Koré

Koré
Somriu cada vegada
que una altra cosa d'ella
mereix un amor teu.
(Gabriel Ferrater)

Diferència d'edats

I ara, a punt d'acabar l'any, em permetreu una mica d'humor, no?

Quines diferències hi ha entre una xiqueta de 7 anys, una de 17, una de 27 i una de 37?

A la de 7, la portes al llit i li contes una història.
A la de 17, li contes una història i te l'emportes al llit.
La de 27 et conta moltes històries mentre aneu al llit.
I la de 37 et diu "deixa't d'històries i anem-nos-en al llit".

Ara, que no sé jo si és humor o només la veu de l'experiència...


[Via marqueze.net]

De dos en dos...

Heus ací el vídeo d'un dels anuncis més populars dels darrers temps, el del Seat Altea i els animalons de dos en dos ua ua...


[Via La Emperatriz Penca]

Missatges nadalencs

Sembla que cada any la gent tinga més ganes de gresca, i ni tan sols les felicitacions de nadal en són l'excepció: de deu o onze sms que he rebut, només tres eren un poc més seriosos, essent aquest de la Jo March el que més a dins he sentit:

Deseo que tu castillo se llene de ilusión y de alegría, que en cada estancia brille una luz cálida y hermosa, deseo que el año que viene no desgaste sus piedras en demasía.

També són una mica normals, amb la seua gràcia, aquests altres dos:

Te quería mandar algo super especial para navidad pero tengo un problema...¿cómo envuelves un abrazo y un besote? ¡FELIZ NAVIDAD!

3 Mujeres me preguntaron x ti. No les di tu tlfn, les di tu dirección y prometieron visitarte pronto. Se llaman Salud, Paz y Alegría. Feliz Navidad! Besos.

(Segueix)

Ja més 'gracioset' és aquest:

Que las fiestas llenen tu cama de mujeres hermosas. Y que el milagro de la navidad haga que no tengas que pagar por ello. Bon nadal

I per a no prendre-se'ls gens seriosament:

T estamos buscando x todas partes! Vuelve pronto; eres demasiado importante y, además, sabes muy bien q no se puede hacer el belén sin el burro. ¡FELICES FIESTAS!

Con una gamba y un mejillón, te regalo un besucón. Con un percebe y mi amistad, la Feliz Navidad y con mi cariño, que vale un huevo, el Feliz Año Nuevo.

Q las pulgas d mil camellos egipcios infecten el culo de kien intente joderte el 2007 y q sus brazos sean tan cortos q no pueda rascarse. feliz navidad

Ara a vore com seran els de Cap d'Any...

Hamburgueses XXL

© Brutus, super hamburguesas gigantes, per Èlsinor (2007)
Si el Ministeri de Sanitat s'ha enutjat amb les hamburgueses carregades de calories de Burger King, què pensaran d'aquests altres de la foto??

Betlems

Els darrers dies abans de vacances va esclatar la polèmica i, mai més ben dit, "se armó el belén" amb la qüestió de la retirada de betlems d'alguns centres públics espanyols, i això per no esmentar els italians i el seu betlem gai.

Jo tinc molt clar que, essent un país laic, els símbols públics de qualsevol religió hi són fora de lloc, i trobe molt bé que en una escola, com és el cas ara, ni n'hi haja, i, si n'hi ha, que siguen retirats. El que no em sembla gens bé, però, és que això es faça al·legant-hi que la seua presència pot incomodar els nouvinguts d'altres llocs.

Com? Que ja no és qüestió de laïcitat —com hauria de ser— sinó de 'sensibilitat'? És que aquests tenen més drets que jo? O és que se'ls ha de tindre més en compte per ser d'una altra religió que als ateus o, simplement, que als qui volen que es respecte la laïcitat de l'Estat?

Ja posats a ser sensibles, doncs, que ho siguen també amb la plurinacionalitat de l'Estat i que, si més no, que els seus funcionaris m'atenguen en la meua llengua almenys al meu propi país, per exemple; aleshores sí que ho seran, de sensibles...i de complidors de la seua pròpia Constitució.

Ninos de nadal

Vinyeta de Forges a El País (21/12/2006)

Enguany, aquest nadal no són les nines de Famosa les que van cap al portal a retre homenatge, sinó els ninos de Trincosa...tot i que amb altres intencions.

Interludi nadalenc

Cosas del Maestro...

