historia un elemento de división es fácil, pero es un disparate. Si hicimos un esfuerzo en la transición para que este tema no siguiera dividiendo a los españoles, ¿para qué resucitar otra vez quiénes fueron más asesinos en la guerra?

-¿Por qué le cuesta tanto al PP condenar el franquismo?

-Porque eso forma parte de la historia de España. Yo no lo he condenado, yo elogio y alabo la transición democrática. ¿Cómo voy a condenar lo que, sin duda, representaba a un sector muy amplio de españoles?

-Por esa misma lógica, tampoco condenará el nazismo o el estalinismo, porque muchos alemanes y soviéticos los apoyaron.

-En la guerra hubo dos bandos y en el nazismo solo uno.

-En el franquismo solo hubo un bando que reprimía.

-También hubo dos, porque el franquismo fue la consecuencia de una Guerra Civil en la que hubo dos bandos. No es lo mismo que el régimen nazi, donde había un solo verdugo.

-Entonces, dejando al margen la Ley de la Memoria Histórica, ¿no considera pertinente condenar el franquismo?

-No, por muchas razones. ¿Por qué voy a tener que condenar yo el franquismo si hubo muchas familias que lo vivieron con naturalidad y normalidad? En mi tierra vasca hubo unos mitos infinitos. Fue mucho peor la guerra que el franquismo. Algunos dicen que las persecuciones en los pueblos vascos fueron terribles, pero no debieron serlo tanto cuando todos los guardias civiles gallegos pedían ir al País Vasco. Era una situación de extraordinaria placidez. Dejemos las disquisiciones sobre el franquismo a los historiadores.

D'injúries i Borbons

Amb la que han muntat amb El Jueves i ara amb la cremada de fotos de Joan Carles I, no sé pas què haurien fet si aquest llibre (Los Borbones en pelota, 1868-1869) il·lustrat per Valeriano Bécquer i amb guions del seu germà el poeta Gustavo Adolfo Bécquer no es clavara amb Isabel II sinó amb l'actual família reial...

Fullegeu-lo, fullegeu-lo i ja em direu...

Gosadia

Gosadia de la meva mà
que per a tu inventa
jocs solitaris.

(Carme Riera, Epitelis tendríssims)

Espanyols

Imatge treta de losgenoveses.net

No, aquest (veure-hi vídeo) no és un nacionalista radical al que cal arraconar, no; aquest és només un patriota que defensa orgullós el seu país i els seus símbols, perquè els nacionalistes radicals són els altres, els qui no volen que aquest els dicte quin és el seu país tant si ho volen com si no...

I, després d'allò que li ha escrit el jaqme al seu blog --Lletra a l'espanyol (39.999.999), lectura que vos recomane i que no podeu deixar de llegir--, no cal parlar-ne més.

Café de Flandes

Ací teniu un dels llocs molt recomanables on no he deixat d'anar a prendre un cappuccino totes aquestes nits de pont: el Café de Flandes, a Castelló de la Plana.

El seu ambient? Visiteu el seu blog, Vivir a base de gin tonic, i vos en fareu una idea...

(Per cert, el vídeo no és meu)

A Nova Zelanda!

I ara, quan fa dos mesos que has tornat després de sis a Bayreuth, marxes hui mateix per un mes a Nova Zelanda, el viatge de la teua vida, en dius...si encara te'n queden molts més!

Irse

Cada vez que te vayas de vos misma
no olvides que te espero
en tres o cuatro puntos cardinales

siempre habrá un sitio dondequiera
con un montón de bienvenidas
todas te reconocen desde lejos
y aprontan una fiesta tan discreta
sin cantos sin fulgor sin tamboriles
que sólo vos sabrás que es para vos

cada vez que te vayas de vos misma
procurá que tu vida no se rompa
y tu otro vos no sufra el abandono/
y por favor no olvides que te espero
con este corazón recién comprado
en la feria mejor de los domingos

cada vez que te vayas de vos misma
no destruyas la vía de regreso
volver es una forma de encontrarse
y así verás que allí también te espero

Mario Benedetti

La Lechera

És que jo sóc un malpensat, o aquest cartell de l'Elsa Pataky diu més coses de les que anuncia??

(Per cert, podeu vore'n més ací)

Defensem les llibertats,guanyem el país!

