A cada pit porta un robí
em diu l'afany: li robaria.
-Ella els guardava sols per mi,
si ara els volia ara els prenia.
(Joan Salvat Papasseit)
Etiquetes de comentaris: El poema de la rosa als llavis, Joan Salvat-Papasseit, literatura, xiques
publicat per èlsinor a les 9:47:00 p. m.
Pètals de rosa damunt la sorra, robins a no sé on... Acalorat estic ja, i és plena tardor!... ;)
clar, és que les dones sabem quines joies ens queden millor en cada ocasió... :P
Hehehe, així és, nimue, així...
Home, pedra, plena, plena, jo encara no ho diria; i, com a mostra, la caloreta que t'ha agafat... :P