Una visió corrosiva però desgraciadament ben certa del nostre sistema educatiu actual...

Hivern

Imatge: La donzella de la neu,
per Viktor Vasnetsov (1899).


Per fi ja ha arribat!...almenys al calendari, que, tot i que ara sembla anar bé, ja vorem després com va.

Sèries

Quan em vaig comprar un reproductor de DVD em vaig prometre que seria molt més selectiu escollint-hi pel·lícules que no pas amb les cintes de VHS, tant per la diferència de preu com per la gran quantitat que n'havia aplegat en uns 10 anys.

Ara crec que estic incomplint la meua promesa, però no tant pel que fa a les pel·lícules —que les tinc controlades— com pel que fa a les sèries televisives, que són la meua perdició: unes perquè les he vistes i m'han agradat; les altres, perquè no he pogut vore-les o no s'han televisat ací.

Així, de sèries d'una única temporada tinc Yo Claudio, Roma, Hermanos de sangre i Battlestar Galactica; i de més temporades, Babylon 5 i JAG, alerta roja, de les que de moment només s'ha editat una temporada, i les set temporades de cadascuna de les pertanyents a la franquícia de Star Trek: ST: La nueva generación, ST: Espacio Profundo 9, ST: Voyager, i les tres primeres de ST: Enterprise; a més, clar, de les dues d'animació de Star Wars: Clone Wars. I no excloc la possibilitat de comprar-me quan estiga a la venda la de House, o de baixar-me-la en DivX, com he fet amb Sexo en Nueva York i Mujeres desesperadas.

En fi, que, vulga o no vulga, són la meua perdició; almenys no em dedique a engreixar a base de dolços com la protagonista de The Closer...

València, in memoriam

Vinyeta d'Ortifus a Levante-EMV (19/12/2006)

Finalment, i gràcies al Fòrum per a la Memòria del País Valencià, s'ha acabat fent-hi justícia i Rita no podrà desfer-se tan fàcilment dels esquelets del seu armari...

[Vegeu què se'n diu a El País, Las Provincias i 20minutos.]

Ironies de la vida

Home, jo no volia dir-hi res, però ¿no té collons que el Dia Internacional de l'Immigrant l'hem de recordar mentre veiem com la companyia Air Madrid deixa en terra milers d'immigrants sud-americans que volien aprofitar aquestes festes de nadal per tornar al seu país i visitar unes famílies que sovint fa anys que no veuen?

I què dir sobre la mort del sanguinari filldeputa de Pinochet el Dia Internacional dels Drets Humans? Clar que, igual que Franco es considerava 'apolític', aquest ara va i resulta que es considerava un 'demòcrata' de tota la vida:

"Siempre he sido un demócrata, a pesar de que creen que fui un tirano, un dictador. Fui demócrata.Si usted lee los primeros decretos que se hicieron cuando asumió la Junta, la finalidad era restablecer la democracia" (Entrevista inèdita realitzada l'1 de setembre de 1998 i publicada ara a El Mercurio)

En fi, cosas veredes...

Io Saturnalia!

Imatge: L'Hiver ou les Saturnales, per Antoine-François Callet (1783)

Io Saturnàlia! Io Saturnàlia!

Ahir, dia nefast en part i setzè abans de les calendes de gener, van començar les Saturnals, que s'allargaran fins al desè, unes festes que el Poble i el Senat romà esperem cada any amb deler per a capgirar la nostra vida quotidiana i tindre un tast certament morbós de com se senten la resta de l'any els nostres antípodes socials: perquè els qui estan per damunt, estaran ara per baix; i el qui estan per baix, estaran ara per damunt.

Io Saturnàlia!

Juguesques, daus, regals i bromes; disbauxa i capgirament de l'ordre social, tot això són les Saturnals per a nosaltres, un retorn si més no simbòlic i efímer a l'antiga edat daurada del nostre pare Saturn, exilat de l'Olimp però acollit al Capitoli i a tot el Laci.

Celebreu-la com cal, aquesta festa, el millor de tots els dies.

Io Saturnàlia! Io Saturnàlia!

Estava gitada...