La Comissió 9 d'Octubre (formada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Escola Valenciana, CCOO-PV, Intersindical Valenciana, Col·lectiu Autònom de Treballadors CAT, Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Bloc Nacionalista Valencià (BNV), Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Els Verds-Esquerra Ecologista, Els Verds del País Valencià, Ca Revolta) convoca un any més la manifestació del 9 d'Octubre, la qual eixirà de la Plaça de Sant Agustí, a València, el dia 9 a les 18 hores.

Els premis Darwin

No voldreu pas participar-hi, vosaltres??? :P

El Temps nº 1.215

Els premis Darwin
per Sam Dracir

Darrerament, tothom parla de genètica, d'ADN, etc. Però la selecció genè­tica la practica la natura mateixa des de sempre, com explica la teoria evolucionista de mossén Darwin. Els més forts, sobreviuen; els més inadaptats, desapareixen.
No sé si coneixeu els premis Darwin. Els concedeix una societat establerta a internet tot seguint el criteri de que les persones que moren estúpidament sense deixar descendència fan un favor a la humanitat, accelerant la cruel tasca de les lleis de l'evolució. Un dels premis se'l va endur un boig que enganxà un coet supersònic al cotxe... l un accèssit a aquest premi va ser concedit a Larry Walters, de Los Angeles. Larry sempre havia somiat vojar, però la seva miopia no li permeté d'estudi­ar per a pilot. Frustrat, comprà 45 glo­bus meteorològics reciclats de l'exèrcit i unes quantes bombones d'heli. Els inflà i els lligà a la gandula del jardí, agafà l'escopeta d'aire comprimit i s'envolà immediatament fins a 4.000 metres d'altitud. Aterrit per l'altura, no s'atrevia a disparar per no desequilibrar la nau. A més a més, ocupà la ruta aèria de l'aeroport de Los Angeles i impedia que aterressin avions mentre ell estigués enlairat. Finalment, va ser remolcat per un helicòpter de l'arma­da. Preguntat pels motius de l'aventu­ra, Larry respongué: "Ho vaig fer per no estar-me tot el sant dia amb les mans a la butxaca".
Un altre accèssit Darwin: Eric Tomaszewski ingressà a un hospital de Salt Lake City amb els cabells i el rostre socarrimats, acompanyant la seva parella homosexual, Andrew Kiki Farnum, amb cremades interiors. Una exploració anal immediata descobrí cremades de segon grau... i un hàmster al colon. lnterrogat pels metges, Eric explicà el misteri: a Andrew li agradava que, mitjançant un tub de cartró, se li passegés per l'intestí gros l'hàmster de la parella; però aquell dia l'hàmster es va perdre per la diguem-ne cova. El company, primer el va cridar, i com no el veia, encengué un llumí. La flama en­sopegà amb una bossa de gas intesti­nal socarrimant el rostre d'Eric, i rostí l'hàmster.
Si heu fet alguna proesa semblant, ja sabeu on exposar-la!

A cada pit porta un robí

Si a cada pit porta un robí
em diu l'afany: li robaria.
-Ella els guardava sols per mi,
si ara els volia ara els prenia.

(Joan Salvat Papasseit)

Treball

Escrivia jo gairebé fa mig any que em semblava una mica excessiu que el grec modern anomenés el treball usant-hi la paraula δουλειά (duliá), que en grec clàssic (δουλεία, dulía) significava 'esclavatge', i ara va i, llegint no sé quin llibre, no fa gaire m'hi vaig trobar l'etimologia de la nostra paraula 'treball'...i igual el concepte que l'origina és pitjor i tot!

De fet, 'treball' és un substantiu creat sobre el verb 'treballar', que pròpiament significa 'torturar' en llatí vulgar, com llig al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines:

TREBALLAR, del ll. vg. *TRIPALIARE 'torturar', derivat de TRĬPALĬUM 'espècie de cep o instrument d'aferrar i turmentar', compost de TRES i PALUS, pels tres pals que formaven l'instrument: treball en català antic, i fins avui i tot, conserva encara el sentit de 'sofriment, dolor, pena'; de la idea de 'patir' es va passar a la d''esforçar-se', 'escarrassar-se' i, en fi, 'obrar, laborar, treballar'.

Ho podeu comprovar online a l'entrada corresponent a 'treballar' al Diccionari català-valencià-balear.

En fi, que està vist que el treball no ha tingut mai ni enlloc gaire bona premsa...

