Relacions

Em conta un company de la feina una anècdota d'un amic seu, molt pareguda també a la d'un altre amic meu.

Pel que em diu, un amic seu va quedar una vesprada a prendre café amb una coneguda que sembla ser que li interessava, i, ja tasseta en mà, aquesta el va sotmetre a un autèntic interrogatori: que quant cobrava, que si el pis era seu, etc.; en fi, que gairebé li demanava més dades personals que la pròpia Hisenda.

El pobre, en vore-hi el panorama i totalment espantat, va girar cua i l'ha estada evitant des d'aleshores com si fóra el dimoni en persona, mentre que ella ha estat queixant-se'n als coneguts que tenen en comú dient-los que aquest poca-vergonya no donava senyals de vida i que no l'havia telefonada per a quedar a sopar --cosa normal, d'altra banda!

Uf! És que, quan passen ja dels vint i pocs i s'apropen a la trentena, se'ls hi sol encendre una llumeta d'alarma i no hi ha qui les ature...Jo, com ja estic avisat veient-hi el pa que s'hi dóna, estic posant la meua barba a remulla i ja tinc l'estratègia preparada: en un cas semblant, i després d'esquivar com puga aquestes indiscretes --i interessades-- preguntes, passaré al contraatac demanant-li un certificat mèdic de bona salut, procedint a un examen físic el més exhaustiu possible, i preguntant-li quantes vegades té la regla a la setmana i si la resta dels dies és de les que té mal de cap.

Hehehe, a vore quina resisteix aquest contra-interrogatori i vol insistir-hi en relacions més serioses...

Quid pro quo, Clarice.

Esteu avisades.

He dit.