La cambra era molt escura sens que no hi havia llum ni claredat neguna...
Manà Tirant li portassen una antorxa encessa, e prestament fon fet. Com
la llum fon en la cambra, lo Capità véu un papalló tot negre...Aprés véu
un llit ab cortines negres. E la Infanta estava gitada damunt aquell llit...
(Joanot Martorell, Tirant lo Blanc 117)

Despeses

S'acaba de fer públic ara que, durant un registre de l'Operación Malaya contra la trama de corrupció municipal a Marbella, la policia va trobar a casa d'Isabel Pantoja i Julián Muñoz una bossa de la cantant amb 50.100 dòlars i 9.500 euros en metàl·lic.

Diu la folklòrica que eixos diners eren per a les despeses diàries de la casa (!?); doncs mira, jo em conformaria amb tenir-los per a totes les meues despeses mensuals...

Poloni

Vinyeta de Fer a El Temps (05/12/2006)

A propòsit de l'afer Litvinenko i el poloni 210, del qual parla, per cert, el dan al seu admirable bloc...

Manca d'educació

Fa unes setmanes contava jo que havia estat sopant a L'Alqueria, un bar-restaurant d'Alfafar propietat del germà d'un professor de grec assassinat a València possiblement per un alumne del seu institut, i ara me'n fan saber una altra que, si bé no tan grossa com eixa, també és d'allò que no hi ha.

Em conta una coneguda ço que li ha passat a una companya de treball a un institut de secundària: resulta que a un alumne repetidor de 1er d'ESO no se li acut més que, a l'eixida de les classes, escollir una companya una mica deficient i, baixant-se pantalons i calçotets, dir-li "chúpame la polla".

El gros del cas és que, després que els pares de la xiqueta han presentat la corresponent --i justificada-- denúncia, el pare d'aquest aprenent de violador ha anat a l'institut i davant del seu fill ha començat a blasmar la tutora del xiquet i la seua tasca, titllant-la fins i tot de mala professional perquè això no hauria hagut d'arribar al jutjat, que només havia sigut una broma innocent. Quan la professora li ha replicat preguntant-li què hauria passat si eixa brometa li l'haguera feta un altre alumne al seu fill, el 'pare' li ha respost...que això era diferent (!?) --i tot, no ho oblideu, davant del seu fill.

Ja veieu, doncs, com està el pati; i, si els pares són així, com han d'eixir els fills? I estic segur que tant la nimue com l'ainalma vos en podrien contar moltes més d'aquest color...

Missatge de nadal

Crec que aquest missatge reial no gosaran retransmetre'l...


[Via 20minutos]

Olors

Els darrers dies, en tornar del gimnàs, acabe olorant de manera inquisitiva la meua roba, sobretot els texans.

No m'havia tornat a passar des d'abans de l'estiu, quan em vaig adonar que —supose que per la composició del seu teixit— arreplegaven una olor estranya que no era pas la meua, però tampoc ben bé la que hom pot olorar al vestuari; no sé, era com una mena de mescla d'olors no gaire fortes que gairebé es neutralitzaven, tamisades pel baf de l'aigua calenta de les dutxes.

I és que jo en això de les olors sóc molt maniàtic, potser perquè també tinc un sentit de l'olfacte bastant sensible i, com gairebé tothom en aquesta civilització nostra, educat en la supressió de les olors desagradables, i de les pudors ja ni en parlem: no em voreu mai sopar en cap lloc on hi note la pudor a oli fregit —o a fum— que se'm puga apegar a la roba; de fet, i per a llevar-li la pudor del tabac, me la deixe al balcó tota la nit i part del dia per a desventar-la.

I ara tinc l'enemic a l'aguait, sotjant-me i prest a tirar-se damunt de mi, sense que jo puga fer res per evitar-ho; bé, sí, sí que puc fer una cosa: tindre ben a mà el Febreze i confiar en la seua efectivitat.

Balanç del pont

He estat fent el balanç d'aquest pont i ha sigut un dels pitjors dels darrers anys, perquè, començant per no haver-me'n anat fora —a París, com m'abellia molt—, gairebé res no ha eixit com m'esperava o com haguera volgut que isquera.

Si el cap de setmana anterior ja vos vaig dir que havia sigut molt roí, ara ha sigut si fa no fa el mateix, i no li veig pinta de què millore; de fet, l'única cosa bona ha sigut que ara hi ha al món un filldeputa menys, tot i que ha marxat impune i sense pagar en presó tota la sang que ha fet vessar en Xile.

Bé, això i un lloc nou que hem descobert a la zona de Cánovas per a sopar: l'"Asador Rioja", un lloc totalment recomanable per la qualitat de la seua cuina, la decoració del local i l'atenció de tots els qui hi treballen, que fan oblidar merescudament els seus preus.