Pasapalabra per la Ciutadania

Hehehe, un bon vídeo de les Juventudes Socialistas per a promocionar l'Educació per la Ciutadania...


[Vist a 20minutos]

Presa de pèl

Vos deia jo fa una setmana que el model educatiu bilingüe del País Valencià, al que lloava la Comissió Europea, és una autèntica presa de pèl, i, per als qui no vos ho acabàveu de creure perquè no coneixeu la realitat a què ens hi tenen sotmesos els pperos, llegiu aquest article d'ahir mateix, llegiu:

Levante-EMV (03/10/2007)

El 33% del profesorado que imparte en la línea en valenciano no está capacitado
Conselleria recibió ayer al presidente de Escola

Levante-EMV, Valencia.
El 67 por ciento de los profesores que imparten clase en aulas de la línea en valenciano tienen la capacitación para hacerlo con garantías, una situación que «está generando muchos problemas en los institutos por el hecho que buena parte del alumnado que se ha matriculado para recibir la enseñanza en lengua vernácula tiene profesores (un 33%) que aseguran que no saben hablarla », según aseguró ayer el presidente de Escola Valenciana, Diego Gómez. Esta es una de las cuestiones que el responsable de la asociación cívica expresó en la reunión que mantuvo con la secretaria autonómica de Educación, Concha Gómez. Escola Valenciana solicitó hace meses una reunión con el presidente de la Generalitat, Francisco Camps, para «explicarle los proyectos y las preocupaciones de la que actualmente es la entidad cívica valenciana con más capacidad de movilización social», recalcaron desde el colectivo. Camps delegó la cita en Gómez y finalmente ayer se produjo el encuentro.
En la entrevista, Concha Gómez aseguró que no hacen falta más campañas para promover el valenciano, ya que considera que la capacidad de crecimiento del uso social de esta lengua a estas alturas ya es limitada y no cree que se pueda incrementar más el uso del valenciano en los diferentes ámbitos sociales, según fuentes de Escola Valenciana.
Por su parte, Diego Gómez consideró que este diagnóstico «nos parece muy alejado de la realidad y sería necesario que la Generalitat estudie a fondo las posibilidades de promoción del valenciano en ámbitos como la educación, los servicios públicos o el trabajo».

Drogues

Imatge: © Graffito a l'estació de Benicàssim, per Èlsinor (2007))

Fins fa unes poques setmanes estava a l'estació de la RENFE de Benicàssim, al pas inferior que porta d'una andana a l'altra; ara, ja l'han esborrat.

Relacions

Em conta un company de la feina una anècdota d'un amic seu, molt pareguda també a la d'un altre amic meu.

Pel que em diu, un amic seu va quedar una vesprada a prendre café amb una coneguda que sembla ser que li interessava, i, ja tasseta en mà, aquesta el va sotmetre a un autèntic interrogatori: que quant cobrava, que si el pis era seu, etc.; en fi, que gairebé li demanava més dades personals que la pròpia Hisenda.

El pobre, en vore-hi el panorama i totalment espantat, va girar cua i l'ha estada evitant des d'aleshores com si fóra el dimoni en persona, mentre que ella ha estat queixant-se'n als coneguts que tenen en comú dient-los que aquest poca-vergonya no donava senyals de vida i que no l'havia telefonada per a quedar a sopar --cosa normal, d'altra banda!

Uf! És que, quan passen ja dels vint i pocs i s'apropen a la trentena, se'ls hi sol encendre una llumeta d'alarma i no hi ha qui les ature...Jo, com ja estic avisat veient-hi el pa que s'hi dóna, estic posant la meua barba a remulla i ja tinc l'estratègia preparada: en un cas semblant, i després d'esquivar com puga aquestes indiscretes --i interessades-- preguntes, passaré al contraatac demanant-li un certificat mèdic de bona salut, procedint a un examen físic el més exhaustiu possible, i preguntant-li quantes vegades té la regla a la setmana i si la resta dels dies és de les que té mal de cap.

Hehehe, a vore quina resisteix aquest contra-interrogatori i vol insistir-hi en relacions més serioses...

Quid pro quo, Clarice.

Esteu avisades.

He dit.

Quiromassatges a Castelló

N'havíeu sentit a dir res, darrerament, de l'Aznar i l'Álvarez Cascos? :D


[La targeta és real, arreplegada per mi mateix aquest cap de setmana a Castelló]