Treball

Escrivia jo gairebé fa mig any que em semblava una mica excessiu que el grec modern anomenés el treball usant-hi la paraula δουλειά (duliá), que en grec clàssic (δουλεία, dulía) significava 'esclavatge', i ara va i, llegint no sé quin llibre, no fa gaire m'hi vaig trobar l'etimologia de la nostra paraula 'treball'...i igual el concepte que l'origina és pitjor i tot!

De fet, 'treball' és un substantiu creat sobre el verb 'treballar', que pròpiament significa 'torturar' en llatí vulgar, com llig al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines:

TREBALLAR, del ll. vg. *TRIPALIARE 'torturar', derivat de TRĬPALĬUM 'espècie de cep o instrument d'aferrar i turmentar', compost de TRES i PALUS, pels tres pals que formaven l'instrument: treball en català antic, i fins avui i tot, conserva encara el sentit de 'sofriment, dolor, pena'; de la idea de 'patir' es va passar a la d''esforçar-se', 'escarrassar-se' i, en fi, 'obrar, laborar, treballar'.

Ho podeu comprovar online a l'entrada corresponent a 'treballar' al Diccionari català-valencià-balear.

En fi, que està vist que el treball no ha tingut mai ni enlloc gaire bona premsa...

Δουλειά

Sobretot hui, 1 de maig, ens adonem de què el lleure xoca amb el treball, del que esdevé mera perllongació, i de què l'oci s'oposa al negoci, que és etimològicament la negació d'aquell (del llatí nec-otium, 'no oci').

Ara bé, allò que em sembla una mica excessiu és anar-hi més enllà i ja no limitar-se només a definir el treball com a negació de l'oci sinó fins i tot a anomenar-lo 'esclavitud', com fa el grec modern en usar-hi la paraula δουλειά (duliá), que en grec clàssic (δουλεία, dulía) significa 'esclavatge, servitud'!