Ja ho veieu, doncs, quin consol per a un balanç tan gris!

Pomes de paradís

...les orelles de Tirant estaven atentes a les raons, e los ulls d´altra part con templaven la gran bellea de Carmesina. E per la gran calor que feia, perquè havia estat amb les finestres tancades, estava mig descordada mostrant en los pits dues pomes de paradís que crestallines parien, les quals donaren entrada als ull de Tirant, que d'allí avant no trobaren la porta per on eixir...

(Joanot Martorell, Tirant lo Blanc 118)

Impost religionari

Vinyeta d'El Roto a El País (06/12/2006)
Com no fer-se hom profeta laic després d'anar veient-hi a poc a poc i ben a pesar dels pperos blavencians quant ens ha costat a tots els valencians la visita doctrinària del nou caganer d'enguany? Ja posats, i si no sou prou forts per a poder viure-hi lliures i independents, ¿per què no escollir-hi unes alternatives millors, com el neopaganisme o l'Església de l'Espaghetti Volador?

Dos conselleries reconocen gastos por la visita del Papa de 1,2 millones de euros

Justicia pagó 1,1 millones por el plan de emergencias y Presidencia casi 10.000 euros por viajes

Julia Ruiz, Valencia

El coste global que tuvo para las arcas autonómicas la visita del Papa Benedicto XVI a Valencia sigue siendo una incógnita a pesar de que han transcurrido cinco meses desde la celebración del V Encuentro Mundial de las Familias. El Consell, a través de su portavoz Vicente Rambla, se ha negado en numerosas ocasiones, a preguntas de los periodistas, a facilitar estos datos alegando que será la Fundación V Encuentro, organizadora del evento, quien pondrá cifras al evento cuando liquide sus cuentas. De momento y en espera de ese momento, dos conselleries han cuantificado sus gastos para dar respuesta a preguntas formuladas por la oposición en las Corts. Así, Presidencia de la Generalitat y la conselleria de Justicia y Administraciones Públicas reconocen pagos por importe de 1.221.600 euros (más de dos cientos millones de las antiguas pesetas)

(Segueix)

En concreto, la partida más importante corresponde al departamento de Justicia que tuvo que solicitar un crédito extraordinario a Hacienda de 1.183.523.04 euros para ejecutar el plan de emergencias y el dispositivo logístico desplegado esos días. El conseller de Justicia y Administraciones Públicas, Miguel Peralta, desglosa en una contestación remitida a la diputada socialista, Josefa Andrés, los distintos gastos. Además, Peralta informa a la parlamentaria que durante la visita del Papa se reforzó la prestación del servicio de guardia de los juzgados de instrucción y la plantilla de guardia de la fiscalía del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana y del Instituto de Medicina Legal. Las horas extraordinaria de estos funcionarios ascendieron a 4.854 euros.

En otra respuesta a Andrés, Peralta asegura que el plan de evacuación previsto para los días 8 y 9 de julio no implicó costes específicos. No obstante, sí hubo que hacer frente a las horas extraordinarias y a las dietas por manutención de los agentes de la unidad del cuerpo nacional de policía adscrita a la Generalitat que participaron en el dispositivo de seguridad puesto en marcha. En total, hubo que desembolsar unos 23.000 euros por las horas de servicio y las dietas.

Por su parte, Presidencia de la Generalitat también ha contestado a la pregunta formulada por el diputado socialistas José Camarasa sobre el coste de la visita del Papa. El vicepresidente Víctor Campos informa que se efectuaron dos pagos a cargo del programa presupuestario Participación Ciudadana de 10.417 euros, en su mayoría destinados a pagar los servicios de una agencia de viajes.

Compte!

Aneu amb molt de compte aquestes nits, que amb tantes festes seguides hom pot acabar no controlant i enduent-se'n un bon desengany...

Fugiu del cristianisme

Imatge: Orgia romana en temps dels Cèsars,
per Henryk Siemiradzki (1872)

Puc predicar-vos amb les vostres mateixes paraules:
fugiu del cristianisme de les coses,
paganitzeu de nou tots els afectes,
car per assolir la bellesa
us heu de despullar de prejudicis
i viure amb els ulls ben oberts
i amb els sentits tensos com un crit.
Llavors recobrareu el tacte de les coses lleus
i les vostres mans seran de vent i de llum.
(Miquel Martí i Pol)

Està vist que finalment sí que acabarà agradant-me el paper que volen atorgar-me, hehehe...

Tardor

Imatge: © Passeig de l'Estació, per Èlsinor (2006)



Em sembla que, almenys per a aquest pont de desembre —o, més ben dit, aqüeducte—, ja hi ha arribat...encara que hi ha a qui no li importa perquè té altres coses que celebrar, i per molts anys!

El profeta laic

Vinyeta d'El Roto a El País (29/11/2006)
Evidentment, després de tanta polèmica amb la darrera visita papal i la reacció anterior d'alguns musulmans a les seues paraules a la Universitat de Ratisbona, de tant de fanatisme i d'integrisme religiós per tot arreu, i de totes les guerres hagudes, de les que encara hi ha i de les que hi haurà per motius religiosos, i amb la ingerència descarada de la religió en gairebé tots els aspectes de la vida, aquesta professió pública de 'fe' és un bon començament...

En blanc

Aquest cap de setmana em sembla que l'he perdut, que ha sigut un full en blanc a incloure en el balanç de la meua vida, i el pitjor de tot és que hi tenia posades moltes esperances, sobretot en el dissabte, perquè el dia d'abans no em vaig trobar bé durant més de mig dia per un mal de cap persistent i a la nit no vaig eixir-hi.

Jo em pensava que dissabte soparíem dues parelles d'amics i que hi vindrien un parell d'amigues més, entre elles una que ha despertat el meu interès i que farà unes dues o tres setmanes que no he vist, però no, només hem sigut els cinc inicials...i l'altra parella hi arribà amb gairebé una hora de retard, i a un lloc on havíem hagut de fer-hi la reserva amb tres setmanes de temps!

(Segueix)

Clar, amb aquest començament, quina altra cosa podia esperar-se de la nit? Pensàvem anar a la zona d'Aragó i passar-hi una bona estona a Gasoil i després, si de cas, aconseguir algun passe per a La Indiana i acabar-hi la nit, però en canvi vam anar a la zona de la Gran Via, a Las Ánimas i a La Dama, on jo no havia estat mai i on no pense tornar-hi: copes a 9€, una decoració coenta i fora de lloc per a un local de marxa, i de la gent ja no vull ni parlar-ne...

Total, que després d'haver patit aquestos dos locals i quan ja estaven tancant-los, decidim marxar cap a la discoteca Cormorán, on hi havia una altra de les amigues —no pas la que a mi m'interessava, que no va eixir perquè finalment no l'havien avisada!— que anava de sopar d'empresa. Doncs hi arribe amb una de les parelles, paguem els 13€ d'entrada, ens estem prenent la copa i la resta —els que abans havien arribat una hora tard i la germana seua i el marit, que ens havien fet anar a Las Ánimas— que no hi arriben...que han decidit no anar-hi i marxar a casa (o a algun altre lloc, que això ja no ho sé). Molt bé, però que molt bé, doncs...

I ara vorem com va aquest pont que ve, amb tants dies per a eixir-hi de nit; almenys, pensar-hi és l'única cosa que em fa oblidar el fiasco d'aquest cap de setmana proppassat, d'aquest brut full en blanc.

Sense por

Ara pots despullar-te sense por
i amoixar-te les sines. Mentrestant
jo faré foc en un racó de platja
per si tens fred, després de fer l'amor.
(Miquel Martí i Pol)

Les bagasses de València

Qui ha dit que a València la marxa i 'la ruta del bakalao' són uns fenòmens actuals? Si és que, pel que sembla, de ben antic que s'hi ha tallat el bacallà: ara no hem fet més que reprendre una tradició que havia sigut ofegada per la beateria benpensant i dominant, altrament sovint hipòcrita i fent d'amagat allò que en públic censurava...

I, si no, llegiu, llegiu:


La mancebía en la Valencia foral
DANIEL SALA/

“Decía el humanista Henri Cock, piadoso arquero al servicio del rey Felipe II, cuando estuvo en Valencia en 1585, al regreso de las Cortes de Monzón, para preparar los aposentos del Rey y su séquito: “La putería pública, que tan común es en España, que muchos primero irán a ella que a la iglesia, entrando en la ciudad, no se ha de callar en este lugar. Es ella la mayor, según los curiosos desta materia dicen, de toda España, y está cercada en derredor con un muro,…”. La prostitución en El Partit, Bordell, Publich, Pobla de ‘les auols fembres o fembres pecadrius’… estuvo en tiempos forales bien reglamentada por la Ciudad y los privilegios concedidos por los monarcas en orden a su buen funcionamiento, control sanitario y medidas de reinserción social como correspondía a la grandeza de una Valencia foral, ejemplar en muchos aspectos.

(Segueix)

Hay en Valencia, al igual que en toda España, pero aquí más atractivo, un famoso lugar con hembras dedicadas al placer público, que disponen de un barrio de la ciudad donde esa vida se ejerce con toda libertad. Un refrán español dice: rufián cordobés y puta valenciana”. El alemán H. Münzer describía el ambiente nocturno por 1494: “Es también su costumbre el pasear tarde por las calles, hasta bien entrada la noche, hombres y mujeres en tal cantidad que parece una feria. Y, sin embargo, nadie es ofendido por otro. Si no lo hubiese visto con mis compañeros y en compañía de los ilustres mercaderes de Ravenburg, difícilmente lo hubiera creído. Asímismo, las tiendas de comestibles están abiertas hasta media noche, de forma que en cualquier hora puedes comprar todo”.

Descripción que podríamos completar con unas pinceladas de A. de Lalaing, en 1501, cuando decía respecto de las mujeres: “son las más bellas, elegantes y hermosas que se conozca, porque los tejidos de oro y la seda bordada con oro y plata y el terciopelo carmesí les son tan comunes como el terciopelo negro y la seda en nuestro país”.

Mas, al margen de todas estas expresiones de admiración hacia esa Valencia monumental, abierta y bulliciosa, rodeada de huertas que parecían jardines (“el más bello jardín del mundo”, decía el Cardenal de Retz) a la que llegaban comerciantes y marineros, pocos eran los que no reparaban en la Pobla de les ‘fembres pecadrius’, donde se ejercía la prostitución de forma legal. Así lo dispusieron las leyes forales establecidas desde los tiempos del rey Jaime II el Justo y, si bien las primeras disposiciones de 1311 y 1312 hacen referencia a la prohibición y destierro de ‘rufianes’ y a que “los sarracenos no se atrevan a tratar con mujeres cristianas prostitutas en las tabernas”, el privilegio de 19 de agosto de 1325 sobre ‘la declaración y atenuación en el asunto de las mujeres pecadoras’, ya cita un recinto a ellas dedicado: la Pobla de Bernat de Villa.

La nueva muralla
La Pobla, desde sus orígenes en el siglo XIV, estuvo instalada en un arrabal, al norte de la morería, separado de la primitiva muralla de la ciudad. Las hostilidades entre Aragón y Castilla, hicieron que el Ceremonioso levantara la nueva muralla, en 1356, que abarcó dentro de sus límites el lupanar con su tapia, que mandó levantar en 1444 la reina doña María, esposa del Magnánimo.

Las casas del prostíbulo, aisladas, de una sola planta, adornadas con flores e iluminadas por la noche con farolitos de colores, eran ocupadas por las prostitutas que ofrecían sus servicios. Unas cuantas posadas les procuraban cuanto necesitaban. Sin embargo, los abusos de los hostaleros obligó a reglamentar el funcionamiento del Partit. Si primero fue el ‘rey Arlot’, quien se encargó del orden, sus abusos hicieron que en 1338 el Pedro IV, emitiera un privilegio ‘Sobre la revocación del cargo de Rey Arlot’, sustituyéndolo en adelante por el ‘regent del bordell’, que dependía directamente del Justicia Criminal. El veneciano Sigismondo di Cavallli describe su funcionamiento a principios del siglo XVI:

“Hay también en esta ciudad un lugar hecho por la autoridad, grande como la Isla de S. Jorge Mayor de Venecia, cerrado con muros con una sola puerta, en el que hay muchas casas, donde habitan todas las cortesanas de Valencia. Éstas no pagan otro alquiler de casa y en cuanto a su vivir tienen dentro 5 ó 6 hosterías en las que por cierto precio módico les dan todo lo que necesitan cada día…a la puerta del cual hay continuamente un hombre, que se llama ‘guardian de las putas’, que no deja entrar a nadie con armas, ni que sea defraudada ninguna por su paga, que está también establecida, y soluciona las desavenencias que surgen a veces entre ellas”.

Su emplazamiento consta en los dibujos de Wijngaerde, de 1563, en los que podemos ver su recinto junto al torreón de Santa Catalina, con una sola puerta al lado opuesto al mismo. También, en el plano de A. Mancelli, de 1608, observamos su ubicación y calles que lo conforman. Cuando el P. Tosca levantó el suyo, en 1704, ya había sido demolido.

Y añade el veneciano en sus observaciones la preocupación de la Ciudad en cuanto a las enfermedades contagiosas.

“La Ciudad les paga cuatro médicos…y cada sábado ordinariamente las deben visitar a todas y preocuparse de la salud de cada una y si encuentran alguna con algo malo, la ponen en cierto lugar aparte y la cuidan con grandísima diligencia”.

Esta atención era dispensada en la ‘goleta’ del Hospital donde eran aisladas para recibir atención. Después, ya curadas, no podían ejercer de nuevo en el Partit y lo hacían clandestinamente, pues el Justicia no les certificaba la idoneidad para trabajar en el burdel.

Así, la Ciudad y las disposiciones forales cuidaron muy de cerca la reglamentación de este ‘oficio’ con el que se tuvo una cierta tolerancia, quizá porque se contaba con el precedente de la Magdalena, perdonada por Cristo como pecadora arrepentida. Ya Eiximenis, en el siglo XIV, nos habla de la prostitución y, al explicar “Quina forma deu haver ciutat bella e ben edificada”, hace referencia al lugar donde debe estar ubicada como actividad molesta o malsana; razón por la cual las monjas agustinas de San José, que ocupaban el Convento de la Corona, junto al burdel, se trasladaron, como explica Escolano: “Como la casa de las Mujeres perdidas cayese a espaldas de la guerta de estas Religiosas, y pudiessen los relinchos de aquellas yeguas lascivas alcanzar a los honestos oydos de estas Religiosas, acordaron de desamparar el puesto y passarse a la Iglesia de Santa Tecla en al calle del Mar”.

Aislar la prostitución
También san Vicente insistía en la conveniencia de aislar la prostitución en los lugares al efecto con sus frecuentes llamadas a las autoridades para que lo hicieran; decía: “Si quitas a las prostitutas de los lupanares, perturbarás a todo el mundo con las pasiones sexuales”.

En esa línea estuvieron las disposiciones forales y las ordenanzas de la Ciudad; en 1453, el Lugarteniente General del Reino, Juan II, concedió un extenso privilegio sobre la “Salvaguarda del Burdel” para acabar con los altercados y abusos cometidos en él; y, ante la falta de efectividad, Fernando el Católico, en 1488, ordenará: “Que las mujeres que vivan de ganancias vergonzosas no puedan permanecer ni habitar en ningún lugar de la Ciudad, excepto en el lupanar. Y que ningún oficial pueda darles o concederles licencia bajo las penas impuestas aquí”.

La Ciudad no sólo atendía a estas cuestiones. En una sociedad profundamente religiosa como era la de la época foral, también se ocupó de la reinserción social de las ‘fembres pecadrius’. Decía S. di Cavalli: “Cada año, el domingo de Ramos, las llevan a todas a la iglesia, donde no puede entrar nadie más y el Predicador, que durante la Cuaresma se ha ganado más fama, les hace dos sermones largos, uno por la mañana y otro después de comer, y si se convierte alguna, el Concejo de la Ciudad la casa o la mete monja, según lo que ella quiera, y a las otras se las manda de nuevo a dicha casa o lugar, donde continúan su acostumbrado ejercicio”.

En Semana Santa, con tal de evitar el pecado, el burdel era clausurado y sus pupilas recluidas en la ermita de Santa Lucía, en las casas ‘de los cortantes’ o ‘de flaquers’, haciéndose cargo la Ciudad del mantenimiento de estos retiros, hasta que la Ciudad fundó una institución al efecto: la Casa de las Arrepentidas. La primera institución similar data de los inicios de la Valencia cristiana en el convento de las dominicas de Santa María Magdalena, en la plaza del mercado de la ciudad. L’Espill de Jaume Roig, nos refiere el caso de una condesa pecadora, a quien su marido recluyó en una fundación hecha con sus bienes dotales; las Magdalenas reclamaron la casa cuando la ciudad patrocinó su propia fundación en 1345, junto al Convento de San Gregorio.

Who wants to live forever

Una cançó de Queen que m'ha captivat des que la veig sentir per primera vegada a la pel·lícula Highlander (1986)...